ser grande

29 Tiempo ordinario (B) Marcos 10,35-45
NADA DE ESO ENTRE NOSOTROS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 14/10/09.- Camino de Jerusalén, Jesús va advirtiendo a sus discípulos del destino doloroso que le espera a él y a los que sigan sus pasos. La inconsciencia de quienes lo acompañan es increíble. Todavía hoy se sigue repitiendo.

Santiago y Juan, los hijos del Zebedeo, se separan del grupo y se acercan ellos solos a Jesús. No necesitan de los demás. Quieren hacerse con los puestos más privilegiados y ser los primeros en el proyecto de Jesús,tal como ellos lo imaginan. Su petición no es una súplica sino una ridícula ambición:«Queremos que hagas lo que te vamos a pedir». Quieren que Jesús los ponga por encima de los demás.

Jesús parece sorprendido. «No sabéis lo que pedís». No le han entendido nada. Con paciencia grande los invita a que se pregunten si son capaces de compartir su destino doloroso. Cuando se enteran de lo que ocurre, los otros diez discípulos se llenan de indignación contra Santiago y Juan. También ellos tienen las mismas aspiraciones. La ambición los divide y enfrenta. La búsqueda de honores y protagonismos interesados rompen siempre la comunión de la comunidad cristiana. También hoy. ¿Qué puede haber más contrario a Jesús y a su proyecto de servir a la liberación de las gentes?

El hecho es tan grave que Jesús «los reúne» para dejar claro cuál es la actitud que ha de caracterizar siempre a sus seguidores. Conocen sobradamente cómo actúan los romanos, «jefes de los pueblos» y «grandes » de la tierra: tiranizan a las gentes, las someten y hacen sentir a todos el peso de su poder. Pues bien, «vosotros nada de eso».

Entre sus seguidores, todo ha de ser diferente:«El que quiera ser grande, sea vuestro servidor; y el que quiera ser primero, sea esclavo de todos». La grandeza no se mide por el poder que se tiene, el rango que se ocupa o los títulos que se ostentan. Quien ambiciona estas cosas, en la Iglesia de Jesús, no se hace más grande sino más insignificante y ridículo. En realidad, es un estorbo para promover el estilo de vida querido por el Crucificado. Le falta un rasgo básico para ser seguidor de Jesús.

En la Iglesia todos hemos de ser servidores. Nos hemos de colocar en la comunidad cristiana, no desde arriba, desde la superioridad, el poder o el protagonismo interesado, sino desde abajo, desde la disponibilidad, el servicio y la ayuda a los demás. Nuestro ejemplo es Jesús. No vivió nunca «para ser servido, sino para servir». Éste es el mejor y más admirable resumen de lo que fue él: SERVIR. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

NADA DISSO ENTRE NÓS
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

A caminho de Jerusalém, Jesus adverte os Seus discípulos do destino doloroso que O espera e aos que sigam os Seus passos. A inconsciência dos que o acompanham é incrível. Todavia hoje continua a repetir-se.

Santiago e João, os filhos de Zebedeu, afastam-se do grupo e aproximam-se sozinhos de Jesus. Não necessitam dos outros. Querem ficar com os lugares mais privilegiados e ser os primeiros no projecto de Jesus, tal como eles o imaginam. A sua petição não é uma súplica mas uma ridícula ambição: «Queremos que faças o que te vamos a pedir». Querem que Jesus os coloque acima dos outros.

Jesus parece surpreendido. «Não sabeis o que pedis». Não entenderam nada. Com grande paciência convida-os para que se perguntem se são capazes de partilhar o Seu destino doloroso. Quando se apercebem do que se passa, os outros dez discípulos enchem-se de indignação contra Santiago e João. Também eles têm as mesmas aspirações. A ambição divide-os e confrontam-se. A procura de honras e protagonismos rompe sempre a comunhão da comunidade cristã. Também hoje. Que pode ser mais contrário a Jesus e ao Seu projecto de servir a libertação das pessoas?

O facto é tão grave que Jesus «reúne-os» para deixar claro qual é a atitude que deve caracterizar sempre os Seus seguidores. Conhecem bem como actuam os romanos, «chefes dos povos» e «grandes» da terra: tiranizam as pessoas, submetam-nas e fazem sentir a todos o peso do seu poder. Pois bem, «vós não fareis nada disso».

Entre os Seus seguidores, tudo tem de ser diferente: «O que queira ser grande, seja servidor; e o que queira ser o primeiro, seja escravo de todos». A grandeza não se mede pelo poder que se tem, o cargo que se ocupa ou os títulos que se ostentam. Quem ambiciona estas coisas, na Igreja de Jesus, não se faz maior mas mais insignificante e ridículo. Na realidade, é um estorvo para quem quer promover o estilo de vida pretendido pelo Crucificado. Falta-lhe um traço básico para ser seguidor de Jesus.

