Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

acogida

acogida

27 Tiempo ordinario ( B ) Marcos 10,2-16
ACOGER A LOS PEQUEÑOS
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 30/09/09.- El episodio parece insignificante. Sin embargo, encierra un trasfondo de gran importancia para los seguidores de Jesús. Según el relato de Marcos, algunos tratan de acercar a Jesús a unos niños y niñas que corretean por allí. Lo único que buscan es que aquel hombre de Dios los pueda tocar para comunicarles algo de su fuerza y de su vida. Al parecer, era una creencia popular.

Los discípulos se molestan y tratan de impedirlo. Pretenden levantar un cerco en torno a Jesús. Se atribuyen el poder de decidir quiénes pueden llegar hasta Jesús y quiénes no. Se interponen entre él y los más pequeños, frágiles y necesitados de aquella sociedad. En vez de facilitar su acceso a Jesús, lo obstaculizan.

Se han olvidado ya del gesto de Jesús que, unos días antes, ha puesto en el centro del grupo a un niño para que aprendan bien que son los pequeños los que han de ser el centro de atención y cuidado de sus discípulos. Se han olvidado de cómo lo ha abrazado delante de todos, invitándoles a acogerlos en su nombre y con su mismo cariño.

Jesús se indigna. Aquel comportamiento de sus discípulos es intolerable. Enfadado, les da dos órdenes: «Dejad que los niños se acerquen a mí. No se lo impidáis». ¿Quién les ha enseñado a actuar de una manera tan contraria a su Espíritu? Son, precisamente, los pequeños, débiles e indefensos, los primeros que han de tener abierto el acceso a Jesús.

La razón es muy profunda pues obedece a los designios del Padre: «De los que son como ellos es el reino de Dios». En el reino de Dios y en el grupo de Jesús, los que molestan no son los pequeños, sino los grandes y poderosos, los que quieren dominar y ser los primeros.

El centro de su comunidad no ha de estar ocupado por personas fuertes y poderosas que se imponen a los demás desde arriba. En su comunidad se necesitan hombres y mujeres que buscan el último lugar para acoger, servir, abrazar y bendecir a los más débiles y necesitados.

El reino de Dios no se difunde desde la imposición de los grandes sino desde la acogida y defensa a los pequeños. Donde éstos se convierten en el centro de atención y cuidado, ahí está llegando el reino de Dios, la sociedad humana que quiere el Padre. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

ACOLHER OS PEQUENOS
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

O episódio parece insignificante. No entanto, contem um fundo de grande importância para os seguidores de Jesus. Segundo o relato de Marcos, alguns procuram aproximar de Jesus umas crianças que estão por perto. O único que pretendem é que aquele homem de Deus lhes possa tocar para comunicar-lhes algo da Sua força e da Sua vida. Ao que parece, era uma crença popular.

Os discípulos aborrecem-se e procuram impedir. Pretendem levantar um muro em torno de Jesus. Atribuem-se o poder de decidir quem pode chegar até Jesus e quem não pode. Interpõem-se entre Ele e os mais pequenos, frágeis e necessitados daquela sociedade. Em vez de facilitar o seu acesso a Jesus, obstaculizam-no.

Esqueceram-se já do gesto de Jesus que, uns dias antes, colocou no centro do grupo uma criança para que aprendam bem que são os pequenos os que hão de ser o centro de atenção e cuidado dos Seus discípulos. Esqueceram-se de como o abraçou diante de todos, convidando-os a acolher em Seu nome e com o Seu mesmo carinho.

Jesus indigna-se. Aquele comportamento dos Seus discípulos é intolerável. Aborrecido, dá-lhes duas ordens: «Deixai que as crianças se aproximem de Mim. Não o impeçam». Quem os ensinou a actuar de uma forma tão contrária ao Seu Espírito? São, precisamente, os pequenos, débeis e indefesos, os primeiros que hão de ter aberto o acesso a Jesus.

A razão é muito profunda pois obedece aos desígnios do Pai: «Dos que são como eles é o reino de Deus». No reino de Deus e no grupo de Jesus, os que incomodam não são os pequenos, mas os grandes e poderosos, os que querem dominar e ser os primeiros.

O centro da Sua comunidade não tem de estar ocupado por pessoas fortes e poderosas que se impõem aos outros desde cima. Na Sua comunidade necessitam-se homens e mulheres que procuram o último lugar para acolher, servir, abraçar e bendizer os mais débeis e necessitados.

O reino de Deus não se difunde com a imposição dos grandes mas desde o acolher e defender os pequenos. Onde estes se convertem no centro da atenção e cuidado, aí está chegando o reino de Deus, a sociedade humana que quer o Pai.

ACCOGLIERE I PICCOLI
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

L’episodio sembra insignificante. E tuttavia racchiude una prospettiva di grande importanza per i seguaci di Gesù. Secondo il racconto di Marco, alcune persone cercano di avvicinare a Gesù i bambini e le bambine che scorrazzano lì intorno. L’unica cosa che cercano è che quell’uomo di Dio li possa toccare per comunicare loro qualcosa della sua forza e della sua vita. A quanto pare, questa era una credenza popolare.

I discepoli si infastidiscono e cercano di impedirlo. Pretendono di elevare una barriera intorno a Gesù. Si attribuiscono il potere di decidere chi può arrivare fino a Gesù e chi no. S’interpongono fra lui e i più piccoli, fragili e bisognosi di quella società. Invece di facilitare il loro accesso a Gesù, lo ostacolano,

Hanno già dimenticato il gesto di Gesù che, qualche giorno prima, ha posto al centro del gruppo un bambino perché imparino bene che sono i piccoli che devono essere al centro dell’attenzione e della cura dei suoi discepoli. Hanno dimenticato come lo ha abbracciato di fronte a tutti, invitandoli ad accogliere i piccoli nel suo nome e con la sua stessa tenerezza.

Gesù s’indigna. Quel comportamento dei suoi discepoli è intollerabile. Sdegnato, dà loro due ordini: “Lasciate che i bambini vengano a me. Non glielo impedite”. Chi ha insegnato loro ad agire in maniera così contraria al suo Spirito? Sono proprio i piccoli, deboli e indifesi, i primi che devono avere aperto l’accesso a Gesù.

La ragione è molto profonda perché obbedisce ai disegni del Padre: “A chi è come loro appartiene il Regno di Dio”. Nel Regno di Dio e nel gruppo di Gesù, quelli che molestano non sono i piccoli, ma i grandi e i potenti, quelli che vogliono dominare ed essere i primi.

Il centro della sua comunità non deve essere occupato da persone forti e potenti che si impongono agli altri dall’alto. Nella sua comunità c’è bisogno di donne e di uomini che cercano l’ultimo posto per accogliere, servire, abbracciare e benedire i più deboli e bisognosi.

Il Regno di Dio non si diffonde a partire dall’imposizione dei grandi ma dall’accoglienza e difesa dei piccoli. Dove i piccoli diventano il centro dell’attenzione e della cura, lì sta arrivando il Regno di Dio, la società umana che il Padre vuole.

ACCUEILLIR LES PETITS
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

L’épisode semble insignifiant. Il renferme cependant une toile de fond d’une grande importance pour les disciples de Jésus. D’après le récit de Marc, des gens essaient de rapprocher de Jésus des enfants, filles et garçons, qui jouent par là. La seule chose qu’ils cherchent c’est que cet homme de Dieu puisse les toucher pour leur communiquer quelque chose de sa force, de sa vie. C’était vraisemblablement une croyance populaire.

Les disciples se sentent dérangés et essaient de l’empêcher. Ils tentent d’élever un mur autour de Jésus. Ils s’attribuent le pouvoir de décider qui sont ceux qui peuvent accéder à Jésus ou pas. Ils s’interposent entre lui et les plus petits, fragiles et nécessiteux de cette société-là. Au lieu de faciliter leur accès à Jésus, ils constituent un obstacle.

Ils ont déjà oublié le geste de Jésus qui, quelques jours auparavant, a mis un enfant au milieu du groupe, afin qu’ils apprennent bien que ce sont les plus petits qui doivent être le centre de l’attention et du soin de ses disciples. Ils ont oublié comment Jésus l’a embrassé devant tous, les invitant à l’accueillir en son nom et avec sa même affection.

Jésus s’indigne. Il trouve intolérable le comportement de ces disciples. Fâché, il leur donne deux ordres : « Laissez les enfants venir à moi. Ne les en empêchez pas » Qui leur a appris à agir d’une façon aussi contraire à son Esprit? Ce sont justement les petits, les faibles et sans défense qui doivent, en premier, avoir l’accès ouvert à Jésus.

La raison en est très profonde car elle obéit aux desseins du Père : « C’est à ceux qui leur ressemblent qu’appartient le règne de Dieu » Ce ne sont pas les plus petits (ceux) qui dérangent dans le règne de Dieu et dans le groupe de Jésus, mais les grands et les puissants, ceux qui veulent dominer et être les premiers.

Le centre de sa communauté ne doit pas être occupé par des personnes fortes et puissantes s’imposant aux autres d’en haut. Sa communauté a besoin d’hommes et de femmes qui cherchent la dernière place afin d’accueillir, de servir, d’embrasser et de bénir les plus faibles et nécessiteux.

Ce n’est pas parce que les grands l’imposent que le règne de Dieu se répand, mais parce que les petits sont accueillis et défendus. Là où ceux-ci deviennent le centre d’attention et de soin, là est en train d’arriver le règne de Dieu, la société humaine voulue par le Père.

THE KINGDOM OF HEAVEN IS THEIRS
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

This gospel incident seems quite trivial, but it is very important if we really want to understand Jesus’ kingdom of heaven. Mark’s story tells us about how some people were bringing their children to Jesus, “for him to touch them.” His fame as a prophet had already spread about the region, and they wanted their children to be blessed by His divine strength. Such was His popularity.

The disciples, on the other hand, were annoyed and were trying to keep them at a distance. They acted as bodyguards around Jesus, as if they had the authority to decide who could get to Jesus or not. They stood as a barrier between Him and the little ones, the nameless or little known in the crowd. Instead of helping them to come to Jesus, they blocked their way and kept them at a distance.

Evidently, those disciples had already forgotten how Jesus, a few days earlier, had himself invited a little child to stand in front of a group. He then told them that the kingdom of heaven belongs to people like that child. Jesus wanted his disciples to pay special attention and take special care to them. The disciples had forgotten how Jesus embraced the child, and invited everyone to take care of them.

That’s why Jesus was definitely annoyed, “indignant”, and ordered them “to let the little children come to him;” “do not stop them!” How could they have act in a manner so contrary to His Spirit? As Jesus had always said, the little ones, the poor and the least of society were to be first ones to be sought and be taken care of.

The reason for this preference was ultimately his Father’s wish: “It is to such as these that the kingdom of God belongs.” In his Father’s kingdom, as well as in Jesus’ company, children are never unwelcome. We cannot say the same about the rich and the powerful, or those who want to dominate and be first at every banquet.

The heart of every Christian community must be formed not exactly by the famous and powerful who can rule over the rest from the top. A real community needs men and women who seek the lowest places and are willing to help others, serve, embrace and bless the weak and the needy.

The kingdom of God will never spread by the power and influence of the rich and famous, but by welcoming the poor and the little ones. It is only when these little ones of society become the centre of attention and concern of the Christian community that the Kingdom of God will become present – a just society in which everyone is equally welcome.

TXIKIAK ONARTU
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Pasadizo honek gauza ezdeusa ematen du. Halere, inportantzia handiko hondoa du Jesusen jarraitzaileentzat. Markosen kontakizunaren arabera, zenbait jendek Jesusengana eraman nahi ditu han inguruan jolasean ari diren haur batzuk. Jende horrek nahi duen gauza bakarra Jesusek uki ditzan da, bere indarrez eta bere biziaz apur bat kutsa ditzan. Itxuraz, uste herrikoia zen hori.

Ikasleei gogaikarri gertatu zaie hori, eta saihestu egin nahi dituzte haurrak. Hesia eratu nahi dute Jesusen inguruan. Beren buruari egotzi nahi diote Jesusengana zein iritsi eta zein ez erabakitzeko ahala. Jesusen eta txikienen, ahulenen eta gizartean premiarik handiena dutenen artean jarri dira berak. Jesusengan iristea erraztu ordez, zaildu egin dute.

Ahaztu egin dira jada Jesusen keinuaz, egun batzuk lehenago taldearen erdian Jesusek haur bat jarri izanaz, ikas dezaten ezen txikienek izan behar dutela ikasleen arduraren eta arretaren erdigune. Ahaztu egin dira guztien aurrean haurra besarkatu duela, gonbidatu dituelarik bere izenean eta bere txera beraz halakoak onar ditzaten.

Hori ikusirik, haserretu egin da Jesus. Ikasleen portaera hori jasanezina du. Eta, haserre, bi agindu hauek eman dizkie: «Utzi haurrei nigana hurbiltzen. Ez eragotzi». Zeinek irakatsi die, ordea, Jesusen Espirituaren hain kontrakoa den era horretan jokatzen? Hain juxtu, txikiak, makalak eta babesgabeak dira Jesusengana hurbiltzeko aukera izan behar duten lehenengoak.

Oso sakona da arrazoia; Aitaren asmoari dagokiona izaki: «Horiek bezalako direnena da Jainkoaren Erreinua». Jainkoaren erreinuan eta Jesusen taldean, txikiak ez, baizik handiak eta boteretsuak dira gogaikarri, hau da, dominatu eta lehenengo izan nahi dutenak.

Elkartearen erdigunea ez du bete behar jende indartsu eta boteretsuak, gainerakoei goitik behera begiratzen dienak. Aitzitik, Jesusen elkartean honelako jendea behar da: azken postuaren bila dabilena ahulenak eta premia handienekoak onartzeko, zerbitzatzeko, besarkatzeko eta bedeinkatzeko.

Hain zuzen, Jainkoaren erreinua ezin zabaldu da handien gogo-ezarpenaz, baizik txikiak onartuz eta defendatuz. Azken hauek arduraren eta arretaren erdigune direnean, hor ari da garatzen Jainkoaren erreinua, Aitak gogoko duen gizartea, alegia.

ACOLLIR ELS PETITS
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

L’episodi sembla insignificant. No obstant això, amaga un rerefons de gran importància per als seguidors de Jesús. Segons el relat de Marc, alguns proven d’apropar a Jesús uns nens i nenes que corren per allà. L’únic que busquen és que aquell home de Déu els pugui tocar per a comunicar-los un xic de la seva força i de la seva vida. Pel que sembla, era una creença popular.

Els deixebles es molesten i intenten impedir-ho. Pretenen establir un clos al voltant de Jesús. S’atribueixen el poder de decidir qui pot arribar fins a Jesús i qui no. S’interposen entre ell i els més petits, fràgils i necessitats d’aquella societat. En comptes de facilitar el seu accés a Jesús, l’obstaculitzen.

Ja s’han oblidat del gest de Jesús que, uns dies abans, va posar en el centre del grup un nen perquè aprenguin bé que són els petits els qui han de ser el centre d’atenció i cura dels seus deixebles. S’han oblidat de com va abraçar-lo davant de tots, convidant-los a acollir-los en el seu nom i amb el mateix afecte.

Jesús s’indigna. Aquell comportament dels seus deixebles és intolerable. Enfadat, els dóna dues ordres: "Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu". Qui els ha ensenyat a actuar d’una manera tan contrària al seu Esperit? Són, precisament, els petits, els febles i els indefensos, els primers que han de tenir obert l’accés a Jesús.

La raó és molt profunda ja que obeeix els designis del Pare: "el regne de Déu és dels qui són com ells." Al regne de Déu i en el grup de Jesús, els qui molesten no són els petits, sinó els grans i els poderosos, els que volen dominar i ser els primers.

El centre de la seva comunitat no ha d’estar ocupat per persones fortes i poderoses que s’imposen als altres des de dalt. En la seva comunitat es necessiten homes i dones que cerquen l’últim lloc per acollir, per servir, per abraçar i beneir els més febles i necessitats.

El regne de Déu no es difon des de la imposició dels grans sinó des de l’acolliment i la defensa dels petits. Allà on aquests es converteixen en el centre d’atenció i cura, és on hi està arribant el regne de Déu, la societat humana que vol el Pare.

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres