Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

lucidez

lucidez

23 Tiempo ordinario (B) Marcos 7, 31-37
CURAR NUESTRA SORDERA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 02/09/09.- Los profetas de Israel usaban con frecuencia la «sordera» como una metáfora provocativa para hablar de la cerrazón y la resistencia del pueblo a su Dios. Israel «tiene oídos pero no oye» lo que Dios le está diciendo. Por eso, un profeta llama a todos a la conversión con estas palabras: «Sordos, escuchad y oíd».

En este marco, las curaciones de sordos, narradas por los evangelistas, pueden ser leídas como "relatos de conversión" que nos invitan a dejarnos curar por Jesús de sorderas y resistencias que nos impiden escuchar su llamada al seguimiento. En concreto, Marcos ofrece en su relato matices muy sugerentes para trabajar esta conversión en las comunidades cristianas.

El sordo vive ajeno a todos. No parece ser consciente de su estado. No hace nada por acercarse a quien lo puede curar. Por suerte para él, unos amigos se interesan por él y lo llevan hasta Jesús. Así ha de ser la comunidad cristiana: un grupo de hermanos y hermanas que se ayudan mutuamente para vivir en torno a Jesús dejándose curar por él.

La curación de la sordera no es fácil. Jesús toma consigo al enfermo, se retira a un lado y se concentra en él. Es necesario el recogimiento y la relación personal. Necesitamos en nuestros grupos cristianos un clima que permita un contacto más íntimo y vital de los creyentes con Jesús. La fe en Jesucristo nace y crece en esa relación con él.

Jesús trabaja intensamente los oídos y la lengua del enfermo, pero no basta. Es necesario que el sordo colabore. Por eso, Jesús, después de levantar los ojos al cielo, buscando que el Padre se asocie a su trabajo curador, le grita al enfermo la primera palabra que ha de escuchar quien vive sordo a Jesús y a su Evangelio: «Ábrete».

Es urgente que los cristianos escuchemos también hoy esta llamada de Jesús. No son momentos fáciles para su Iglesia. Se nos pide actuar con lucidez y responsabilidad. Sería funesto vivir hoy sordos a su llamada, desoír sus palabras de vida, no escuchar su Buena Noticia, no captar los signos de los tiempos, vivir encerrados en nuestra sordera. La fuerza sanadora de Jesús nos puede curar. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

CURAR A NOSSA SURDEZ
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Os profetas de Israel usavam com frequência a «surdez» como uma metáfora provocativa para falar do encerramento e da resistência do povo ao seu Deus. Israel «tem ouvidos mas não ouve» é o que Deus diz. Por isso, um profeta chama a todos para a conversão com estas palavras: «Surdos, escutai e ouvi».

Neste enquadramento, as curas de surdos, narradas pelos evangelistas, podem ser lidas como "relatos de conversão" que nos convidam a deixar-nos curar por Jesus da surdez e das resistências que nos impedem de escutar a Sua chamada para o seguir. Em concreto, Marcos oferece no seu relato matizes muito sugestivos para trabalhar esta conversão nas comunidades cristãs.

O surdo vive afastado de todos. Não parece estar a ser consciente do seu estado. Não faz nada para aproximar-se de quem o pode curar. Por sorte para ele, uns amigos interessam-se por ele e levam-no até Jesus. Assim tem de ser a comunidade cristã: um grupo de irmãos e irmãs que se ajudam mutuamente para viver em torno de Jesus deixando-se curar por Ele.

A cura da surdez não é fácil. Jesus toma consigo o doente, retira-se para um lado e concentra-se nele. É necessário o recolhimento e a relação pessoal. Necessitamos nos nossos grupos cristãos um clima que permita um contacto mais íntimo e vital dos crentes com Jesus. A fé em Jesus Cristo nasce e cresce nessa relação com Ele.

Jesus trabalha intensamente os ouvidos e a língua do doente, mas não basta. É necessário que o surdo colabore. Por isso, Jesus, depois de levantar os olhos ao céu, procurando que o Pai se associe ao Seu trabalho curador, grita ao enfermo a primeira palavra que tem de escutar quem vive surdo a Jesus e ao Seu Evangelho: «Abre-te».

É urgente que os cristãos escutem também hoje esta chamada de Jesus. Não são momentos fáceis para a Sua Igreja. Pede-se que actuemos com lucidez e responsabilidade. Seria funesto viver hoje surdos à Sua chamada, não ouvir as Suas palavras de vida, não escutar a Sua Boa Nova, não captar os sinais dos tempos, viver encerrados na nossa surdez. A força salvadora de Jesus pode-nos curar.

GUARIRE LA NOSTRA SORDITÀ
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

I profeti d’Israele usavano frequentemente la “sordità” come una metafora provocatoria per parlare della chiusura e della resistenza del popolo al suo Dio. Israele “ha orecchi ma non ode” quello che Dio gli sta dicendo. Per questo, un profeta chiama tutti alla conversione con queste parole: “Sordi, ascoltate e udite”.

In questa prospettiva, le guarigioni di sordi, narrate dagli evangelisti, possono essere lette come ”racconti di conversione” che ci invitano a lasciarci guarire da Gesù da sordità e resistenze che ci impediscono di ascoltare la sua chiamata alla sequela. In concreto, Marco offre nel suo racconto sfumature molto suggestive per lavorare a questa conversione nelle comunità cristiane.

Il sordo vive allontanato da tutti. Non sembra essere cosciente del suo stato. Non fa nulla per avvicinarsi a chi lo può guarire. Per sua fortuna, alcuni amici si interessano di lui e lo portano fino a Gesù. Così deve essere la comunità cristiana: un gruppo di fratelli e sorelle che si aiutano a vicenda per vivere accanto a Gesù, lasciandosi guarire da lui.

La guarigione dalla sordità non è facile. Gesù prende con sé l’infermo, lo porta in disparte e si concentra su di lui. È necessario il raccoglimento e la relazione personale. Abbiamo bisogno nei nostri gruppi cristiani di un clima che permetta un contato più intimo e vitale dei credenti con Gesù. La fede in Gesù Cristo nasce e cresce in questa relazione con lui.

Gesù lavora intensamente sugli occhi e la lingua dell’infermo, ma non basta. È necessario che il sordo collabori. Per questo, Gesù, dopo avere levato gli occhi al cielo, cercando la collaborazione del Padre alla sua opera di guarigione, grida all’infermo la prima parola che deve ascoltare chi vive sordo a Gesù e al suo Evangelo: “Apriti”.

È urgente che noi cristiani ascoltiamo anche oggi questa chiamata di Gesù. Non sono momenti facili per la sua Chiesa. Ci è chiesto di operare con lucidità e responsabilità. Sarebbe funesto vivere oggi sordi alla sua chiamata, non udire le sue parole di vita, non ascoltare la sua Buona Notizia, non cogliere i segni dei tempi, vivere chiusi nella nostra sordità. La forza risanatrice di Gesù ci può guarire.

GUERIR NOTRE SURDITE
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Pour parler de l’enfermement et de la résistance du peuple face à son Dieu, les prophètes d’Israël utilisaient fréquemment, comme une métaphore provocatrice, la «surdité». Israël «a des oreilles mais n’entend pas»ce que Dieu lui dit». C’est pourquoi, un prophète appelle tout le monde à la conversion avec ces mots: «Sourds, écoutez et entendez».

Dans ce contexte, les guérisons des sourds décrites par les évangélistes peuvent être lues comme des «récits de conversion», nous invitant à nous laisser guérir par Jésus de ces surdités et de ces résistances qui nous empêchent d’écouter son appel à le suivre. Concrètement, Marc nous offre dans son récit des nuances très suggestives pour pouvoir travailler à cette conversion au sein des communautés chrétiennes.

Le sourd vit isolé de tous. Il ne semble pas être conscient de son état. Il ne fait rien pour se rapprocher de celui qui peut le guérir. Il a la chance d’avoir quelques amis qui s’intéressent à lui et qui l’amènent auprès de Jésus. C’est ce que doit être une communauté chrétienne: un groupe de frères et sœurs qui s’entraident mutuellement à vivre autour de Jésus, se laissant guérir par lui.

La guérison de la surdité n’est pas chose facile. Jésus prend avec lui le malade, se met de côté et se concentre sur lui. Le recueillement et la relation personnelle sont nécessaires. Nous avons besoin, au sein de nos groupes chrétiens, d’un climat permettant un contact plus intime et vital des croyants avec Jésus. C’est dans cette relation avec lui que la foi en Jésus naît et grandit.

Jésus agit de façon intense sur les oreilles et sur la langue du malade mais cela ne suffit pas. Il faut aussi que le sourd y participe. C’est pourquoi, Jésus, après avoir levé les yeux au ciel pour demander au Père de le rejoindre dans son travail de guérison, crie au malade le premier mot que doivent entendre tous ceux qui restent sourds à Jésus et à son Evangile: «Ouvre-toi».

Il est urgent que nous, chrétiens, entendions aussi aujourd’hui cet appel de Jésus. Notre temps n’est pas facile pour l’Eglise. Il nous est demandé d’agir avec lucidité et avec responsabilité. Ce serait mortel que de rester aujourd’hui sourds à son appel; de refuser d’entendre ses paroles de vie et sa Bonne nouvelle ; de ne pas percevoir les signes des temps; de vivre enfermés dans notre surdité. La force de guérison de Jésus peut nous guérir.

HOW TO HEAL OUR DEAFNESS
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

The prophets of Israel often spoke of deafness as a direct reference to the disinterest and resistance of the people to their God. Israel “has ears but does not hear” what God is telling them. Hence, the prophet calls everyone to conversion with these words: “All you who are deaf: listen and hear.”

It is in this context that all the healings of the deaf, narrated by the evangelists, must be understood as stories of conversion that invite us to let Jesus heal our deafness and resistance to hear Jesus’ invitation to follow him. Mark’s narrative, in particular, has added specific suggestions to promote such conversions within the Christian communities.

The deaf people live totally alienated from the rest. A deaf man is not aware of his condition, and does nothing to let other people help him. Luckily for him, some of his friends made a move and brought him to Jesus. That’s exactly what the Christian community should be: a group of brothers and sisters that help one another to live around Jesus, letting Him do the healing.

Healing a deaf man is not easy. Jesus took the deaf man alone by himself and retired to a private place. Privacy and personal attention always help in such cases. In all our Christian groups, there should be an atmosphere of mutual respect and trust which are vital for those believing in Jesus. Faith in Jesus can only grow if there is such intimate and personal respect.

Jesus did everything he could with the man’s ears and tongue, but that wasn’t enough. The man’s cooperation was also required. So Jesus raised his eyes towards heaven, and prayed for His Father’s collaboration and cried aloud what was going to be the first word that any man deaf to Jesus and His Gospel would hear: “Be opened!”

It is absolutely urgent for all Christians today, too, that we listen and hear such call from Jesus. The Church isn’t living through her easiest times at present. We must act with lucidity and responsibility. It would be fatal were we to remain deaf to His words of life, and not listen to the Good News, and refusing to interpret the signs of the time, letting ourselves be deaf to His message. The healing power of Jesus alone can heal us.

GURE GORRERIA SENDATU
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Israelgo profetek sarritan erabili ohi zuten «gorreria» hitza metafora probokatzailetzat, herriak Jainkoari bere bihotza itxi eta eragozpenak jarri izana adierazteko. Herriak «baditu belarriak baina ez du entzuten» Jainkoa esaten ari zaiona. Horregatik, profeta batek bihotz-berritzeko deia egin die guztiei, hitz hauekin: «Jende gorra, entzun eta aditu».

Alde horretatik, ebanjelioetan kontatzen diren gorren sendatzeak «bihotz-berritzearen kontakizun» bezala har daitezke; hain zuzen ere, Jesusi senda gaitzan uztera dei egiten diguten kontakizunak dira; bai gure gorreria, bai Jesusi jarraitzeko ditugun geure eragozpenak senda ditzan uztera. Markosek, bere kontakizunean, ñabardura oso iradokitzaileak dakartza, kristau-elkarteetan bihotz-berritze horretan nola lan egin adierazteko.

Pertsona gorra beste guztiengandik urrun bizi ohi da. Gainera, badirudi ez dela jabetzen bere egoeraz. Ez da saiatzen senda dezakeenagana hurbiltzen. Baina, bere zorionerako, adiskide batzuk beraz axolatu dira eta Jesusengana eraman dute. Horrelakoa izan beharko luke kristau-elkarteak: anai-arreben talde, batak bestea laguntzen dutenek osatua, Jesusen inguruan bizi eta senda ditzan uzten diotelarik.

Gorreria sendatzea ez da gauza erraza. Jesusek berekin hartu du gorra, alde batera erretiratu da eta hari buruz barne-bildu da. Premiazkoa dira barne-biltzea eta harreman pertsonalak. Geure kristau-elkarteetan beharrezkoa dugu ingurugiro hau: fededunei Jesusekin harreman barnekoiagoak eta bizi-indarrekoak izateko aukera emango diena. Jesu Kristorekiko fedea harekiko harreman horietan jaiotzen eta hazten da.

Jesusek era bizian landu ditu gaixoaren belarriak eta mihia, baina ez da aski. Beharrezkoa da gorrak ere parte har dezan. Horregatik, Jesusek, begiak zerurantz, Aitari bere sendatze-lanean bat egin dezan eske, gaixoari hots egin dio, Jesusekiko eta haren Ebanjelioarekiko gor den orok entzun beharreko lehen hitza esanez: «Ireki zaitez».

Premiazkoa da kristauok ere, gaur egun, Jesusen dei hau entzun dezagun. Ez dira gaurkoak une errazak Jesusen Elizarentzat. Azti eta erantzukizunez joka dezagun eskatzen digu. Hondamendia izango litzateke gaur haren deiarekiko gor izatea, haren bizi-hitzei ez entzunarena egitea, haren Berri Ona ez aditzea, aldien ezaugarriei ez antzematea, gure gorrerian hesiturik bizitzea. Jesusen indar sendatzaileak senda gaitzake.

GUARIR LA NOSTRA SORDESA
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Els profetes d'Israel feien servir amb freqüència la «sordesa» com una metàfora provocativa per parlar del tancament i la resistència del poble al seu Déu. Israel «té orelles però no sent» el que Déu li està dient. Per això, un profeta crida a tots a la conversió amb aquestes paraules: «Sords, sentiu i escolteu».

En aquest marc, les guaricions de sords, narrades pels evangelistes, poden ser llegides com "relats de conversió" que ens conviden a deixar-nos guarir per Jesús de sordeses i resistències que ens impedeixen escoltar la seva crida al seguiment. En concret, Marc ofereix en el seu relat matisos molt suggerents per a treballar aquesta conversió a les comunitats cristianes.

El sord viu aliè a tothom. No sembla ser conscient del seu estat. No fa res per acostar-se a qui el pot guarir. Per sort per a ell, uns amics s'interessen per ell i el porten fins a Jesús. Així ha de ser la comunitat cristiana: un grup de germans i germanes que s'ajuden mútuament per viure entorn de Jesús deixant-se guarir per ell.

La guarició de la sordesa no és fàcil. Jesús s’endugué el malalt, es retira a part i es concentra en ell. És necessari el recolliment i la relació personal. Necessitem en els nostres grups cristians un clima que permeti un contacte més íntim i vital dels creients amb Jesús. La fe en Jesucrist neix i creix en aquesta relació amb ell.

Jesús treballa intensament les orelles i la llengua del malalt, però no n'hi ha prou. Cal que el sord col•labori. Per això, Jesús, després d'aixecar els ulls al cel, buscant que el Pare s'associï al seu treball guaridor, fa un crit al malalt amb la primera paraula que ha de sentir qui viu sord a Jesús i al seu Evangeli: «Obre’t!».

És urgent que els cristians sentim també avui aquesta crida de Jesús. No són moments fàcils per a la seva Església. Se'ns demana actuar amb lucidesa i responsabilitat. Seria funest viure avui sords a la seva crida, desatendre les seves paraules de vida, no escoltar la seva Bona Nova, no captar els signes dels temps, viure tancats en la nostra sordesa. La força guaridora de Jesús ens pot salvar.

0 comentarios