Na Igreja todos temos de ser servidores. Temos de nos colocar na comunidade cristã, não desde cima, desde a superioridade, o poder ou o protagonismo interesseiro, mas desde baixo desde a disponibilidade, o serviço e a ajuda aos outros. O nosso exemplo é Jesus. Não viveu nunca «para ser servido, mas para servir». Este é o melhor e mais admirável resumo do que Ele foi: SERVIR.

FRA DI VOI NON SIA COSÌ
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Lungo il cammino verso Gerusalemme Gesù va avvertendo i suoi discepoli del destino doloroso che aspetta lui e coloro che seguono i suoi passi. L’incoscienza di quelli che lo accompagnano è incredibile. Ancora oggi continua a ripetersi.

Giacomo e Giovanni, i figli di Zebedeo, si separano dal gruppo e si appressano loro soli a Gesù. Non hanno bisogno degli altri. Vogliono procurarsi i posti privilegiati ed essere i primi nel progetto di Gesù, così come essi lo immaginano. La loro domanda non è una supplica ma una ridicola ambizione: “Vogliamo che tu ci faccia quello che ti chiederemo”. Vogliono che Gesù li ponga in testa agli altri.

Gesù sembra sorpreso. “Voi non sapete ciò che domandate”. Non hanno capito nulla. Con grande pazienza egli li invita a domandarsi se sono capaci di condividere il suo destino doloroso. Quando si accorgono di quello che accade, gli altri dieci discepoli si indignano moltissimo contro Giacomo e Giovanni. Anche loro hanno le stesse aspirazioni. L’ambizione li divide, li mette l’uno contro l’altro. La ricerca di onori e protagonismi interessati rompe sempre la comunione della comunità cristiana. Anche oggi. Che cosa può esserci di più contrario a Gesù e al suo progetto di servire la liberazione della gente?

Il fatto è così grave che Gesù “li riunisce” per dire chiaramente qual è l’atteggiamento che deve caratterizzare sempre i suoi seguaci. Conoscono molto bene come agiscono i romani, “ i capi delle nazioni” e i “grandi” della terra: tiranneggiano le persone, le sottomettono e fanno sentire a tutti il peso del loro potere. Ebbene, “tra voi non è così”.

Tra i suoi seguaci, tutto deve essere diverso: “Chi vuole essere grande, si farà vostro servitore; e chi vuole essere il primo, sarà il servo di tutti”. La grandezza non si misura con il potere che si ha, il rango che si occupa o i titoli che si ostentano. Chi ha l’ambizione di queste cose, nella Chiesa di Gesù, non si fa più grande, ma più insignificante e ridicolo. In realtà, è un ostacolo nella promozione dello stile di vita voluto dal Crocifisso. Gli manca un tratto fondamentale per essere seguace di Gesù.

Nella Chiesa tutti dobbiamo essere servi. Dobbiamo collocarci nella comunità cristiana non dall’alto, da posizioni di superiorità, di potere o di protagonismo interessato, ma dal basso, nella disponibilità, nel servizio e nell’aiuto agli altri. Il nostro esempio è Gesù. Non visse mai “per essere servito, ma per servire”. Questo è il migliore e più mirabile riassunto di quello che egli fu: SERVIRE.

RIEN DE TOUT CELA PARMI NOUS
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Chemin faisant vers Jérusalem, Jésus avertit progressivement ses disciples de la fin douloureuse qui l’attend, lui et tous ceux qui accepteront de le suivre. L’inconscience de ceux qui l’accompagnent est incroyable. Et elle l’est encore aujourd’hui.

Jacques et Jean, les fils du Zébédée, quittent le groupe pour se rapprocher, eux seuls, de Jésus. Ils n’ont pas besoin des autres. Ils veulent s’emparer des postes les plus privilégiés et être les premiers dans le projet de Jésus, tel qu’ils l’imaginent. Leur demande n’est pas une supplication mais une ridicule ambition : « Nous voulons que tu fasses ce que nous allons te demander » Ils veulent que Jésus les place au dessus des autres.

Jésus semble surpris. « Vous ne savez pas ce que vous demandez ». Ils n’ont rien compris. Avec une grande patience, il les invite à se poser la question de savoir s’ils sont capables de partager son destin douloureux. Lorsque les autres apprennent ce qui se passe, ils s’indignent contre Jacques et Jean. Eux aussi, ils ont les mêmes aspirations. L’ambition les oppose et les divise. En effet, c’est la recherche des honneurs et d’un protagonisme intéressé qui brise toujours la communion au sein de la communauté chrétienne. Aujourd’hui aussi. Peut-il exister quelque chose de plus contraire à Jésus et à son projet de servir et de libérer les gens ?

Le fait est si grave que Jésus « les réunit » pour mettre au clair l’attitude qui doit toujours caractériser ses disciples. Ils connaissent trop bien comment agissent les romains, « chefs des nations » et « grands » de cette terre : ils dominent et soumettent les gens et leur font sentir le poids de leur pouvoir. Eh bien ! « Il ne doit pas en être ainsi parmi vous ».

Tout doit être différent parmi ses disciples : « Celui qui veut être grand qu’il soit votre serviteur ; et celui qui veut être premier, qu’il soit l’esclave de tous ». Ce n’est pas le pouvoir que l’on a, le rang social que l’on occupe ou les titres que l’on brandit qui donnent la mesure de la grandeur de quelqu’un. Celui qui, dans l’Eglise de Jésus, ambitionne ces choses-là ne devient pas plus grand mais plus insignifiant et ridicule. En réalité, il constitue un obstacle qui empêche de promouvoir le style de vie voulu par le Crucifié. Il lui manque un trait fondamental pour être disciple de Jésus.

Au sein de l’Eglise, nous devons être tous des serviteurs. A l’intérieur de la communauté chrétienne, nous devons nous placer, non pas en haut, dans une position de pouvoir, de supériorité ou de protagonisme intéressé, mais en bas, dans une position de disponibilité, de service et d’aide aux autres. C’est Jésus notre exemple. Lui qui n’a jamais vécu « pour être servi mais pour servir ». C’est là le meilleur et le plus admirable des résumés de ce qu’il a été : SERVIR.

THIS WILL NOT HAPPEN AMONG YOU
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

As they walked towards Jerusalem, Jesus had been telling his disciples about the things that were going to happen to him – and to all his followers. He would be jailed and, ultimately, put to death. His disciples, evidently, were not listening, just like many of us today, to what he really meant.

And the proof of this lack of attention is the question that James and John, the sons of Zebedee, asked Jesus. They had managed to get closest to Jesus, and away from the others, and they asked Him something they had been thinking for quite some time: will you “allow us to sit one at your right and the other at your left in your glory?” That’s how they imagined the future kingdom of God would be: How ridiculous! They just want Jesus to make them greater than the rest of the disciples. “Please, we want you to do us this favour.”

Jesus appears surprised, if not angry: “You do not know what you are asking.” Obviously, they had not understood much of he had been telling them in the past. With great patience, he told them to examine themselves and see if they thought they were capable of enduring the sufferings that were going to come upon him. The rest of the disciples, of course, somehow came to know about the two siblings’ ambition, and they became indignant against James and John. They, too, would claim similar aspirations. Their ambitions will now divide the group giving rise to confrontations. The search for honours and vested interests will always disrupt the unity within Christian communities. And so it is with us today. The disciples couldn’t have come up with anything more contrary to Jesus’ preaching in Sermon on the Mount: becoming one with the least and the poorest.

The situation was so serious that Jesus called them to him to make it again as clear as possible what kind of followers he wanted in his kingdom. He made them see how the rulers of the empire lord it over the rest and make their authority felt. This should never happen with you. No one should treat others like slaves. You must become servants of all.

Anyone who wants to follow me to the kingdom, “and anyone who wants to be first among you must be a slave to all.” Greatness is not measured by the power one enjoys or the rank or titles one is given. Whoever wants to be great by becoming a member of Jesus’ church will be judged insignificant on account of it.

Seeking promotion is an obstacle for achieving a lifestyle that the Crucified wants for his followers.

In the Church all of us must be willing to serve others. We must seek a place in our Christian community, starting not from the top, where authority, power and individual interests are sought, but from the bottom, where availability, help and service to others are given. Jesus was our example and teacher: He did not come to be served, but to serve. That was his best and his most admired curriculum of his life: service.

GURE ARTEAN HORRELAKORIK EZ
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Jerusalemera bidean, ikasleei ohartaraziz doa Jesus, ezen dolorezko zoria izango duela, bai berak, bai berari jarraitzen dion orok. Sinetsezina da bidean lagun dituenak zein oharkabe bizi diren. Gauza bera gertatzen da gaur egun ere.

Santiago eta Joan, Zebedeoren semeak, taldetik apartatu eta Jesusengana doaz, biak bakarrik. Ez dute besteen beharrik. Lekurik hoberenak nahi dituzte eta lehenengo izan Jesusen egitasmoan, berek beren erara irudikatu duten hartan. Haien eskaria ez da erregua, baizik handinahi zoroa: «Eskatzera gatozkizuna eman diezaguzun nahi dugu». Jesusek gainerakoen gain ezar ditzan gura dute.

Jesus harritu egin dela ematen du. «Ez dakizue zer ari zareten eskatzen». Ez diote zipitzik ere ulertu. Patxada handiaz gonbidatu ditu Jesusek pentsatzera, ea gai diren bere doloretako zoria bera partekatzeko. Bi haien ateraldiaz konturatu direnean, biziki haserretu dira beste hamar ikasleak Santiagoren eta Joanen aurka. Berek ere amets bera dute. Handinahi horrek banatu egin ditu eta elkarren kontra jarri. Ohorearen eta probetxuzko protagonismoaren bila ibiltzeak hautsi egiten du beti kristau-elkartearen batasuna. Baita gaur egun ere. Zer hori baino okerragorik, Jesusen eta jendearen askatasunaren zerbitzari izateko hark dakarren egitasmoaren kontra?

Hain larria da gertatua, non Jesusek «bildu egin baititu» garbi uzteko zer jarrera izan behar duten bere jarraitzaileek beti. Ondo baino hobeto dakite nola jokatzen duten erromatarrek, «herrietako buruzagiek» eta lurreko «handikiek»: jendearen tirano izan ohi dira, menderatzaile eta beren boterea sentiarazi behar izaten dute. Hona bada: «zuen artean horrelakorik ez».

Jesusen jarraitzaileen artean dena bestelako izan behar du: «handi izan nahi duena izan bedi zerbitzari, eta lehenengo izan nahi duena izan bedi guztien esklabo». Handitasuna ez da neurtzen duzun boterearen arabera, gizartean duzun mailaren arabera, erakusteko dituzun tituluen arabera. Jesusen Elizan horrelako gauzen bila dabilena ez da handiago bihurtzen, baizik ezdeusago eta barregarriago. Izatez, oztopo da hori guztia Gurutziltzatuak nahi izan duen biziera sustatu nahi denean. Halakoari oinarrizko ezaugarri bat falta zaio Jesusen jarraitzaile izateko.

Elizan guztiok behar dugu izan zerbitzari. Kristau-elkartean kokatu behar dugu geure burua, ez goitik beherantz, nagusitasunetik, boteretik edo probetxuzko protagonismotik begira, baizik behetik, prestasunetik, zerbitzutik eta besteei nola lagunduko bilatzetik begira. Jesus dugu geure eredu. Hura ez zen bizi sekula «zerbitzatua izateko, baizik zerbitzari izateko». Horixe da hura zer izan zen hobekienik eta miresgarrienik adierazten duen laburpena: ZERBITZARI IZAN.

RES D’AIXÒ ENTRE NOSALTRES
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Camí de Jerusalem, Jesús va advertint els seus deixebles del destí dolorós que l’espera a ell i als qui segueixin els seus passos. La inconsciència dels que l’acompanyen és increïble. Encara avui continua repetint-se.

Jaume i Joan, els fills del Zebedeu, se separen del grup i ells sols s’acosten a Jesús. No necessiten els altres. Volen tenir els llocs més privilegiats i ser els primers en el projecte de Jesús, tal com ells se l’imaginen. La seva petició no és una súplica sinó una ridícula ambició: «Voldríem que ens concedissis el que et demanarem». Volen que Jesús els posi per sobre dels altres.

Jesús sembla sorprès. «No sabeu què demaneu». No han entès res. Amb gran paciència els convida a preguntar-se si són capaços de compartir el seu destí dolorós. Quan s’assabenten del que passa, els altres deu deixebles s’omplen d’indignació contra Jaume i Joan. Ells també tenen les mateixes aspiracions. L’ambició els divideix i el enfronta. La recerca d’honors i de protagonismes interessats trenquen sempre la comunió de la comunitat cristiana. També avui. Què hi pot haver de més contrari a Jesús i al seu projecte de servir l’alliberament de la gent?

El fet és tan greu que Jesús «els cridà» per deixar clar quina és l’actitud que ha de caracteritzar sempre els seus seguidors. Coneixen àmpliament com actuen els romans, «governants de les nacions» i «els grans personatges» de la terra: tiranitzen la gent, les sotmeten i fan sentir a tots el pes del seu poder. Doncs bé, «entre vosaltres no ha de ser pas així».

Entre els seus seguidors, tot ha de ser diferent: «Qui vulgui ser important, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots». La grandesa no es mesura pel poder que es té, el rang que s’ocupa o els títols que es tenen. Qui ambiciona coses com aquestes, a l’Església de Jesús, no es fa més gran sinó més insignificant i ridícul. En realitat, és un destorb per promoure l’estil de vida volgut pel Crucificat. Li falta un tret bàsic per a ser seguidor de Jesús.

A l’Església tots hem de ser servidors. Ens hem de col•locar en la comunitat cristiana, no des de dalt, des de la superioritat, el poder o el protagonisme interessat, sinó des de baix, des de la disponibilitat, el servei i l’ajuda als altres. El nostre exemple és Jesús. No va viure mai «per a ser servit, sinó per a servir». Aquest és el millor i més admirable resum del que va ser ell: SERVIR.