Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

se respira

6 Pascua (C) Juan 14, 23-29

LA PAZ EN LA IGLESIA

JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

 

ECLESALIA, 05/05/10.- En el evangelio de Juan podemos leer un conjunto de discursos en los que Jesús se va despidiendo de sus discípulos. Los comentaristas lo llaman "El Discurso de despedida". En él se respira una atmósfera muy especial: los discípulos tienen miedo a quedarse sin su Maestro; Jesús, por su parte, les insiste en que, a pesar de su partida, nunca sentirán su ausencia.

Hasta cinco veces les repite que podrán contar con «el Espíritu Santo». Él los defenderá, pues los mantendrá fieles a su mensaje y a su proyecto. Por eso lo llama «Espíritu de la verdad». En un momento determinado, Jesús les explica mejor cuál será su quehacer: «El Defensor, el Espíritu Santo... será quien os lo enseñe todo y os vaya recordando todo lo que os he dicho». Este Espíritu será la memoria viva de Jesús.

El horizonte que ofrece a sus discípulos es grandioso. De Jesús nacerá un gran movimiento espiritual de discípulos y discípulas que le seguirán defendidos por el Espíritu Santo. Se mantendrán en su verdad, pues ese Espíritu les irá enseñando todo lo que Jesús les ha ido comunicando por los caminos de Galilea. Él los defenderá en el futuro de la turbación y de la cobardía.

Jesús desea que capten bien lo que significará para ellos el Espíritu de la verdad y Defensor de su comunidad: «Os estoy dejando la paz; os estoy dando la paz». No sólo les desea la paz. Les regala su paz. Si viven guiados por el Espíritu, recordando y guardando sus palabras, conocerán la paz.

No es una paz cualquiera. Es su paz. Por eso les dice: «No os la doy yo como la da el mundo». La paz de Jesús no se construye con estrategias inspiradas en la mentira o en la injusticia, sino actuando con el Espíritu de la verdad. Han de reafirmarse en él: «Que no tiemble vuestro corazón ni se acobarde».

En estos tiempos difíciles de desprestigio y turbación que estamos sufriendo en la Iglesia, sería un grave error pretender ahora defender nuestra credibilidad y autoridad moral actuando sin el Espíritu de la verdad prometido por Jesús. El miedo seguirá penetrando en el cristianismo si buscamos asentar nuestra seguridad y nuestra paz alejándonos del camino trazado por él.

Cuando en la Iglesia se pierde la paz, no es posible recuperarla de cualquier manera ni sirve cualquier estrategia. Con el corazón lleno de resentimiento y ceguera no es posible introducir la paz de Jesús. Es necesario convertirnos humildemente a su verdad, movilizar todas nuestras fuerzas para desandar caminos equivocados, y dejarnos guiar por el Espíritu que animó la vida entera de Jesús. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

A PAZ NA IGREJA

José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

No evangelho de João podemos ler um conjunto de discursos em que Jesus se vai despedindo dos Seus discípulos. Os comentadores chamam-lhe "O Discurso de despedida". Nele se respira uma atmosfera muito especial: os discípulos têm medo de ficar sem o Seu Mestre; Jesus, pelo Seu lado, insiste que, apesar da Sua partida, nunca sentirão a Sua ausência.

Até cinco vezes repete-lhes que poderão contar com «o Espírito Santo». Ele os defenderá, pois os manterá fiéis à Sua mensagem e ao Seu projecto. Por isso lhe chama «Espírito da verdade». Num momento determinado, Jesus explica-lhes melhor qual será o seu “que fazer”: «O Defensor, o Espírito Santo... será quem os ensinará tudo e os vá recordando tudo o que vos disse». Este Espírito será a memória viva de Jesus.

O horizonte que oferece aos Seus discípulos é grandioso. De Jesus nascerá um grande movimento espiritual de discípulos e discípulas que o seguirão, defendidos pelo Espírito Santo. Manter-se-ão na Sua verdade, pois esse Espírito irá ensinar tudo o que Jesus lhes comunicou pelos caminhos da Galileia. Ele os defenderá no futuro da perturbação e da cobardia.

Jesús deseja que captem bem o que significará para eles o Espírito da verdade e Defensor da Sua comunidade: «Deixo-vos a paz; dou-vos a paz». Não só lhes deseja a paz. Oferece-lhes a Sua paz. Se vivem guiados pelo Espírito, recordando e guardando as Suas palavras, conhecerão a paz.

Não é uma paz qualquer. É a Sua paz. Por isso lhes diz: «Não vos dou como a dá o mundo». A paz de Jesus não se constrói com estratégias inspiradas na mentira ou na injustiça, mas actuando com o Espírito da verdade. Hão de reafirmar-se Nele: «Que não vacile o vosso coração nem se acobarde».

Nestes tempos difíceis de desprestigio e perturbação que estamos a sofrer na Igreja, seria um grave erro pretender agora defender a nossa credibilidade e autoridade moral actuando sem o Espírito da verdade prometido por Jesus. O medo continuará a penetrar no cristianismo se procuramos assentar a nossa segurança e a nossa paz afastando-nos do caminho traçado por Ele.

Quando na Igreja se perde a paz, não é possível recupera-la de qualquer forma nem serve qualquer estratégia. Com o coração cheio de ressentimento e cegueira não é possível introduzir a paz de Jesus. É necessário converter-nos humildemente à Sua verdade, mobilizar todas as nossas forças para afastar caminhos errados, e deixar-nos guiar pelo Espírito que animou a vida inteira de Jesus.

 

La Pace nella Chiesa

José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Nel vangelo di Giovanni possiamo leggere un insieme di discorsi in cui Gesù sta salutando i suoi. Gli esegeti lo chiamano “Il discorso di addio”. In esso si respira un’atmosfera molto particolare: i discepoli hanno paura di rimanere senza il loro Maestro; Gesù, da parte sua, ripete loro che, nonostante che egli parta, non sentiranno mai la sua assenza.

Per cinque volte ripete che potranno contare sullo Spirito Santo, che li difenderà, perché li manterrà fedeli al suo messaggio e al suo progetto. Per questo lo chiama Spirito di verità. A un certo momento, Gesù spiega loro meglio quale sarà il suo compito: Il Difensore, lo Spirito Santo... vi insegnerà ogni cosa e vi ricorderà tutto ciò che vi ho detto. Questo Spirito sarà la memoria viva di Gesù.

L’orizzonte che offre ai discepoli è grandioso. Da Gesù nascerà un grande movimento spirituale di discepole e discepoli che lo seguiranno, difesi dallo Spirito Santo. Rimarranno nella sua verità, perché questo Spirito insegnerà loro tutto quello che Gesù ha loro comunicato per le strade della Galilea. Egli li difenderà nel futuro dal turbamento e dalla mancanza di coraggio.

Gesù desidera che capiscano bene quello che significherà per loro lo Spirito della verità e il Difensore della sua comunità: Vi lascio la pace, vi do la mia pace. Non solo desidera per loro la pace, ma dona loro la pace. Se vivono guidati dallo Spirito, ricordando e custodendo le sue parole, conosceranno la pace. Non è una pace qualsiasi. È la sua pace. Per questo dice loro: Non come la dà il mondo, io la do a voi. La pace di Gesù non si costruisce con strategie ispirate dalla menzogna o dall’ingiustizia, ma operando con lo Spirito della verità. Devono rafforzarsi in esso: Non sia turbato il vostro cuore e non abbia timore.

In questi tempi difficili di mancanza di prestigio e di turbamento che stiamo soffrendo nella Chiesa, sarebbe un grave errore pretendere di difendere adesso la nostra credibilità e autorità morale, operando senza lo Spirito della verità promesso da Gesù. La paura continuerà a penetrare nel cristianesimo se cerchiamo di fondare la nostra sicurezza e la nostra pace, allontanandoci dal cammino tracciato da lui.

