Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

portadores del evangelio

14 Tiempo ordinario (C) Lucas 10, 1-12.17-20 

PORTADORES DEL EVANGELIO

JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 30/06/10.- Lucas recoge en su evangelio un importante discurso de Jesús, dirigido no a los Doce sino a otro grupo numeroso de discípulos a los que envía para que colaboren con él en su proyecto del reino de Dios. Las palabras de Jesús constituyen una especie de carta fundacional donde sus seguidores han de alimentar su tarea evangelizadora. Subrayo algunas líneas maestras.

«Poneos en camino». Aunque lo olvidamos una y otra vez, la Iglesia está marcada por el envío de Jesús. Por eso es peligroso concebirla como una institución fundada para cuidar y desarrollar su propia religión. Responde mejor al deseo original de Jesús la imagen de un movimiento profético que camina por la historia según la lógica del envío: saliendo de sí misma, pensando en los demás, sirviendo al mundo la Buena Noticia de Dios. "La Iglesia no está ahí para ella misma, sino para la humanidad" (Benedicto XVI).

Por eso es hoy tan peligrosa la tentación de replegarnos sobre nuestros propios intereses, nuestro pasado, nuestras adquisiciones doctrinales, nuestras prácticas y costumbres. Más todavía, si lo hacemos endureciendo nuestra relación con el mundo. ¿Qué es una Iglesia rígida, anquilosada, encerrada en sí misma, sin profetas de Jesús ni portadores del Evangelio.

«Cuando entréis en un pueblo... curad a los enfermos y decid: está cerca de vosotros el reino de Dios». Ésta es la gran noticia: Dios está cerca de nosotros animándonos a hacer más humana la vida. Pero no basta afirmar una verdad para que sea atractiva y deseable. Es necesario revisar nuestra actuación: ¿qué es lo que puede llevar hoy a las personas hacia el Evangelio? ¿cómo pueden captar a Dios como algo nuevo y bueno?

Seguramente, nos falta amor al mundo actual y no sabemos llegar al corazón del hombre y la mujer de hoy. No basta predicar sermones desde el altar. Hemos de aprender a escuchar más, acoger, curar la vida de los que sufren... Sólo así encontraremos palabras humildes y buenas que acerquen a ese Jesús cuya ternura insondable nos pone en contacto con Dios, el Padre Bueno de todos,

«Cuando entréis en una casa, decid primero: Paz a esta casa». La Buena Noticia de Jesús se comunica con respeto total, desde una actitud amistosa y fraterna, contagiando paz. Es un error pretender imponerla desde la superioridad, la amenaza o el resentimiento. Es antievangélico tratar sin amor a las personas sólo porque no aceptan nuestro mensaje. Pero, ¿cómo lo aceptarán si no se sienten comprendidos por quienes nos presentamos en nombre de Jesús? (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

PORTADORES DO EVANGELHO

José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Lucas recolhe no seu evangelho um importante discurso de Jesus, dirigido não aos Doze mas a outro grupo numeroso de discípulos que envia para que colaborem com Ele no Seu projecto do reino de Deus. As palavras de Jesus constituem uma espécie de carta fundacional onde os Seus seguidores hão de alimentar a sua tarefa evangelizadora. Realço algumas linhas mestras.

«Ponham-se a caminho». Mesmo que o esqueçamos uma e outra e vez a Igreja está marcada pelo envio de Jesus. Por isso é perigoso concebe-la como uma instituição fundada para cuidar e desenvolver a sua própria religião. Responde melhor ao desejo original de Jesus a imagem de um movimento profético que caminha pela história segundo a lógica do envio: saída de si mesma, pensando nos outros, servindo o mundo a Boa Nova de Deus. "A Igreja não está cá para ela mesmo, mas para a humanidade" (Bento XVI).

Por isso é hoje tão perigosa a tentação de repisarmos sobre os nossos próprios interesses, o nosso passado, as nossas aquisições doutrinais, as nossas práticas e costumes. Mais ainda, se o fazemos endurecendo a nossa relação com o mundo. O que é uma Igreja rígida, anquilosada, encerrada en si mesma, sem profetas de Jesus nem portadores do Evangelho.

«Quando entreis numa terra... curai os doentes e dizei: está próximo de vós o reino de Deus». Esta é a grande notícia: Deus está próximo de nós animando-nos a fazer mais humana a vida. Mas não basta afirmar uma verdade para que seja atractiva e desejável. É necessário rever a nossa actuação: o que é que pode levar hoje as pessoas em direcção ao Evangelho? Como podem captar Deus como algo novo e bom?

Seguramente, falta-nos amor no mundo actual e não sabemos chegar al coração do homem e da mulher de hoje. Não basta predicar sermões desde o altar. Temos de aprender a escutar mais, acolher, curar a vida dos que sofrem... Só assim encontraremos palavras humildes r boas que aproximem a esse Jesus cuja ternura insondável mos põe em contacto com Deus, o Bom Pai de todos.

«Quando entreis numa casa, dizei primeiro: Paz nesta casa». A Boa Nova de Jesus comunica-se com respeito total, desde uma atitude amistosa e fraterna, contagiando paz. É um erro pretender impô-la desde a superioridade, a ameaça ou o ressentimento. É anti-evangélico tratar sem amor as pessoas só porque não aceitam a nossa mensagem. Mas, como o aceitarão se não se sentem compreendidas por aqueles que se apresenta em nome de Jesus?

 

OPERAI DELL’EVANGELO

José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Luca riprende nel suo evangelo un importante discorso di Gesù, diretto non ai dodici ma a un altro numeroso gruppo di discepoli che invia perché collaborino con lui nel suo progetto del Regno di Dio. Le parole di Gesù costituiscono una specie di carta di fondazione, nella quale i suoi seguaci devono alimentare il loro compito di evangelizzazione. Segnalo alcune linee maestre.

“Andate”. Per quanto spesso lo dimentichiamo, la Chiesa è segnata dall’invio di Gesù. Per questo è pericoloso concepirla come un’istituzione fondata per custodire e sviluppare la propria religione. Risponde meglio al desiderio originale di Gesù l’immagine di un movimento profetico che cammina nella storia secondo la logica dell’invio: uscendo da se stessa, pensando agli altri, portando al mondo la Buona Notizia di Dio. “La Chiesa non è qui per se stessa, ma per l’umanità” (Benedetto XVI).

Per questo oggi è tanto pericolosa la tentazione di ripiegarci sui nostri interessi, sul nostro passato, sulle nostre acquisizioni dottrinali, le nostre pratiche e i nostri costumi. Peggio ancora, se lo facciamo irrigidendo il nostro rapporto con il mondo. Che cosa è una Chiesa rigida, anchilosata, chiusa in se stessa, senza profeti di Gesù né operai dell’Evangelo?

“Quando entrerete in una città… guarite i malati che vi si trovano e dite loro: è vicino a voi il Regno di Dio”. Ecco la grande notizia di Dio: Dio è vicino a noi e ci anima a fare più umana la vita. Ma non basta affermare una verità perché sia affascinante e desiderabile. È necessario rivedere le nostre opere: che cosa può portare oggi le persone verso l’Evangelo? Come possono comprendere Dio come qualcosa di nuovo e di buono?

Sicuramente manchiamo di amore per il nostro mondo e non sappiamo arrivare al cuore della donna e dell’uomo di oggi. Non basta predicare sermoni dall’altare. Dobbiamo imparare ad ascoltare di più, ad accogliere, a curare la vita di quelli che soffrono… Soltanto così, troveremo parole umili e buone che avvicinano a quel Gesù la cui insondabile tenerezza ci pone in contatto con Dio, il Padre Buono di tutti.

“In qualunque casa entriate, prima dite: Pace a questa casa”. La Buona Notizia di Gesù si comunica con un grande rispetto, a partire da un atteggiamento amichevole e fraterno, contagiando pace. È un errore pretendere di imporla con un atteggiamento di superiorità, minaccia o risentimento. È antievangelico trattare senza amore le persone solo perché non accettano il nostro messaggio. Ma come potranno accettarlo se non si sentono compresi da chi si presenta nel nome di Gesù?

 

PORTEURS DE L’EVANGILE

José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Luc recueille dans son évangile un important discours de Jésus s’adressant non pas aux Douze mais à un autre groupe nombreux de disciples qu’il envoie afin qu’ils collaborent avec lui au projet du règne de Dieu. Les paroles de Jésus constituent une sorte de charte fondatrice dont les disciples devront se nourrir dans leur mission d’évangélisation. Soulignons-en quelques lignes maîtresses.

“Mettez-vous en route”. Même si nous l’oublions souvent, l’Eglise est marquée par l’envoi de Jésus. C’est pourquoi, il est dangereux de la concevoir comme une institution fondée pour prendre soin de sa propre religion et la développer. Ce qui répond davantage au désir originel de Jésus, c’est l’image d’un mouvement prophétique cheminant à travers l’histoire selon la logique de l’envoi: une Eglise qui sort d’elle-même, qui pense aux autres et qui offre au monde la Bonne Nouvelle de Dieu. «L’Eglise n’est pas là pour elle-même, mais pour l’humanité» (Benoît XVI)

C’est pourquoi, elle si dangereuse aujourd’hui, la tentation de nous replier sur nos propres intérêts, sur notre passé, sur nos acquisitions doctrinales, nos pratiques et nos habitudes. Encore plus dangereuse, si nous le faisons en durcissant nos relations avec le monde. A quoi bon une Eglise rigide, paralysée, renfermée sur elle-même, sans prophètes ni porteurs de l’Evangile ?

“Lorsque vous entrerez dans un village…guérissez les malades et dites : le royaume de Dieu est proche de vous ». C’est là la grande nouvelle : Dieu est proche de nous, nous encourageant à rendre la vie plus humaine. Mais il ne suffit pas d’affirmer une vérité pour la rendre attirante et souhaitable. Il faut revoir aussi notre manière d’agir : Qu’est-ce qui peut attirer aujourd’hui les personnes vers l’Evangile ? Comment peuvent-elles saisir Dieu comme étant quelque chose de neuf et de bon?

Il nous manque sûrement l’amour du monde actuel et nous ne savons pas comment atteindre le coeur de l’homme et de la femme d’aujourd’hui. Il ne suffit pas de prononcer des sermons depuis l’autel. Nous devons apprendre à écouter davantage, à accueillir, à guérir la vie de ceux qui souffrent… C’est seulement ainsi que nous trouverons de bonnes et humbles paroles capables d’approcher les gens de ce Jésus, dont la tendresse insondable nous met en contact avec Dieu, notre Bon Père à tous.

“Lorsque vous entrerez dans une maison, dites d’abord:Paix à cette maison”. C’est avec un respect total, dans une attitude d’amitié et de fraternité et en transmettant la paix, que la Bonne Nouvelle de Jésus doit être communiquée. Ce serait une erreur que de prétendre l’imposer dans une attitude de supériorité, de menace ou de ressentiment. Traiter les personnes sans amour seulement parce qu’elles n’acceptent pas notre message, c’est anti-évangélique. Comment pourraient-elles l’accepter si elles ne se sentent pas comprises par nous, qui nous présentons au nom de Jésus?

 

GOSPEL CARRIERS

José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

The evangelist Luke has kept in his gospel a speech that Jesus addressed not to his Twelve apostles but to a larger group of disciples that he sent to announce his special project of the kingdom of God. The words that Jesus used constitute a kind of founder’s statement to his disciples that they could follow and implement in their evangelizing tasks. Let us highlight some of those words.

