un lugar

4 Pascua (C) Juan 10, 27-30
ESCUCHAR SU VOZ Y SEGUIR SUS PASOS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, [e-mail]
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 21/04/10.- La escena es tensa y conflictiva. Jesús está paseando dentro del recinto del templo. De pronto, un grupo de judíos lo rodea acosándolo con aire amenazador. Jesús no se intimida, sino que les reprocha abiertamente su falta de fe: «Vosotros no creéis porque no sois ovejas mías». El evangelista dice que, al terminar de hablar, los judíos tomaron piedras para apedrearlo.

Para probar que no son ovejas suyas, Jesús se atreve a explicarles qué significa ser de los suyos. Sólo subraya dos rasgos, los más esenciales e imprescindibles: «Mis ovejas escuchan mi voz... y me siguen». Después de veinte siglos, los cristianos necesitamos recordar de nuevo que lo esencial para ser la Iglesia de Jesús es escuchar su voz y seguir sus pasos.

Lo primero es despertar la capacidad de escuchar a Jesús. Desarrollar mucho más en nuestras comunidades esa sensibilidad, que está viva en muchos cristianos sencillos que saben captar la Palabra que viene de Jesús en toda su frescura y sintonizar con su Buena Noticia de Dios. Juan XXIII dijo en una ocasión que "la Iglesia es como una vieja fuente de pueblo de cuyo grifo ha de correr siempre agua fresca". En esta Iglesia vieja de veinte siglos hemos de hacer correr el agua fresca de Jesús.

Si no queremos que nuestra fe se vaya diluyendo progresivamente en formas decadentes de religiosidad superficial, en medio de una sociedad que invade nuestras conciencias con mensajes, consignas, imágenes, comunicados y reclamos de todo género, hemos de aprender a poner en el centro de nuestras comunidades la Palabra viva, concreta e inconfundible de Jesús, nuestro único Señor.

Pero no basta escuchar su voz. Es necesario seguir a Jesús. Ha llegado el momento de decidirnos entre contentarnos con una "religión burguesa" que tranquiliza las conciencias pero ahoga nuestra alegría, o aprender a vivir la fe cristiana como una aventura apasionante de seguir a Jesús.

La aventura consiste en creer lo que el creyó, dar importancia a lo que él dio, defender la causa del ser humano como él la defendió, acercarnos a los indefensos y desvalidos como él se acercó, ser libres para hacer el bien como él, confiar en el Padre como él confió y enfrentarnos a la vida y a la muerte con la esperanza con que él se enfrentó.

Si quienes viven perdidos, solos o desorientados, pueden encontrar en la comunidad cristiana un lugar donde se aprende a vivir juntos de manera más digna, solidaria y liberada siguiendo a Jesús, la Iglesia estará ofreciendo a la sociedad uno de sus mejores servicios. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

ESCUTAR A SUA VOZ E SEGUIR OS SEUS PASSOS
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

A cena é tensa e conflituosa. Jesus está a passear dentro do recinto do templo. De repente, um grupo de judeus rodeia-o acossando-o com ar ameaçador. Jesus não se intimida, pelo contrário, reprova-lhes abertamente a sua falta de fé: «Vós não acreditais porque não sois ovelhas minhas». O evangelista diz que, ao terminar de falar, os judeus pegaram em pedras para apedreja-lo.

Para provar que não são ovelhas suas, Jesus atreve-se a explicar-lhes o que significa ser dos seus. Só destaca dois traços, os mais essenciais e imprescindíveis: «As minhas ovelhas escutam a minha voz... e seguem-me». Depois de vinte séculos, os cristãos necessitam recordar de novo que o essencial para ser a Igreja de Jesus é escutar a Sua voz e seguir os Seus passos.

O primeiro é despertar a capacidade de escutar Jesus. Desenvolver muito mais nas nossas comunidades essa sensibilidade, que está viva em muitos cristãos simples que sabem captar a Palavra que vem de Jesus em toda a sua frescura e sintonizar com a Boa Nova de Deus. João XXIII disse numa ocasião que "a Igreja é como uma velha fonte de aldeia de cuja torneira há-de correr sempre água fresca". Nesta Igreja velha de vinte séculos temos de fazer correr a água fresca de Jesus.

Se não queremos que a nossa fé se vá diluindo progressivamente em formas decadentes de religiosidade superficial, no meio de uma sociedade que invade as nossas consciências com mensagens, consignas, imagens, comunicados e reclames de todo o género, temos de aprender a pôr no centro das nossas comunidades a Palavra viva, concreta e inconfundível de Jesus, nosso único Senhor.

Mas não basta escutar a Sua voz. É necessário seguir Jesus. Chegou o momento de decidirmos entre contentar-nos com uma "religião burguesa" que tranquiliza as consciências mas afoga a nossa alegria, ou aprender a viver a fé cristã como uma aventura apaixonante de seguir Jesus.

