Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

alentando

alentando

3 Cuaresma (C) Lucas 13, 1-9
¿DÓNDE ESTAMOS NOSOTROS?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 03/03/10.- Unos desconocidos le comunican a Jesús la noticia de la horrible matanza de unos galileos en el recinto sagrado del templo. El autor ha sido, una vez más, Pilato. Lo que más los horroriza es que la sangre de aquellos hombres se haya mezclado con la sangre de los animales que estaban ofreciendo a Dios.

No sabemos por qué acuden a Jesús. ¿Desean que se solidarice con las víctimas? ¿Quieren que les explique qué horrendo pecado han podido cometer para merecer una muerte tan ignominiosa? Y si no han pecado, ¿por qué Dios ha permitido aquella muerte sacrílega en su propio templo?

Jesús responde recordando otro acontecimiento dramático ocurrido en Jerusalén: la muerte de dieciocho personas aplastadas por la caída de un torreón de la muralla cercana a la piscina de Siloé. Pues bien, de ambos sucesos hace Jesús la misma afirmación: las víctimas no eran más pecadores que los demás. Y termina su intervención con la misma advertencia: «si no os convertís, todos pereceréis».

La respuesta de Jesús hace pensar. Antes que nada, rechaza la creencia tradicional de que las desgracias son un castigo de Dios. Jesús no piensa en un Dios "justiciero" que va castigando a sus hijos e hijas repartiendo aquí o allá enfermedades, accidentes o desgracias, como respuesta a sus pecados.

Después, cambia la perspectiva del planteamiento. No se detiene en elucubraciones teóricas sobre el origen último de las desgracias, hablando de la culpa de las víctimas o de la voluntad de Dios. Vuelve su mirada hacia los presentes y los enfrenta consigo mismos: han de escuchar en estos acontecimientos la llamada de Dios a la conversión y al cambio de vida.

Todavía vivimos estremecidos por el trágico terremoto de Haití. ¿Cómo leer esta tragedia desde la actitud de Jesús? Ciertamente, lo primero no es preguntarnos dónde está Dios, sino dónde estamos nosotros. La pregunta que puede encaminarnos hacia una conversión no es "¿por qué permite Dios esta horrible desgracia?", sino "¿cómo consentimos nosotros que tantos seres humanos vivan en la miseria, tan indefensos ante la fuerza de la naturaleza?".

Al Dios crucificado no lo encontraremos pidiéndole cuentas a una divinidad lejana, sino identificándonos con las víctimas. No lo descubriremos protestando de su indiferencia o negando su existencia, sino colaborando de mil formas por mitigar el dolor en Haití y en el mundo entero. Entonces, tal vez, intuiremos entre luces y sombras que Dios está en las víctimas, defendiendo su dignidad eterna, y en los que luchan contra el mal, alentando su combate. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

ONDE ESTAMOS NÓS?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

Uns desconhecidos comunicam a Jesus a notícia da horrível matança de uns galileus no recinto sagrado do templo. O autor foi mais uma vez, Pilatos. O que mais os horroriza é que o sangue daqueles homens se tenha misturado com o sangue dos animais que estavam a oferecer a Deus.

Não sabemos por que se dirigem a Jesus. Desejam que se solidarize com as vítimas? Querem que lhes expliquem que horrendo pecado poderão ter cometido para merecer uma morte tão ignominiosa? E se não pecaram, por que Deus permitiu aquela morte sacrílega no seu próprio templo?

Jesus responde recordando outro acontecimento dramático ocorrido em Jerusalém: a morte de dezoito pessoas esmagadas pela queda de um torreão da muralha junto à piscina de Siloé. Pois bem, de ambos acontecimentos faz Jesus a mesma afirmação: as vítimas não eram, mais pecadores que os outros. E termina a sua intervenção com a mesma advertência: «se não vos converteis, todos perecereis».

A resposta de Jesus faz pensar. Antes que nada, recusa a crença tradicional de que as desgraças são um castigo de Deus. Jesus não pensa num Deus "justiceiro" que vai castigando os seus filhos e filhas repartindo aqui ou ali doenças, acidentes ou desgraças, como resposta aos seus pecados.

Depois, muda a perspectiva da explicação. Não se detêm em elucubrações teóricas sobre a origem última das desgraças, falando da culpa das vítimas ou da vontade de Deus. Volta o seu olhar para os presentes e enfrenta-os consigo mesmos: escutarão nestes acontecimentos a chamada de Deus à conversão e à mudança de vida.

Todavia vivemos abalados pelo trágico terramoto do Haiti. Como ler esta tragédia a partir da atitude de Jesus? Certamente, o primeiro não é perguntar-nos onde está Deus, mas onde estamos nós. A pergunta que pode encaminhar-nos para uma conversão não é "por que permite Deus esta horrível desgraça?", mas "como consentimos nós que tantos seres humanos vivam na miséria, tão indefesos ante a força da natureza?".

Ao Deus crucificado não o encontraremos pedindo contas a uma divindade longínqua, mas identificando-nos com as vítimas. Não o descobriremos protestando pela Sua indiferença ou negando a Sua existência, mas colaborando de mil formas por mitigar a dor no Haiti e no mundo inteiro. Então, tal vez, possamos intuir entre luzes e sombras que Deus está nas vítimas, defendendo a sua dignidade eterna, e nos que lutam contra o mal, alentando o seu combate.

DOVE SIAMO NOI?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

Alcuni sconosciuti comunicano a Gesù la notizia dell’orribile massacro di alcuni galilei nel recinto sacro del tempio. Ancora una volta, l’autore è stato Pilato. Quello che maggiormente provoca orrore è che il sangue di quegli uomini si sia mescolato con il sangue degli animali che stavano offrendo a Dio.

Non sappiamo perché vanno da Gesù. Desiderano che si faccia solidale con le vittime? Vogliono che spieghi loro quale orribile peccato hanno potuto commettere per meritare una morte così ignominiosa? E se non hanno peccato, perché Dio ha permesso quella morte sacrilega nel suo stesso tempio? Gesù risponde ricordando un altro avvenimento drammatico accaduto in Gerusalemme: la morte di diciotto persone schiacciate dalla caduta di una torre delle mura vicina alla piscina di Siloe. E poi, di entrambi gli avvenimenti Gesù afferma la stessa cosa: le vittime non erano più peccatori degli altri. E finisce il suo intervento con il medesimo avvertimento: ”Se non vi convertite, perirete tutti allo stesso modo”.

La risposta di Gesù fa pensare. Innanzitutto rifiuta la credenza tradizionale che le disgrazie sono un castigo di Dio. Gesù non pensa a un Dio “giustiziere” che si dedica a castigare le sue figlie e i suoi figli, ripartendo qua e là infermità, incidenti o disgrazie, come risposta ai loro peccati.

Poi, cambia la prospettiva. Non si ferma a elucubrazioni teoriche sull’origine ultima delle disgrazie, parlando della colpa delle vittime o della volontà di Dio. Volge lo sguardo verso i presenti e li mette a confronto con se stessi: devono ascoltare in questi avvenimenti la chiamata di Dio alla conversione e a un cambiamento di vita.

Viviamo ancora sconvolti dal tragico terremoto di Haiti. Come leggere questa tragedia a partire dall’atteggiamento di Gesù?

Certo, non è innanzitutto chiedendoci dove sta Dio, ma dove siamo noi. La domanda che può indirizzarci verso una conversione non è “perché Dio permette questa orribile disgrazia?”, ma “come noi permettiamo che tanti esseri umani vivano nella miseria, così indifesi di fronte alla forza della natura?”.

Il Dio crocifisso non lo troveremo come chiedendo conto a una divinità lontana, ma identificandoci con le vittime. Non lo scopriremo protestando contro la sua indifferenza o negando la sua esistenza, ma collaborando in mille maniere per mitigare il dolore ad Haiti e nel mondo intero. Allora, forse, intuiremo fra luci e ombre che Dio è nelle vittime, difendendo la loro dignità eterna, e in coloro che lottano contro il male, incoraggiando la loro battaglia.

Où SOMMES-NOUS?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

Des inconnus communiquent à Jésus la nouvelle de l’horrible tuerie des galiléens dans l’enceinte du temple. L’auteur en a été, une fois de plus, Pilate. Ce qui les effraie le plus c’est le fait que le sang de ces hommes-là se soit mélangé au sang des animaux que l’on était en train d’offrir à Dieu.

Nous ne savons pas pourquoi ils viennent à Jésus. Souhaitent-ils qu’il se solidarise des victimes ? Veulent-ils qu’il leur explique quel affreux péché ont-ils pu commettre pour mériter une mort si ignominieuse ? Et s’ils n’ont pas péché, pourquoi Dieu a-t-il permis cette mort sacrilège dans son propre temple ?

Jésus répond en rappelant un autre événement dramatique survenu à Jérusalem: la mort de dix huit personnes écrasées par la chute d’une tour de la muraille proche de la piscine de Siloé. Eh bien, Jésus fait la même affirmation en parlant des deux événements : les victimes n’étaient pas plus pécheresses que les autres. Et il finit son intervention avec le même avertissement : « si vous ne vous convertissez pas, vous périrez tous ».

La réponse de Jésus donne à penser. Avant tout, il refuse la croyance traditionnelle selon laquelle les malheurs sont une punition divine. Jésus ne pense pas à un Dieu « justicier » qui punit ses fils et ses filles en distribuant ici et là des maladies, des accidents ou des malheurs, en réponse à leurs péchés.

Ensuite, il change la perspective de leur raisonnement. Il ne s’arrête pas à des élucubrations théoriques sur l’origine ultime des malheurs, en parlant de la faute des victimes ou de la volonté de Dieu. Il tourne son regard vers les gens présents et il les met face à eux-mêmes : dans ces événements, ils doivent entendre l’appel de Dieu à la conversion et au changement de vie.

Nous sommes encore impressionnés par le tragique séisme d’Haïti. Comment lire cette tragédie à partir de l’attitude de Jésus ? Certainement, la première des choses n’est pas de nous demander où est Dieu mais où nous sommes. La question qui peut nous conduire à la conversion n’est pas « pourquoi Dieu permet-il cet horrible malheur ? » mais plutôt « pourquoi consentons-nous que tant d’êtres humains croupissent dans la misère, sans aucune défense face à la force de la nature ? »

Nous ne trouverons pas le Dieu crucifié en train de demander des comptes à une divinité lointaine mais en train de s’identifier aux victimes. Nous ne le découvrirons pas en train de protester de son indifférence ou en train de nier son existence mais plutôt en train de collaborer de mille façons à calmer la douleur en Haïti et dans le monde entier. Alors, nous comprendrons peut-être, entre ombres et lumières, que Dieu se trouve parmi les victimes, en train de défendre leur éternelle dignité et chez ceux qui luttent contre le mal, en train d’encourager leur combat.

ON WHOSE SIDE ARE WE?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

Some unknown people came to Jesus and told him about a bloody incident that had taken place in the temple premises. The murder had been committed by none other than Pilate. What was worse, the blood of the murdered men had been mingled with that of their sacrificed animals.

It is not said why those people came to Jesus. Were they speaking for the victims? Were they seeking for an explanation of the sin that could justify such horrendous death? And, if there wasn’t any sin, why could God permit such heinous killing in his own temple?

Jesus answered by reminding them about another terrible incident that took place in Jerusalem: the death of eighteen people who were killed when the tower of Siloam fell on them. “Do you suppose that they were more guilty than the other people living in Jerusalem?” Jesus concludes by saying: they were not, and unless you repent you will all perish as they did.

Jesus’ answer should make us think. To begin with, Jesus rejects the popular belief that all calamities are a punishment from God. Jesus does not speak of a God

who is a Law keeper, who goes around punishing his sons and daughters, handing out illnesses, accidents and calamities, in response to their sins.

A little later, Jesus takes another approach. He does not try to explain any theory about the ultimate cause of evil: the guilt attributed to the victims or God’s own providence. Jesus turns towards those present and challenges them: take all these happenings as a call from God for your conversion, and change your life.

We are all still shaken up by the tragic earthquakes in Haiti. How can we read such tragedy from Jesus’ point of view? The first question, of course, should not be “Where was God?” but, rather, where were we? The question that should show us the way to conversion is not “why did God allow such tragedy?” We should rather ask ourselves, how can we allow that so many human beings still live in such misery, totally helpless against the fury of nature?

We will never find our Crucified God by asking accountability from a distant Divinity; but by identifying ourselves with the victims. We will never find God by accusing him of indifference or denying his existence. On the contrary, we should find ways to combat the sufferings in Haiti and other parts of the world. Then, perhaps, we shall discover, among the lights and shadows, that God lives among the victims, honouring their human dignity, protecting them against all ills, and challenging them to go on with their lives.

ZERTAN GARA GU?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

Ezezagun batzuek jakitera eman diote Jesusi ezen sekulako sarraskia egin dietela galilear batzuei tenpluaren barne sakratuan. Eragilea, beste behin, Pilato izan da. Hau iruditu zaie izugarriena: jende haren odola Jainkoari eskaintzen ari ziren animalien odolarekin nahastu izana.

Ez dakigu zergatik jo duten Jesusengana. Biktimekin bat egin dezan nahi ote dute? Halako heriotza iraingarria merezi izateko, zein bekatu beldurgarri egin duten argitu diezaien nahi ote dute? Eta bekatu egin ez badute, zergatik bide eman dio Jainkoak heriotza sakrilego honi bere tenpluan berean?

Jerusalemen izana den beste gertaera dramatiko bat gogora ekarriz erantzun die Jesusek: Siloeko urtegi ondoko harresiko dorrea erortzean zapaldurik hil diren hemezortzi pertsonen heriotza. Eta gertaera bi hauez baieztapen bera egin du Jesusek: biktima horiek ez ziren −esan die− gainerako jendea baino bekatariago. Eta ohar bera dagi bukatzeko: «bihozberritzen ez bazarete, guztiak galduko zarete».

Zer pentsatua ematen du Jesusen erantzun honek. Beste ezer baino lehen, uko egin dio zoritxarra Jainkoak eragindako zigorra delako sineskeria tradizionalari. Jainkoa ez da Jesusentzat jujari zorrotz bat, bere seme-alabak nola zigortuko dabilena, han eta hemen, bekatuen erantzuntzat, gaixotasunak, istripuak edo zoritxarrak bidaliz dabilena.

Ondoren, aldatu egin du haien ikuspegia. Ez da gelditu zoritxarren azken jatorriaren zoko-moko teorikoetan, biktimen erruaz edo Jainkoaren gogoaz hitz eginez. Aurrean dituen haiengana itzuli da, beren buruari begira jarrarazteko: gertaera hauetan Jainkoaren deia entzun behar dute, bihozberri daitezen eta bizieraz alda.

Gu geu, Haitiko lurrikara tragikoaz larriturik gara oraino. Nola irakurri tragedia hau Jesusen jarreratik? Dudarik gabe, lehen gauza ez da Jainkoa non den galdezka hastea, baizik non garan gu galdetzea. Konbertsiora bidera gaitzakeen galdera ez da hau: «zergatik bide eman dio Jainkoak zoritxar beldurgarri honi?», baizik «zergatik uzten dugu guk geuk hainbat jende miserian bizitzea, hain babesgabe bizitzea naturaren indarraren aurrean?»

Jainko gurutziltzatua ez dugu aurkituko urruneko jainko bati kontuak eskatuz, baizik biktimekin bat eginez. Ez dugu aurkituko haren axola-ezaz protesta eginez edo haren existentzia ukatuz, baizik mila eratan lan eginez Haitikoen eta mundu osokoen mina arintzeko. Orduan, agian, sumatuko dugu argi eta ilun artean Jainkoa biktimekin dela, haien betiko duintasuna defendatuz, eta gaitzaren kontra ari direnekin dela, haiei borrokan adore emanez.

ON SOM NOSALTRES?
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

Uns desconeguts li comuniquen a Jesús la notícia de l'horrible matança d'uns galileus al recinte sagrat del temple. L'autor ha estat, una vegada més, Pilat. El que més els horroritza és que la sang d'aquells homes s'hagi barrejat amb la sang dels animals que estaven oferint a Déu.

No sabem per què van a Jesús. ¿Desitgen que se solidaritzi amb les víctimes? ¿Volen que els expliqui quin horrible pecat han pogut cometre per merèixer una mort tan ignominiosa? I si no han pecat, per què Déu ha permès aquella mort sacrílega en el seu propi temple?

Jesús respon recordant un altre esdeveniment dramàtic passat a Jerusalem: la mort de divuit persones aixafades per la caiguda d'una torrassa de la muralla propera a la piscina de Siloè. Doncs bé, dels dos esdeveniments fa Jesús la mateixa afirmació: les víctimes no eren pas més pecadors que els altres. I acaba la seva intervenció amb la mateixa advertència: «si no us convertiu, tots acabareu igual».

La resposta de Jesús fa pensar. Primer de tot, rebutja la creença tradicional que les desgràcies són un càstig de Déu. Jesús no pensa en un Déu "justicier" que va castigant els seus fills i filles repartint aquí o allà malalties, accidents o desgràcies, com a resposta als seus pecats.

Després, canvia la perspectiva del plantejament. No es deté en elucubracions teòriques sobre l'origen últim de les desgràcies, parlant de la culpa de les víctimes o de la voluntat de Déu. Gira la seva mirada cap als presents i els enfronta amb si mateixos: han d'escoltar en aquests esdeveniments la crida de Déu a la conversió i al canvi de vida.

Encara vivim estremits pel tràgic terratrèmol d'Haití. Com llegir aquesta tragèdia des de l'actitud de Jesús? Certament, el primer no és preguntar on és Déu, sinó on som nosaltres. La pregunta que pot encaminar cap a una conversió no és "per què permet Déu aquesta horrible desgràcia?", sinó "com consentim nosaltres que tants éssers humans visquin en la misèria, tan indefensos davant la força de la natura?".

El Déu crucificat no el trobarem demanant-li comptes a una divinitat llunyana, sinó identificant-nos amb les víctimes. No el descobrirem protestant de la seva indiferència o negant la seva existència, sinó col • laborant de mil maneres per mitigar el dolor a Haití i al món sencer. Llavors, potser, intuirem entre llums i ombres que Déu està en les víctimes, defensant la seva dignitat eterna, i en els qui lluiten contra el mal, encoratjant el seu combat.

0 comentarios