Quando nella Chiesa si perde la pace, non è possibile recuperarla in qualche modo né serve una qualche strategia. Con il cuore pieno di risentimento e oscurità, non è possibile introdurvi la pace di Gesù. Bisogna convertirci umilmente alla sua verità, mobilitare tutte le nostre forze per abbandonare vie sbagliate e lasciarci guidare dallo Spirito che animò l’intera vita di Gesù.

 

LA PAIX DANS L’EGLISE

José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Nous pouvons lire dans l’Evangile de Jean un ensemble de discours où Jésus prend progressivement congé de ses disciples. Les commentateurs l’appellent « Le discours d’adieu ». Il baigne dans une atmosphère très spéciale : les disciples ont peur de perdre leur Maître ; de son côté, Jésus leur dit avec insistance que, malgré son départ, ils ne ressentiront jamais son absence.

Jusqu’à cinq fois, il leur redit qu’ils pourront compter sur “l’Esprit Saint”. C’est lui qui les défendra, car il les gardera fidèles à son message et à son projet. C’est pourquoi, il l’appelle « Esprit de vérité ». A un moment donné, Jésus leur explique encore mieux quelle sera sa mission : « Le Défenseur, l’Esprit Saint…vous enseignera tout et vous rappellera tout ce que je vous ai dit ». Cet Esprit sera la mémoire vivante de Jésus.

C’est un horizon grandiose qu’il ouvre à ses disciples. C’est de Jésus que naîtra un grand mouvement spirituel de disciples marchant à sa suite défendus par l’Esprit Saint. Ils demeureront dans sa vérité, car cet Esprit leur apprendra progressivement tout ce que Jésus leur a communiqué sur les chemins de Galilée. Et dans l’avenir, il les rassurera face aux épreuves et à la peur.

Jésus souhaite que ses disciples saisissent bien ce que signifiera pour eux l’Esprit de la vérité et le Défenseur de sa communauté : « Je suis en train de vous laisser la paix ; en train de vous donner ma paix ». Non seulement il leur souhaite la paix mais il leur fait cadeau de sa paix. S’ils se laissent guider par l’Esprit, tout en rappelant et gardant ses paroles, ils connaîtront la paix.

Ce n’est pas une paix quelconque. C’est sa paix. C’est pourquoi, il leur dit : « Je ne vous la donne pas comme le monde la donne ». La paix de Jésus ne se construit pas à base de stratégies fondées sur le mensonge ou sur l’injustice, mais en agissant avec l’Esprit de vérité. C’est en lui qu’ils devront se raffermir : « Que votre cœur ne tremble pas et qu’il ne soit pas troublé »

En ces temps de discrédit et de turbulence que nous sommes en train de subir dans l’Eglise, ce serait une grave erreur de vouloir défendre maintenant notre crédibilité et notre autorité morale en agissant sans compter sur l’Esprit de vérité promis par Jésus. C’est la peur qui continuera d’envahir le christianisme si nous cherchons à asseoir notre sécurité et notre paix en nous éloignant du chemin tracé par lui.

Lorsque dans l’Eglise on a perdu la paix, il n’est plus possible de la recouvrer de n’importe quelle façon ou en se servant de n’importe quelle stratégie. Avec un cœur plein de ressentiment et d’aveuglement, on ne peut pas introduire la paix de Jésus. Nous devons humblement nous convertir à sa vérité, mobiliser toutes nos énergies pour rebrousser chemins erronés, et nous laisser guider par l’Esprit qui a animé la vie entière de Jésus.

 

PEACE IN THE CHURCH

José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

In the gospel of St. John, we can find a collection of farewell speeches that Jesus addressed to his disciples before going up to heaven. The commentators refer to them as the Farewell Discourse. In it, one can sense a special atmosphere: the disciples fear the fact of being left behind by their Master; Jesus, however, keeps telling them that they will be well taken care of even after his departure.