A aventura consiste em acreditar no que Ele acreditou, dar importância ao que Ele deu, defender a causa do ser humano como Ele a defendeu, aproximar-nos dos indefesos e desprotegidos como Ele se aproximou, ser livres para fazer o bem como Ele, confiar no Pai como Ele confiou e enfrentar-nos à vida e à morte com a esperança com que Ele enfrentou.

Se os que vivem perdidos, sós ou desorientados, podem encontrar na comunidade cristã um lugar onde se aprende a viver juntos de forma mais digna, solidária e liberta seguindo Jesus, a Igreja estará a oferecer à sociedade um dos seus melhores serviços.

SCOLTARE LA SUA VOCE E SEGUIRE I SUOI PASSI
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

La scena è tesa e conflittuale. Gesù sta passeggiando nel recinto del tempio. All’improvviso, un gruppo di giudei lo circonda abbordandolo con aria minacciosa. Gesù non si intimidisce, ma rimprovera apertamente la loro mancanza di fede: ”Voi non credete perché non siete mie pecore”. L’evangelista dice che, quando ebbe finito di parlare, i giudei presero delle pietre per lapidarlo.

Per dimostrare che non sono sue pecore, Gesù osa spiegare loro cosa significa essere dei suoi. Sottolinea soltanto due tratti, i più essenziali e imprescindibili: “Le mie pecore ascoltano la mia voce… e mi seguono”. Dopo venti secoli, i cristiani hanno bisogno di ricordare ancora che l’essenziale per la Chiesa di Gesù è ascoltare la sua voce e seguire i suoi passi.

La prima cosa è risvegliare la capacità di ascoltare Gesù. Sviluppare molto di più nelle nostre comunità questa sensibilità, viva in molti cristiani semplici che sanno cogliere la Parola che viene da Gesù in tutta la sua freschezza e sintonizzarsi con la Buona Notizia di Dio. Giovanni XXIII disse in un’occasione: La Chiesa è come una vecchia fonte di villaggio dal cui rubinetto deve scorrere sempre acqua fresca”. In questa Chiesa, vecchia di venti secoli, dobbiamo far scorrere l’acqua fresca di Gesù.

Se non vogliamo che la nostra fede si vada progressivamente diluendo in forme decadenti di religiosità superficiale, in mezzo a una società che invade le nostre coscienze con messaggi, consegne, immagini, comunicati e richiami di ogni genere, dobbiamo imparare a mettere al centro delle nostre comunità la Parola viva, concreta e inconfondibile di Gesù, nostro unico Signore.

Non basta, però, ascoltare la sua voce. Bisogna seguire Gesù. È arrivato il momento di deciderci tra l’accontentarci di una “religione borghese” che tranquillizza le coscienze ma soffoca la nostra gioia, e l’imparare a vivere la fede cristiana come l’avventura appassionante di seguire Gesù.

L’avventura consiste nel credere a quello in cui lui ha creduto, dare importanza a quello che ha detto, difendere la causa dell’essere umano come egli l’ha difesa, avvicinarci agli indifesi e ai deboli come lui si avvicinò loro, essere liberi per fare il bene e confidare nel Padre come fece lui, e affrontare la vita e la morte con la speranza con la quale lui le affrontò.

Se coloro che vivono smarriti, soli e disorientati, possono trovare nella comunità cristiana un luogo in cui si impara a vivere insieme in maniera più degna, solidale e libera, seguendo Gesù, la Chiesa offrirà alla società uno dei suoi migliori servizi.

ECOUTER SA VOIX ET SUIVRE SES PAS
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Il s’agit d’une scène tendue et conflictuelle. Jésus se promène dans l’enceinte du temple. Soudain, un groupe de juifs l’entoure en le harcelant d’un air menaçant. Jésus ne se laisse pas intimider, et il leur reproche ouvertement leur manque de foi : « Vous ne croyez pas parce que vous n’êtes pas de mes brebis » . L’évangéliste dit que lorsqu’il eut fini de parler, les juifs prirent de pierres pour le lapider.

Pour montrer qu’ils ne sont pas de ses brebis, Jésus ose leur expliquer ce que signifie être des siens. Il ne souligne que deux traits, les plus essentiels et indispensables : « Mes brebis écoutent ma voix… et elles me suivent ». Après vingt siècles, nous chrétiens, nous avons besoin de rappeler à nouveau que l’essentiel pour être l’Eglise de Jésus, c’est d’écouter sa voix et de suivre ses pas.