Start off now”, get on the road. Even though we keep forgetting it time and time again, the Church started with Christ’s mission – send off. Hence, there is a danger of imagining the Church as an institution founded to take care of and develop its own religion. It is much more realistic to see the Church in response to Jesus’ original desire to start walking and moving like carriers of the good news: forgetting one’s own welfare and telling others the Good News of God. “The Church is not here for itself, but for humanity.” ( Benedict XVI)

Hence, there is still today the temptation of shutting our selves into our own interests, our own past or doctrinal heritage, our rituals and customs; still worse, if we try to do that by hardening our relationship with the world around us. Of what use is a Church that becomes rigid, old-fashioned, closed on itself without Jesus’ prophets and preachers of the gospel?

Wherever you go into a town where they make you welcome…cure those in it who are sick and say, ‘The kingdom of God is very near to you.” This is the great news: God is near to us, calling us to a more humane life. But it is not enough to announce such good news to make it a reality. We must also change our own actions. What is it today that can bring people closer to the Gospel? How can we announce God’s message as something new and attractive?

Evidently, some of us don’t feel enough love for our world today, and we don’t know how to reach the hearts of modern men and women. It is not enough preaching long sermons from the pulpit. We must learn to listen more, accept and understand the lives of the suffering people today. Only then shall we find the correct and humble words that will bring Jesus to them. It is this Jesus, meek and humble of heart, who takes everyone to God, the Father of us all.

Whatever house you go into, let your first words be, ‘Peace to this house!” The Good News of Jesus must be announced with total respect, with friendly and brotherly gestures, inviting peace. It will be a great mistake if we try to impose it from a position of superiority, resentment or consent. It is totally against the Gospel, withdrawing our love from people just because they do not accept our message. Besides, how can they accept our words if they don’t find themselves understood by those who come in the name of Jesus?

 

EBANJELIOAREN EROALEAK

José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Jesusen hitzaldi inportante bat moldatu du Lukasek, Hamabiei ez baizik ikasle-talde handi bati zuzendua, Jainkoaren erreinuaren egitasmoan bere lankide izateko bidaltzen dituelarik.Jesusen hitzak gutun fundatzaile baten antzeko dira, jarraitzaileek beren zeregin ebanjelizatzailea non elikatu izan dezaten. Hona zenbait ildo nagusi.

«Ekin bideari». Behin eta berriz ahazten dugun arren, Jesusen bidaltzeak markatua da Eliza. Horregatik, gauza arriskutsua da bere erlijioa zaintzeko eta garatzeko Jesusek fundatutako erakundea bailitzan hartzea. Jesusen jatorrizko nahiari hobeto datorkio Elizaren beste irudi hau: historian barna bidaltzearen logikaren arabera bide egiten duen mugimendu profetikotzat hartzea: bere baitatik irtenik, gogoan gainerakoak izanik, munduari Jainkoaren Berri Ona eskainiz. «Eliza ez da beretzat, baizik gizadiarentzat» (Benedikto XVI.a).

Horregatik da hain arriskutsua geure interes propioen inguruan hesitu nahi izatea, geure iraganaren, geure lorpen doktrinalen, geure jardueren eta ohituren inguruan. Are gehiago, hori guztia munduarekiko geure harremanak gogortuz egingo bagenu. Zer izango litzateke Eliza zurrun bat, zaharkitu bat, bere baitan itxia litzatekeen bat, Jesusen profetarik eta Ebanjelioaren eroalerik gabe bat?

«Herri batean sartuko zaretenean… sendatu gaixoak eta esan: hurbil duzue Jainkoaren erreinua». Hauxe da albiste handia: Gugandik hurbil da Jainkoa, geure bizitza gizatarrago egitera eragiten digularik. Baina ez da aski egia bat oihukatzea, erakargarri eta gustagarri bihurtzeko. Alde horretatik, beharrezkoa da geure jarduera berrikus dezagun. Zerk eraman dezake jendea gaur egun Ebanjeliorantz? Nola suma dezake Jainkoa zerbait berri eta on bezala?

