Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

atrapados

atrapados

28 Tiempo ordinario ( B ) Marcos 10, 17-30
UNA COSA NOS FALTA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 07/10/09.- El episodio está narrado con intensidad especial. Jesús se pone en camino hacia Jerusalén, pero antes de que se aleje de aquel lugar, llega "corriendo" un desconocido que "cae de rodillas" ante él para retenerlo. Necesita urgentemente a Jesús.

No es un enfermo que pide curación. No es un leproso que, desde el suelo, implora compasión. Su petición es de otro orden. Lo que él busca en aquel maestro bueno es luz para orientar su vida: «¿Qué haré para heredar la vida eterna?». No es una cuestión teórica, sino existencial. No habla en general; quiere saber qué ha de hacer él personalmente.

Antes que nada, Jesús le recuerda que «no hay nadie bueno más que Dios». Antes de plantearnos qué hay que "hacer", hemos de saber que vivimos ante un Dios

Bueno como nadie: en su bondad insondable hemos de apoyar nuestra vida. Luego, le recuerda «los mandamientos» de ese Dios Bueno. Según la tradición bíblica, ése es el camino para la vida eterna.

La respuesta del hombre es admirable. Todo eso lo ha cumplido desde pequeño, pero siente dentro de sí una aspiración más honda. Está buscando algo más. «Jesús se le queda mirando con cariño». Su mirada está ya expresando la relación personal e intensa que quiere establecer con él.

Jesús entiende muy bien su insatisfacción: «una cosa te falta». Siguiendo esa lógica de "hacer" lo mandado para "poseer" la vida eterna, aunque viva de manera intachable, no quedará plenamente satisfecho. En el ser humano hay una aspiración más profunda.

Por eso, Jesús le invita a orientar su vida desde una lógica nueva. Lo primero es no vivir agarrado a sus posesiones («vende lo que tienes»). Lo segundo, ayudar a los pobres («dales tu dinero»). Por último, «ven y sígueme». Los dos podrán recorrer juntos el camino hacia el reino de Dios (!).

El hombre se levanta y se aleja de Jesús. Olvida su mirada cariñosa y se va triste. Sabe que nunca podrá conocer la alegría y la libertad de quienes siguen a Jesús. Marcos nos explica que "era muy rico".

¿No es ésta nuestra experiencia de cristianos satisfechos de los países ricos? ¿No vivimos atrapados por el bienestar material? ¿No le falta a nuestra religión el amor práctico a los pobres? ¿No nos falta la alegría y libertad de los seguidores de Jesús?

UNA COSA CI MANCA
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

L’episodio è narrato con particolare forza. Gesù si mette in cammino verso Gerusalemme, ma prima che si allontani da luogo in cui si trova, arriva “correndo” uno sconosciuto che “cade in ginocchio” davanti a lui per trattenerlo. Ha urgentemente bisogno di Gesù.

Non è un infermo che chiede guarigione. Non è un lebbroso che, dal suolo in cui è disteso, implora compassione. La sua domanda è di altro genere. Quello che cerca in quel maestro buono è luce per orientare la sua vita: “Che cosa devo fare per avere la vita eterna?”. Non è una questione teorica, ma esistenziale. Non parla in generale; vuole sapere che cosa deve fare lui personalmente.

Prima di tutto, Gesù gli ricorda che “nessuno è buono più di Dio”. Prima di domandarci che cosa bisogna “fare”, dobbiamo sapere che viviamo davanti a un Dio Buono come nessuno: sulla sua bontà insondabile dobbiamo appoggiare la nostra vita. Poi gli ricorda “i comandamenti” di questo Dio Buono. Secondo la tradizione biblica, questa è la via per la vita eterna.

La risposta dell’uomo è ammirevole. Ha compiuto tutto questo fin da piccolo, ma sente dentro di sé un’aspirazione più profonda. Sta cercando qualcosa di più. “Gesù lo fissò con amore”. Il suo sguardo sta già esprimendo la relazione personale e intensa che vuole stabilire con lui.

Gesù comprende molto bene la sua insoddisfazione: “Una cosa ti manca”. Se il comandamento per “possedere” la vita eterna segue questa logica del “fare”, per quanto l’uomo viva in maniera incensurabile, non resterà pienamente soddisfatto. Nell’essere umano c’è un’aspirazione più profonda.

Per questo, Gesù lo invita a orientare la sua vita a partire da una logica nuova. La prima cosa è non vivere aggrappato ai beni che possiede (“vendi quello che hai”). La seconda cosa, aiutare i poveri (“dàllo ai poveri”). Infine, “vieni e seguimi”. Insieme potranno percorrere uniti il cammino verso il Regno di Dio.

L’uomo si alza e si allontana da Gesù. Dimentica il suo sguardo d’amore e se ne va triste. Sa che non potrà mai conoscere la gioia e la libertà di coloro che seguono Gesù. Marco ci spiega che “era molto ricco”.

Non è questa la nostra esperienza di cristiani dei paesi ricchi sazi dei loro beni? Non viviamo ingannati dal benessere materiale? Non manca alla nostra religione l’amore concreto per i poveri? Non ci manca la gioia e la libertà dei seguaci di Gesù?

UNE CHOSE NOUS MANQUE
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

La narration de cet épisode revêt une spéciale intensité. Jésus se met en route vers Jérusalem, mais alors qu’il n’était pas encore loin, un inconnu arrive « en courant » et « tombe à genoux » devant lui pour le retenir. Il a un besoin urgent de Jésus.

Il ne s’agit pas d’un malade à la recherche de guérison. Ni d’un lépreux qui, prostré, implore sa pitié. Sa demande est d’un ordre tout autre. Ce qu’il cherche chez ce bon maître c’est la lumière pour orienter sa vie : « Que dois-je faire pour avoir en héritage la vie éternelle ? » Ce n’est pas une question théorique mais existentielle. Il ne parle pas en général ; il veut savoir ce que lui, personnellement, doit faire.

Avant tout, Jésus lui rappelle que « personne n’est bon sinon Dieu seul ». Avant de nous demander ce qu’il faut « faire », il faut savoir que nous vivons devant un Dieu Bon comme personne d’autre : c’est sur son insondable bonté que notre vie doit trouver appui. Il lui rappelle ensuite « les commandements » de ce Dieu Bon. C’est là, d’après la tradition biblique, le chemin vers la vie éternelle.

La réponse de cet homme est admirable. Il a mis tout cela en pratique depuis son enfance mais il sent dans son cœur une aspiration plus profonde. Il cherche quelque chose de plus. « Jésus se met à le regarder avec amour ». Son regard exprime déjà la relation intense et personnelle qu’il veut nouer avec lui.

Jésus comprend très bien son insatisfaction : « une chose te manque ». S’il suit cette logique du « faire » ce qui est prescrit afin de « posséder » la vie éternelle, même s’il vit de façon irréprochable, il ne sera jamais pleinement satisfait. Il existe chez l’être humain une aspiration plus profonde.

C’est pourquoi, Jésus l’invite à orienter sa vie à partir d’une nouvelle logique. D’abord, ne pas vivre attaché à ses possessions (« vends ce que tu as »). Deuxièmement, aider les pauvres (« donne-leur ton argent »). Finalement, « viens et suis moi ». Ils pourront ainsi tous les deux parcourir ensemble le chemin vers le royaume de Dieu ( !)

L’homme se lève et s’éloigne de Jésus. Il oublie son regard d’amour et s’en va tout triste. Il sait qu’il ne connaîtra jamais la joie et la liberté de ceux qui suivent Jésus. Marc nous en donne l’explication : « il était très riche ».

N’est-ce pas là notre expérience de chrétiens satisfaits des pays riches ? Ne sommes-nous pas en train de vivre piégés par le bien-être matériel ? Notre religion, ne manque-t-elle pas d’amour pratique à l’égard des pauvres ? Ne manquons-nous pas de la joie et de la liberté de ceux qui suivent Jésus ?

JUST ONE THING MORE
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

This gospel incident seems to have come down to us as an alert and an invitation to read it carefully. Jesus is on his way to Jerusalem when an unknown young man ran up towards him and fell on his knees, begging for something. He seemed to need Jesus’ attention urgently.

He wasn’t the regular sick person begging for a cure. And he wasn’t a leper, lying on the ground and imploring Jesus’ compassion. This man came with a different type of appeal. He wanted guidance to re-orient his whole life: “Good Master, what must I do to inherit eternal life?” He is not asking for a lesson on the Holy Scriptures and the Jewish Law. He wants to know what else he would have to do on a day to day basis so that he would ensure eternal salvation.

Before saying anything else, Jesus reminds him that “No one is good but God alone”. So before even thinking about what we have to do, we must know that we are living before a Good God like no one we have known: our lives will be resting on such unfathomable goodness. Only then, Jesus tells the young man about the commandments of the Law. According to biblical tradition, the commandments are the only way to attain salvation.

The young man’s response is amazing: he had kept all the commandments from childhood, yet he wants to attain much more than simply to follow the Law. “Jesus looked steadily at him and loved him.” His look revealed the deeply personal admiration he felt towards him.

Jesus, of course, understands the young man’s dissatisfaction: “There’s one thing you lack.” By following the traditional “fulfilment of the law,” to attain eternal life, he would never be completely happy, no matter how law-abiding he tried to be. Deep within every human being there is a higher aspiration.

Hence, Jesus invited the young man to start a new life right away: first of all, free yourself and - “sell everything you own” – and, then “give the money to the poor.” Then “come, follow me.” In that way, the two of them will be able to walk hand in hand towards the kingdom of heaven.

The young man’s face fell at these words and went away sad. He realized that he would never experience the freedom and joy of those who truly follow Jesus. Mark explains it very succinctly: “he was a man of great wealth.”

Many of us, Christians from the rich and developed countries, have also lost the joy and freedom of following our own consciences. Our religion has forgotten the old commitment to the poor. As a consequence, we have lost the joy and freedom that the followers of Jesus always had.

GAUZA BAT DUGU FALTA
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Pasadizoari aparteko bizitasuna eman dio kontalariak. Jerusalemerako bidea hartu du Jesusek, baina leku hartatik urrundu baino lehen, ezezagun bat iritsi zaio «korrika» eta «belauniko jarri aurrean», bertan eusteko. Jesusen premia gorria du.

Ez da sendatu beharra duen gaixo bat. Maisuagandik argia lortu nahi du bere bizitza norabidetzeko. «Zer egin behar dut betiko bizia ondare izateko?» Ez da arazo teoriko hutsa, baizik existentziala. Ez da mintzo maila orokorrean; berak zer egin behar duen jakin nahi du.

Beste ezer baino lehen, Jesusek hau gogorarazi dio: «ez da inor on Jainkoa baizik». Zer «egin» planteatu aurretik, beste inor ez bezalako Jainko ON baten aurrean bizi garela izan behar dugu gogoan: haren ontasun ezin ulertuan estekatu behar dugu geure bizitza. Ondoren, Jainko On horren «aginduak» gogorarazi dizkio Jesusek. Bibli tradizioaren arabera, horixe da betiko bizirako bidea.

Miresgarria da gizon haren erantzuna. Txikitandik bete du hori guztia, baina amets handiago bat sumatu du bere baitan. Beste zerbaiten bila dabil. «Jesus begira-begira jarri zaio samurkiro». Begiratu horrek, besterik gabe, gizon harekin izan nahi duen harreman pertsonala adierazten du Ondo ulertu du Jesusek haren ezin asea: «gauza bat duzu falta». Betiko bizia «lortzeko» agindua «betetzearen» logika horri jarraituz, bekaturik gabe bizi bada ere, ez da geldituko guztiz asea. Gizakiaren barnean bada irrika sakonago bat.

Horregatik, bere bizitza logika berri baten arabera norabidetzera gonbidatu du Jesusek. Lehenengo gauza, bere ondasunei atxikirik ez bizitzea da («saldu daukazuna»). Bigarrena, pobreei laguntzera gonbidatu du («eman haiei zeure dirua»). Azkenik, «zatoz eta jarraitu niri». Biek elkarrekin egin ahal izango dute bidea Jainkoaren erreinurantz (!).

Gizonak, ordea, altxatu eta alde egin du Jesusengandik. Ahaztu egin du Jesusen begiratuaren xarma, eta triste joan da. Badaki ezin gozatu izango duela inoiz ere Jesusi jarraitzen diotenen poza eta askatasuna. Markosek argitu digu, ezen «oso aberatsa zela».

Ez ote hori bera lurralde aberatsetako kristau aseon esperientzia? Ez ote gara bizi ongizate materialak harrapaturik? Ez ote zaio falta gure erlijioari pobreekiko maitasun bizia? Ez ote zaigu falta Jesusen jarraitzaileen poza eta askatasuna?

ENS FALTA UNA COSA
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

L'episodi és narrat amb una intensitat especial. Jesús es posa en camí cap a Jerusalem, però abans que s'allunyi d'aquell lloc, s’acosta "corrent" un desconegut que "s’agenolla" davant seu per retenir-lo. Necessita urgentment Jesús.

No és un malalt que demana curació. No és un leprós que, de terra estant, implora compassió. La seva petició és d'un altre ordre. El que ell busca en aquell mestre bo és llum per a orientar la seva vida: «Què haig de fer per a posseir la vida eterna?». No és una qüestió teòrica, sinó existencial. No parla en general; vol saber què ha de fer ell personalment.

Primer de tot, Jesús li recorda que «de bo, només n’hi ha un, que és Déu». Abans de plantejar què s'ha de "fer", hem de saber que vivim davant d'un Déu

Bo com ningú: en la seva bondat insondable hem de donar suport a la nostra vida. Després, li recorda «els manaments» d'aquest Déu Bo. Segons la tradició bíblica, aquest és el camí per a la vida eterna.

La resposta de l'home és admirable. Tot això ho he fet des de petit, però sent dintre seu una aspiració més profunda. Està cercant alguna cosa més. «Jesús se’l mirà i el va estimar». La seva mirada ja està expressant la relació personal i intensa que vol establir amb ell.

Jesús entén molt bé la seva insatisfacció: «només et falta una cosa». Seguint aquesta lògica de "fer" allò que està manat per a "posseir" la vida eterna, encara que visqui de manera irreprotxable, no quedarà plenament satisfet. En l'ésser humà hi ha una aspiració més profunda.

Per això, Jesús el convida a orientar la seva vida des d'una lògica nova. El primer és no viure agafat a les seves possessions («ven tot el que tens"). El segon, ajudar els pobres ("dóna-ho als pobres»). Finalment, «vine i segueix-me». Tots dos podran recórrer junts el camí cap al Regne de Déu (!).

L'home s'aixeca i s'allunya de Jesús. Oblida la seva mirada afectuosa i se'n va trist. Sap que mai no podrà conèixer l'alegria i la llibertat dels qui segueixen Jesús. Marc ens explica que "tenia molts béns".

No és aquesta la nostra experiència de cristians satisfets dels països rics? No vivim agafats pel benestar material? No li falta a la nostra religió l'amor pràctic als pobres? No ens falta l'alegria i la llibertat dels seguidors de Jesús? (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres
¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres

0 comentarios

¿Y esta publicidad? Puedes eliminarla si quieres