As many as five times, He tells them that the Holy Spirit, the Advocate will take care of them. They should remain faithful to his message and his project. Hence, he calls him The Spirit of Truth. And he explains further and calls him the “Advocate, the Holy Spirit…will teach you everything and remind you of all that I have said to you.” This Spirit will be my living memory, said Jesus.

The future ahead that Jesus offers to his disciples is truly great. From his doctrine and testament, his disciples will create a great spiritual movement with the support of the Holy Spirit. They will remain faithful to the truth, and the same Spirit will teach you everything Jesus had taught them along the roads of Galilee. “Don’t let your hearts be troubled or afraid,” because he will defend you in the future.

Jesus wants them to understand very well the meaning of having on their side the Spirit of Truth and the Advocate of the community. “Peace I bequeath to you; my own peace I give you.” He doesn’t simply wish them peace; He gives them his own peace. If they allow themselves to be led by the Spirit, remembering and keeping His words, they will know what peace is.

This is not like any other peace. It is His peace. Hence he tells them: “My own peace I give you, a peace the world cannot give.” The peace that Jesus gives them cannot be based on strategies that involve lies or injustices; His peace is founded on the Spirit of truth. “They should not be troubled or afraid,” and believe in Him.

In these difficult times, with uncertainties and mistrust that the Church is facing, it would be a great mistake trying to defend our own credibility and moral authority without appealing to the Spirit of truth that Jesus promised us. Such fears and tribulations will continue to penetrate our Christianity if we insist on building our security and peace away from the ways that Jesus showed to us.

When the Church loses its peace, it is not possible to recover it by just any manner or strategy. If our hearts still harbour any kind of resentment or blindness, there will be no room for Jesus’ peace. We will need to convert ourselves in all humility towards his truth, and summon all our strengths and turn back and away from the wrong paths we have walked, and let ourselves be guided by the same Spirit that guided Jesus along his whole life.

 

BAKEA ELIZAN

José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Joanen ebanjelioan hitzaldi saila irakur dezakegu, zeinetan Jesus ikasleei agur esaten ageri baita. «Agurraren hitzaldia» deitzen diete iruzkingileek. Oso giro berezia nabari da hor: ikasleek beldurra diote beren Maisurik gabe gelditzeari; Jesusek, ordea, hau diotse: bera joan arren, ez dutela sumatuko bere absentziarik.

Bost alditaraino errepikatu die berekin izango dutela «Espiritu Santua». Hark defendituko ditu, zeren Jesusen mezuari eta egitasmoari atxikirik bizitzen eutsiko baitie. Horregatik, «egiaren Espiritua» deitzen dio. Une jakin batean, argiago azalduko die zein izango den haren egitekoa: «Defendatzaileak, Espiritu Santuak... irakatsiko dizue guztia, hark gogoraraziko dizue nik esan dizuedan guztia». Jesusen oroimen bizia izango da Espiritu hori.

Ikasleei eskaintzen dien mundu hori handiosa da. Espirituzko ikasle-mugimendu handia sortuko da Jesusengandik, Espiritu Santuak defendaturik jarraituko diotenen mugimendua. Jesusen egiari lotuko zaizkio, zeren Espiritu horrek irakatsiko baitie Galilean barna Jesusek agertu izan dien guztia. Espirituak defendituko ditu etorkizunean larritasun eta koldarkeria orotatik.

Jesusek gogo bizia du ikasleek atzeman dezaten zer esanahi duen beraientzat egiaren Espiritu horrek, elkartearen Defendatzaile horrek: «Bakea uztera noakizue: bakea ematera». Bakea ez die opa soilik. Erregalatu egin die bere bakea. Espirituaren gidaritzapean bizi badira, bere hitzak gogoratuz eta gordez, ezagutuko dute bakea.