Ce qui est premier, c’est d’éveiller la capacité d’écouter Jésus. Développer davantage dans nos communautés cette sensibilité, qui est vivante chez beaucoup de chrétiens simples qui savent capter la Parole venant de Jésus dans toute sa fraîcheur et être en syntonie avec la Bonne Nouvelle de Dieu. Jean XXIII dit un jour que « l’Eglise est comme une vieille fontaine du village dont le robinet doit toujours laisser couler de l’eau fraîche ». C’est dans cette Eglise, vieille de vingt siècles, que nous devons faire couler l’eau fraîche de Jésus.

Si nous ne voulons pas que notre foi aille en se diluant progressivement dans des formes décadentes d’une religiosité superficielle, au milieu d’une société qui envahit nos consciences avec des messages, des consignes, des images, des communiqués et des publicités de toute sorte, nous devons apprendre à mettre au centre de nos communautés la Parole vivante, concrète et unique en son genre, de Jésus, notre unique Seigneur.

Mais il ne suffit pas d’écouter sa voix. Il faut aussi suivre Jésus. Le moment est venu de prendre une décision entre se contenter d’une « religion bourgeoise » tranquillisant les consciences mais qui étouffe notre joie, ou apprendre à vivre la foi chrétienne comme l’aventure passionnante de suivre Jésus.

L’aventure consiste à croire ce qu’il a cru, à considérer important ce qu’il a ainsi considéré, à défendre la cause de l’être humain comme il l’a défendue, à nous rapprocher des gens vulnérables et démunis comme il s’en est rapproché, à être libres pour faire le bien comme lui, à faire confiance au Père comme lui l’ a fait et à affronter la vie et la mort avec la même espérance avec laquelle il les a affrontées.

Si ceux qui vivent perdus, seuls ou désorientés, peuvent trouver dans la communauté chrétienne un lieu où l’on apprend à vivre ensemble d’une manière plus digne, solidaire et libératrice, à la suite de Jésus, l’Eglise aura rendu à la société l’un de ses meilleurs services.

I KNOW THEM AND THEY FOLLOW ME
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

The scene is quite tense and conflicting. Jesus is walking inside the temple precincts, when a group of Jews surrounded him and questioned him in an unfriendly tone. Jesus was not intimidated and replied straight at them: “I have already told you, but you do not believe because you are no sheep of mine.” The evangelist adds that, when Jesus finished speaking, “Jews fetched stones to stone him.”

In order to prove that they were not his sheep, Jesus tries to explain to them what it means to belong to him. He mentions just two essential and

necessary traits: “The sheep that belong to me listen to my voice…and they follow me.” Twenty centuries later, we Christians need to remember that what makes us members of the Church of Christ is listening to his voice and following in his steps.

The first requirement is the ability to listen to Jesus. It is needed in our Christian communities; a sensibility to capture Jesus’ Words in all its

freshness, as it is noticed in many simple Christian families. Pope John XXIII

once said that “the Church is like an old village fountain that always had fresh running water.”This twenty centuries old Church must always have the running water of Jesus’ words.

The only way to insure that our Faith is not diluted progressively

by taking forms of decadent religious fads, following the slogans, images and propaganda of our modern society, is to place at the centre of our communities the living Words of Jesus, the one and only Lord and Master.

Yet, listening to his Word is not enough. We must follow Jesus. The time has come for us to choose between one “bourgeois” religion which may

satisfy our conscience but kills our joy, and living our Christian faith as passionate followers of Jesus.

This challenge means that we believe what He believed, we consider important what he said and practice, we defend the human rights as He did, we stand by the poor and the helpless like Jesus, we feel free to do the good he went about doing, we must trust in the Father like Jesus did, and we face life and death with the same hope and courage with which he lived and died.

And all those people who move around alone and disoriented will find a Christian community in which they are taught to live in freedom and dignified solidarity, as preached by Jesus; only then the Church will be offering to society the greatest of service.

HARI ENTZUN ETA HARI JARRAITU
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Pasadizoa tirabiratsua da eta gatazkatsua. Tenplu barruan harat honat dabil Jesus. Bat batean, judu-talde batek inguratu du mehatxuzko jarreraz aurka eginez. Jesus ez da beldurtu, baizik eta beren fede-falta aurpegiratu die agerian: «Zuek ez duzue sinesten, nire ardi ez zaretelako». Ebanjelariak dio, hitz egitea bukatzean, juduek harriak hartu zituztela hari harrika egiteko.

Beraren ardi ez direla frogatzeko, bereetakoa izateak zer esan nahi duen argitzera ausartu da Jesus. Soilik, bi ezaugarri azpimarratu ditu, funtsezkoenak eta ezinbestekoenak: «Nire ardiek entzuten dute nire ahotsa... eta jarraitzen didate». Hogei menderen buruan, kristauek gogoratu beharra dugu ezen, Jesusen Eliza izateko, gauzarik funtsezkoena haren ahotsa entzutea dela eta haren urratsei jarraitzea.

Lehenengo gauza, Jesusi entzuteko gaitasuna esnatzea da. Gure elkarteetan askoz gehiago garatzea sentiberatasun hori, Jesusengandik izerdi bizian datorren Hitza hautematen eta Hitz horrek Jainkoaz dakarren Berri Onarekin bat egiten dakiten kristau xume askok bizirik duen sentiberatasun hori. Joan XXIII.ak behin batean esan zuen: «Eliza herriko iturri zahar baten parekoa da, zeinen kanilak beti ur freskoa ematen baitu». Hogei mendeko Eliza zahar honetan Jesusen ur freskoa jariarazi behar dugu.

Gure kontzientzia era guztietako mezuk, kontsignak, irudik, agirik eta erakargarrik inbaditzen duten gizarte honetan, gure fedea axaleko erlijiotasunaren molde galkorretan pixkana urtuz joan dadin nahi ez bada, ikasi beharra dugu geure elkarteen erdigunean Jesusen, geure Jaun bakar horren, Hitz bizia, zehatza eta nahastezina jartzen.

Alabaina, ez da aski haren ahotsa entzutea. Beharrezkoa da Jesusi jarraitzea. Iritsia da erabakia hartzeko ordua: barrua lasaitzen duen baina gure poza itotzen duen «erlijio burgesarekin» konformatu ala kristau-fedea bizitzen ikasi, Jesusi jarraitzeko abentura zirraragarri bezala.

Hark sinetsi zuena sinestean datza abentura hori, axola hark izan zionari izatean, gizakiaren arazoa hark bezala defenditzean, babesgabeengana eta ahulengana hura hurbildu ohi zen bezala hurbiltzean, on egiteko hura bezala libre izatean, Aitagan konfiantza izatean hark izan zuen bezala, bizitzari eta heriotzari aurre egitean hark egin zien bezalako esperantzaz.

Galdurik, bakarrik eta norabiderik gabe bizi direnek kristau elkartean leku bat aurkitzen badute, Jesusi jarraituz, elkarrekin era duinagoan, solidarioagoan eta askeagoan bizi ahal izateko, orduan bere zerbitzurik hoberenetakoa eskaintzen ariko da Eliza.

ESCOLTAR LA SEVA VEU I SEGUIR ELS SEUS PASSOS
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

L'escena és tensa i conflictiva. Jesús està passejant per dins del recinte del temple. De sobte, un grup de jueus l'envolta assetjant-lo amb aire amenaçador. Jesús no s'intimida, sinó que els retreu obertament la seva falta de fe: «Vosaltres no creieu, perquè no sou de les meves ovelles». L'evangelista diu que, en acabar de parlar, els jueus van agafar pedres per apedregar-lo.

Per provar que no són ovelles seves, Jesús s'atreveix a explicar què significa ser dels seus. Només subratlla dos trets, els més essencials i imprescindibles: «Les meves ovelles escolten la meva veu ... i elles em segueixen». Després de vint segles, els cristians necessitem recordar de nou que l'essencial per ser l'Església de Jesús és escoltar la seva veu i seguir els seus passos.

El primer és despertar la capacitat d'escoltar Jesús. Desenvolupar molt més en les nostres comunitats aquesta sensibilitat, que és viva en molts cristians senzills que saben captar la Paraula que ve de Jesús en tota la seva frescor i sintonitzar amb la seva Bona Notícia de Déu. Joan XXIII va dir en una ocasió que "l'Església és com una vella font de poble de la que ha de rajar sempre aigua fresca". En aquesta Església vella de vint segles hi hem de fer córrer l'aigua fresca de Jesús.

Si no volem que la nostra fe es vagi diluint progressivament en formes decadents de religiositat superficial, enmig d'una societat que envaeix les nostres consciències amb missatges, consignes, imatges, comunicats i reclams de tota mena, hem d'aprendre a posar al centre de les nostres comunitats la Paraula viva, concreta i inconfusible de Jesús, el nostre únic Senyor.

Però no n'hi ha prou d'escoltar la seva veu. Cal seguir Jesús. Ha arribat el moment de decidir entre acontentar-se amb una "religió burgesa" que tranquil•litza les consciències però ofega la nostra alegria, o aprendre a viure la fe cristiana com una aventura apassionant seguint Jesús.

L'aventura consisteix a creure el que ell va creure, donar importància a allò que ell li'n va donar, defensar la causa de l'ésser humà com ell la va defensar, acostar-nos als indefensos i desvalguts com ell s'hi va acostar, ser lliures per fer el bé com ell, confiar en el Pare com ell hi va confiar i enfrontar-nos a la vida i a la mort amb l'esperança amb què ell s'hi va enfrontar.

Si aquells qui viuen perduts, sols o desorientats, poden trobar a la comunitat cristiana un lloc on s'aprèn a viure junts de manera més digna, més solidària i més alliberada seguint Jesús, l'Església estarà oferint a la societat un dels seus millors serveis.