Segur aski, egungo mundua egiaz maitatzea falta zaigu, ez dakigu nola iritsi egungo gizon-emakumeen bihotzera. Ez da aski aldaretik hitzaldia egitea. Ikasi beharra dugu gehiago entzuten, onartzen, sufritzen ari den jendearen bizitza sendatzen… Horrela bakarrik aurkituko ditugu hitz apalak eta onak, jendea Jesusengana hurbilarazteko; haren bihozberatasun mugagabeak jarriko gaitu guztiok harremanetan Jainkoarekin, guztion Aita On den harekin.

«Etxe batean sartuko zaretenean, esan lehenik: Bakea etxe honi». Jesusen Berri Ona erabateko errespetuarekin bakarrik komunika daiteke, jarrera adiskidetsu eta haurridezkotik, bakea kutsatuz. Oker handia da goitasunetik ezarri nahi izatea, mehatxuka edo erresuminez. Anti-ebanjelikoa da pertsonari maitasunik gabeko tratua ematea, soilik gure mezua onartzen ez duelako. Baina nolatan onar lezake, baldin eta Jesusen izenean aurkezten garenok bera ez dugula ulertzen sumatzen badu?

 

PORTADORS DE L'EVANGELI

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Lluc recull en el seu evangeli un important discurs de Jesús, adreçat no als Dotze sinó a un altre grup nombrós de deixebles que envia perquè col•laborin amb ell en el seu projecte del regne de Déu. Les paraules de Jesús constitueixen una espècie de carta fundacional amb la que els seus seguidors han d'alimentar la seva tasca evangelitzadora. Subratllo algunes línies mestres.

«Aneu: jo us envio». Encara que ho oblidem una i altra vegada, l'Església està marcada per l'enviament de Jesús. Per això és perillós concebre-la com una institució fundada per tenir cura i desenvolupar la seva pròpia religió. Respon millor al desig original de Jesús la imatge d'un moviment profètic que camina per la història segons la lògica de l'enviament: sortint de si mateixa, pensant en els altres, servint al món la Bona Notícia de Déu. "L'Església no existeix per a ella mateixa, sinó per a la humanitat" (Benet XVI).

Per això avui és tan perillosa la temptació de replegar-se sobre els nostres propis interessos, el nostre passat, les nostres adquisicions doctrinals, les nostres pràctiques i costums. Més encara, si ho fem endurint la nostra relació amb el món. Què és una Església rígida, anquilosada, tancada en si mateixa, sense profetes de Jesús ni portadors de l'Evangeli.

«Si entreu en una població... cureu els malalts que hi hagi i digueu a la gent: El Regne de Déu és a prop vostre». Aquesta és la gran notícia: Déu és a prop de nosaltres animant-nos a fer més humana la vida. Però no n'hi ha prou amb afirmar una veritat perquè sigui atractiva i desitjable. Cal revisar la nostra actuació: què pot portar avui les persones cap a l'Evangeli? Com poden captar Déu com una cosa nova i bona?

Segurament, ens falta amor al món actual i no sabem arribar al cor de l'home i de la dona d'avui. No n'hi ha prou amb predicar sermons des de l'altar. Hem d'aprendre a escoltar més, acollir, curar la vida dels qui pateixen... Només així trobarem paraules humils i bones que apropin aquest Jesús la tendresa insondable del qual ens posa en contacte amb Déu, el Pare Bo de tots.

«Quan entreu en una casa, digueu primer: Pau en aquesta casa». La Bona Notícia de Jesús es comunica amb total respecte, des d'una actitud amistosa i fraterna, encomanant pau. És un error pretendre imposar des de la superioritat, l'amenaça o el ressentiment. És antievangèlic tractar sense amor les persones només perquè no accepten el nostre missatge. Però, com l'acceptaran si no se senten compresos pels qui ens presentem en nom de Jesús?

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres