de fiesta

Todos los Santos (B) Mateo 5, 1-12
CREER EN EL CIELO
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 28/10/09.- En esta fiesta cristiana de Todos los Santos, quiero decir cómo entiendo y trato de vivir algunos rasgos de mi fe en la vida eterna. Quienes conocen y siguen a Jesucristo me entenderán.

Creer en el cielo es para mí resistirme a aceptar que la vida de todos y de cada uno de nosotros es solo un pequeño paréntesis entre dos inmensos vacíos. Apoyándome en Jesús, intuyo, presiento, deseo y creo que Dios está conduciendo hacia su verdadera plenitud el deseo de vida, de justicia y de paz que se encierra en la creación y en el corazón da la humanidad.

Creer en el cielo es para mí rebelarme con todas mis fuerzas a que esa inmensa mayoría de hombres, mujeres y niños, que solo han conocido en esta vida miseria, hambre, humillación y sufrimientos, quede enterrada para siempre en el olvido. Confiando en Jesús, creo en una vida donde ya no habrá pobreza ni dolor, nadie estará triste, nadie tendrá que llorar. Por fin podré ver a los que vienen en las pateras llegar a su verdadera patria.

Creer en el cielo es para mí acercarme con esperanza a tantas personas sin salud, enfermos crónicos, minusválidos físicos y psíquicos, personas hundidas en la depresión y la angustia, cansadas de vivir y de luchar. Siguiendo a Jesús, creo que un día conocerán lo que es vivir con paz y salud total. Escucharán las palabras del Padre: Entra para siempre en el gozo de tu Señor.

No me resigno a que Dios sea para siempre un "Dios oculto", del que no podamos conocer jamás su mirada, su ternura y sus abrazos. No me puedo hacer a la idea de no encontrarme nunca con Jesús. No me resigno a que tantos esfuerzos por un mundo más humano y dichoso se pierdan en el vacío. Quiero que un día los últimos sean los primeros y que las prostitutas nos precedan. Quiero conocer a los verdaderos santos de todas las religiones y todos los ateísmos, los que vivieron amando en el anonimato y sin esperar nada.

Un día podremos escuchar estas increíbles palabras que el Apocalipsis pone en boca de Dios: «Al que tenga sed, yo le daré a beber gratis de la fuente de la vida». ¡Gratis! Sin merecerlo. Así saciará Dios la sed de vida que hay en nosotros. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

ACREDITAR NO CÉU
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Nesta festa cristã de Todos os Santos, quero dizer como entendo e trato de viver alguns aspectos da minha fé na vida eterna. Quem conhece e segue Jesus Cristo entender-me-á.

Acreditar no céu é para mim resistir-me a aceitar que a vida de todos e de cada um de nós é apenas um pequeno parêntesis entre dois imensos vazios. Apoiando-me em Jesus, intuiu, pressinto, desejo e creio que Deus está conduzindo para a sua verdadeira plenitude o desejo de vida, de justiça e de paz que se encerra na criação e no coração da humanidade.

Acreditar no céu é para mim rebelar-me com todas as minhas forças a que essa imensa maioria de homens, mulheres e crianças, que só conheceram nesta vida miséria, fome, humilhação e sofrimentos, fique enterrada para sempre no esquecimento. Confiando en Jesus, creio numa vida onde já não haverá pobreza nem dor, ninguém estará triste, ninguém terá que chorar. Por fim poderei ver aos que vêm nas barcas chegar à sua verdadeira pátria.

Acreditar no céu é para mim aproximar-me com esperança a tantas pessoas sem saúde, doentes crónicos, inválidos físicos e psíquicos, pessoas afundadas na depressão e na angústia, cansadas de viver e de lutar. Seguindo Jesus, creio que un dia conhecerão o que é viver com paz e saúde total. Escutarão as palavras do Pai: Entra para sempre no gozo do teu Senhor.

Não me resigno a que Deus seja para sempre um "Deus oculto", de quem não podamos conhecer jamais o Seu olhar, a Sua ternura e os Seus abraços. Não posso imaginar não me encontrar nunca com Jesus. Não me resigno a que tantos esforços por um mundo mais humano e ditoso se percam no vazio. Quero que um dia os últimos sejam os primeiros e que as prostitutas nos precedam. Quero conhecer aos verdadeiros santos de todas as religiões e de todos os ateísmos, os que viveram amando no anonimato e sem esperar nada.

Um dia poderemos escutar estas incríveis palavras que o Apocalipse coloca na boca de Deus: «Ao que tenha sede, Eu lhe darei de beber grátis da fonte da vida». Grátis! Sem o merecer. Assim saciará Deus a sede de vida que há em nós.

CREDERE NEL CIELO
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

In questa festa cristiana di Tutti i Santi, voglio dire come intendo e cerco di vivere alcuni tratti della mia fede nella vita eterna. Quelli che conoscono e seguono Gesù Cristo mi intenderanno.

Credere nel cielo è per me resistere nell’accettare che la vita di tutti e di ciascuno di noi sia solo una piccola parentesi fra due immensi vuoti. Appoggiandomi su Gesù, intuisco, presagisco, desidero e credo che Dio sta conducendo verso la sua vera pienezza il desiderio di vita, di giustizia e di pace racchiuso nella creazione e nel cuore dell’umanità.

Credere nel cielo è per me ribellarmi con tutte le mie forze a che l’immensa maggioranza di uomini, donne e bambini che in questa vita hanno conosciuto soltanto miseria, fame, umiliazione e sofferenze, sia sepolta per sempre nell’oblio. Confidando in Gesù, credo in una vita in cui non ci sarà più povertà né dolore, nessuno sarà triste, nessuno dovrà piangere. Alla fine potrò vedere quelli che vengono nei barconi arrivare alla loro vera patria.

Credere nel cielo è per me avvicinarmi con speranza a tante persone senza salute, infermi cronici, minorati fisici e psichici, persone sprofondate nella depressione e nell’angustia, stanche di vivere e di lottare. Seguendo Gesù, credo che un giorno conosceranno che significa vivere nella pace e in piena salute. Udranno le parole del Padre: Entra per sempre nella gioia del tuo Signore.

Non mi rassegno a che Dio sia per sempre un “Dio nascosto”, di cui non possiamo mai conoscere lo sguardo, la tenerezza e gli abbracci. Non posso accettare l’idea di non incontrarmi mai con Gesù. Non mi rassegno a che tanti sforzi per un mondo più umano e felice si perdano nel vuoto. Voglio che un giorno gli ultimi siano i primi e le prostitute ci precedano. Voglio conoscere i veri santi di tutte le religioni e di tutti gli ateismi, quelli che vivono amando nell’anonimato e senza attendere nulla.

Un giorno potremo udire queste incredibili parole che l’Apocalisse pone sulla bocca di Dio: “A colui che ha sete darò gratuitamente acqua della fonte della vita”. Gratuitamente! Senza meritarlo. Così Dio sazierà la sete di vita che è in noi.

CROIRE AU CIEL
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

En cette fête chrétienne de la Toussaint, je voudrais dire comment je comprends et j’essaie de vivre quelques aspects de ma foi en la vie éternelle. Ceux qui connaissent et suivent le Christ me comprendront.

Croire au ciel signifie pour moi refuser d’accepter que la vie de tout un chacun ne soit qu’une petite parenthèse entre deux immenses vides. En m’appuyant sur Jésus, j’ai l’intuition, le pressentiment, le désir et la croyance que Dieu est en train de conduire vers sa véritable plénitude le désir de vie, de justice et de paix que la création et le cœur de l’humanité renferment.

Croire au ciel est pour moi me rebeller de toutes mes forces contre l’idée que cette immense majorité d’hommes, de femmes et d’enfants, qui n’ont connu dans cette vie que misère, famine, humiliation et souffrance, restent pour toujours enterrés dans l’oubli. En mettant ma confiance en Jésus, je crois en une vie où il n’y aura plus ni pauvreté ni douleur, où personne ne sera triste ni aura à pleurer. Je pourrai enfin voir ces immigrants qui meurent en mer lors de leur traversée, arriver à leur véritable patrie.

Croire au ciel est pour moi me rapprocher avec espérance de tant de personnes qui n’ont pas une bonne santé, des malades chroniques, des handicapés physiques et psychiques, des personnes enfoncées dans la dépression et dans l’angoisse, fatiguées de vivre et de lutter. En suivant Jésus, je crois qu’elles connaîtront un jour ce que veut dire vivre avec une paix et une santé totales. Ils entendront les paroles du Père: Entre pour toujours dans la joie de ton Maître.

Je ne me résigne pas à ce que Dieu soit pour toujours un «Dieu caché», dont on ne peut jamais connaître le regard, la tendresse, l’affection. Je ne peux pas me faire à l’idée de ne pouvoir jamais rencontrer Jésus. Je ne me résigne pas à ce que tant d’efforts pour construire un monde plus humain et heureux se perdent dans le vide. Je veux qu’un jour les derniers soient les premiers et que les prostituées nous devancent. Je veux connaître les vrais saints de toutes les religions et tous les athéismes, ceux qui ont vécu en aimant dans l’anonymat et sans rien attendre.

Un jour nous pourrons entendre ces paroles incroyables que l’Apocalypse met dans la bouche de Dieu: «A celui qui a soif je donnerai à boire gratuitement de la source de la vie.» Gratuitement! Sans l’avoir mérité. C’est ainsi que Dieu étanchera la soif de vie qui se trouve en nous.

I BELIEVE IN HEAVEN
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

On this feast day of ALL SAINTS, I want to explain how I understand and put into practice my own faith in the afterlife. The true followers of Jesus will understand what I mean.

Belief in heaven, for me, means not accepting the common belief that all of us are nothing but a little parenthesis between two immense “voids.” Trusting in Jesus, I understand, foresee, wish and believe that God is guiding our desire to go on living towards a final fulfilment. This quest for life, justice and peace is an integral part of creation and of the human heart.

Belief in heaven is, for me, a rejection of the possibility that those multitudes of men, women and children who have only known misery, hunger, humiliation and suffering, may be forgotten for all eternity. My faith and trust in Jesus lead me to believe in a life without poverty and suffering, and where nobody will be unhappy or without hope. I will then see and welcome thousands of immigrants who land safely on the beaches on their new country.

Belief in heaven, according to me, means going out in search of people who lost their health; the chronically sick, physically and mentally challenged or persons tired of living and fighting for survival. As a follower of Jesus, I believe that one day, they will finally know the meaning of life, peace and total wellbeing. Then, everyone will hear the Father: “Enter into the Joy of the Lord.”

I refuse to believe that God will always be a “Hidden God”, whose face we can never see, and whose tenderness and embraces we can never feel. I refuse to believe that we will never see Jesus face to face. And I cannot believe that, after so many efforts to make a better and more just world for all, everything will go wasted. I still believe in a day when I will see the last going first and the prostitutes getting ahead of us. I hope I can see all the saints of other religions and those called atheists, and all the good people who had never expected any reward.

One day, we shall all hear those incredible words from the Apocalypse: “Everyone who is thirsty, I will give freely water to drink from the fountain of life.” Freely, even without merit! God will quench our thirst for life, even if we do not deserve it.

ZERUA SINETSI
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Santu Guztien kristau-jai honetan hau agertu nahi dut: betiko biziaz dudan fedearen ezaugarri batzuk nola hartzen ditudan eta nola ahalegintzen naizen haiek bizitzen. Kristo ezagutzen eta hari jarraitzen dionak ulertuko dit, nik uste.

Zerua sinestea niretzat, uste hau ezin onartu ahal izatea da: bizitza hau gutako bakoitzarentzat bi hutsune izugarri handiren arteko parentesi koxkor bat besterik ez dela. Jesus sostengutzat hartuz, barruntatzen dut, sumatzen dut, desiratzen eta sinesten dut ezen Jainkoa bere egiazko betera bideratzen ari dela kreazioak eta gizadiaren bihotzak beren baitan bizi duten biziaren, zuzentasunaren eta bakearen desira.

Zerua sinestea niretzat, neure indar guztiaz kontra altxatzea da: gizonezkoen, emakumeen, haurren gehiengo handi hori, bizitza honetan soilik miseria, umiliazioa eta sufrimena ezagutu duen hori, betiko ahaztua izango delakoaren kontra altxatzea. Jesusen baitan dudan konfiantzaz, bizitza bat sinesten dut zeinetan ez baita izango pobreziarik eta oinazerik, inor ez baita izango triste, inork ez baitu izango zertan negar egin. Azkenean beren aberrira iristen ikusi ditut itsas txaneletan datozenak.

Zerua sinestea niretzat, hainbat eta hainbat jenderengana hurbiltzea da: osasunik gabe, gaixo kroniko, elbarri fisiko eta psikiko, depresioan eta larritasunean murgildurik, bizitzeaz eta borroka egiteaz asperturik den jenderengana hurbiltzea. Jesusi jarraituz, sinesten dut ezen egun batean ezagutuko dutela zer den bakean eta guztiz osasuntsu bizitzea. Entzungo diotela Aitari esaten: Sar zaitez zeure Jaunaren gozamenean betiko.

Ezin dut ulertu Jainkoa «Jainko ezkutua» izango delakoa betiko; haren begitartea, samurtasuna eta besarkada sekula gozatuko ez dugulakoa. Ezin zait burutik pasatu Jesusekin sekula topo egingo ez dudalakoa. Ezin dut ulertu mundua gizatarragoa eta zoriontsuagoa bihurtzeko egin den hainbat eta hainbat ahalegin hutsean geldituko delakoa. Nahi dut ezen egun batean azkenak lehenengo izan daitezen eta prostituituak geure aurretik izan ditzagun. Nahi ditut ezagutu erlijio guztietako eta ateismo guztietako egiazko santuak, anonimatuan eta ezer espero gabe bizi izan direnak.

Egun batean entzun ahal izango ditugu hitz sinetsezin hauek, Apokalipsi liburuak Jainkoaren ahoan ezarri dituen hauek: «Egarri izango denari, doan emanen diot nik bizi-iturritik edatea». Doan! Merezimendurik gabe. Horrela aseko du Jainkoak gu baitan den bizi-egarria.

CREURE EN EL CEL
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

En aquesta festa cristiana de Tots Sants, vull dir com entenc i com procuro viure alguns trets de la meva fe en la vida eterna. Els qui coneixen i segueixen Jesucrist m’entendran.

Creure en el cel és per a mi resistir-me a acceptar que la vida de tots i de cada un de nosaltres és només un petit parèntesi entre dos immensos buits. Recolzant-me en Jesús, intueixo, pressento, desitjo i crec que Déu està conduint cap a la seva veritable plenitud el desig de vida, de justícia i de pau que conté la creació i el cor de la humanitat.

Creure en el cel és per a mi rebel•lar-me amb totes les meves forces que aquesta immensa majoria d'homes, de dones i de nens, que només han conegut en aquesta vida misèria, fam, humiliació i sofriments, quedi enterrada per sempre en l'oblit. Confiant en Jesús, crec en una vida on ja no hi haurà pobresa ni dolor, ningú estarà trist, ningú haurà de plorar. Per fi podré veure els qui venen en les pasteres arribar a la seva veritable pàtria.

Creure en el cel és per a mi apropar-me amb esperança a tantes persones sense salut, malalts crònics, minusvàlids físics i psíquics, persones enfonsades en la depressió i l'angoixa, cansades de viure i de lluitar. Seguint Jesús, crec que un dia coneixeran el que és viure amb pau i salut total. Escoltaran les paraules del Pare: Entra per sempre en el goig del teu Senyor.

No em resigno que Déu sigui per sempre un "Déu amagat", del que no puguem conèixer mai la seva mirada, la seva tendresa i les seves abraçades. No em puc fer la idea de no trobar-me mai amb Jesús. No em resigno que tants esforços per un món més humà i més feliç es perdin en el buit. Vull que un dia els últims siguin els primers i que les prostitutes ens precedeixin. Vull conèixer els veritables sants de totes les religions i tots els ateismes, els que van viure estimant en l'anonimat i sense esperar res.

Un dia podrem escoltar aquestes increïbles paraules que l'Apocalipsi posa en boca de Déu: «Als qui tinguin set, jo els concediré que beguin a la font de l'aigua de la vida sense pagar res». Gratis! Sense merèixer-s’ho. Així sadollarà Déu la set de vida que hi ha en nosaltres.