Ez da edozelako bakea. Jesusen bakea da. Horregatik diotse: «Ez damaizuet nik munduak ematen duena bezalakoa». Jesusen bakea ez da gauzatzen gezurrean edo zuzengabekerian arnasturiko estrategiaz, baizik egiaren Espirituarekin jokatuz. Hura behar dute sostengu: «Ez dezala dar-dar egin zuen bihotzak, ez dadila koldartu».

Elizan jasaten ari garen aztoratzearen eta izen-galtzearen aldi zail honetan, oker handia izango litzateke geure sinesgarritasuna eta aginpide morala Jesusek hitzemandako egiaren Espiritua alde batera utzirik defenditu nahi izatea. Beldurrak kristautasunean sartuz jarraituko du, geure segurtasuna eta bakea hark markatutako bidetik apartatuz finkatu nahi baditugu.

Elizan bakea galtzen denean, ezin da berreskuratu edonola, ezta edozein estrategiaz baliatuz ere. Bihotza erresumindurik eta itsu, ezin da eskuratu Jesusen bakea. Beharrezkoa da haren egiara umilki bihurtzea, geure indar guztiak pil-pil jartzea, oker burututako bidean atzera egiteko, eta Jesusen bizitza osoa arnastu zuen Espirituak gida gaitzan uzteko.

 

LA PAU A L'ESGLÉSIA

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

A l'evangeli de Joan podem llegir un conjunt de discursos en què Jesús va acomiadant-se dels seus deixebles. Els comentaristes en diuen "El Discurs de comiat". S'hi respira una atmosfera molt especial: els deixebles tenen por de quedar-se sense el seu Mestre; Jesús, per la seva banda, insisteix que, malgrat la seva partida, mai sentiran la seva absència.

Fins a cinc vegades els repeteix que podran comptar amb «l'Esperit Sant». Ell els defensarà, ja que els mantindrà fidels al seu missatge i al seu projecte. Per això l'anomena «Esperit de la veritat». En un moment determinat, Jesús els explica millor quin serà el seu quefer: «El Defensor, l'Esperit Sant... us farà recordar tot el que jo us he dit, i us ho farà entendre». Aquest Esperit serà la memòria viva de Jesús.

L'horitzó que ofereix als seus deixebles és grandiós. De Jesús naixerà un gran moviment espiritual de deixebles, homes i dones, que el seguiran defensats per l'Esperit Sant. Es mantindran en la seva veritat, ja que aquest Esperit els anirà ensenyant tot el que Jesús els ha anat comunicant pels camins de Galilea. Ell els defensarà en el futur de la torbació i de la covardia.

Jesús vol que captin bé el que significarà per a ells l'Esperit de la veritat i Defensor de la seva comunitat: «Us deixo la pau, us dono la meva pau». No només els desitja la pau. Els regala la seva pau. Si viuen guiats per l'Esperit, recordant i guardant les seves paraules, coneixeran la pau.

No és una pau qualsevol. És la seva pau. Per això els diu: «Jo us dono la pau que el món no dóna». La pau de Jesús no es construeix amb estratègies inspirades en la mentida o la injustícia, sinó actuant amb l'Esperit de la veritat. Han de reafirmar-se en ell: «Que els vostres cors s'asserenin i no temin».

En aquests temps difícils de desprestigi i de torbament que estem patint a l'Església, seria un greu error pretendre ara defensar la nostra credibilitat i autoritat moral actuant sense l'Esperit de la veritat promès per Jesús. La por seguirà penetrant en el cristianisme si busquem assentar la nostra seguretat i la nostra pau allunyant-nos del camí traçat per ell.

Quan a l'Església es perd la pau, no és possible recuperar-la de qualsevol manera ni serveix qualsevol estratègia. Amb el cor ple de ressentiment i de ceguesa no és possible introduir la pau de Jesús. Cal que ens convertim humilment a la seva veritat, que mobilitzem totes les nostres forces per a desfer camins equivocats, i deixar-nos guiar per l'Esperit que va animar la vida sencera de Jesús. 

 

0 comentarios