Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

capaces

capaces

5 de Cuaresma (C) Juan 8, 1-11
REVOLUCIÓN IGNORADA
JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 17/03/10.- Le presentan a Jesús a una mujer sorprendida en adulterio. Todos conocen su destino: será lapidada hasta la muerte según lo establecido por la ley. Nadie habla del adúltero. Como sucede siempre en una sociedad machista, se condena a la mujer y se disculpa al varón. El desafío a Jesús es frontal: «La ley de Moisés nos manda apedrear a las adúlteras. Tú ¿qué dices?».

Jesús no soporta aquella hipocresía social alimentada por la prepotencia de los varones. Aquella sentencia a muerte no viene de Dios. Con sencillez y audacia admirables, introduce al mismo tiempo verdad, justicia y compasión en el juicio a la adúltera: «el que esté sin pecado, que arroje la primera piedra».

Los acusadores se retiran avergonzados. Ellos saben que son los más responsables de los adulterios que se cometen en aquella sociedad. Entonces Jesús se dirige a la mujer que acaba de escapar de la ejecución y, con ternura y respeto grande, le dice: «Tampoco yo te condeno». Luego, la anima a que su perdón se convierta en punto de partida de una vida nueva: «Anda, y en adelante no peques más».

Así es Jesús. Por fin ha existido sobre la tierra alguien que no se ha dejado condicionar por ninguna ley ni poder opresivo. Alguien libre y magnánimo que nunca odió ni condenó, nunca devolvió mal por mal. En su defensa y su perdón a esta adúltera hay más verdad y justicia que en nuestras reivindicaciones y condenas resentidas.

Los cristianos no hemos sido capaces todavía de extraer todas las consecuencias que encierra la actuación liberadora de Jesús frente a la opresión de la mujer. Desde una Iglesia dirigida e inspirada mayoritariamente por varones, no acertamos a tomar conciencia de todas las injusticias que sigue padeciendo la mujer en todos los ámbitos de la vida. Algún teólogo hablaba hace unos años de "la revolución ignorada" por el cristianismo.

Lo cierto es que, veinte siglos después, en los países de raíces supuestamente cristianas, seguimos viviendo en una sociedad donde con frecuencia la mujer no puede moverse libremente sin temer al varón. La violación, el maltrato y la humillación no son algo imaginario. Al contrario, constituyen una de las violencias más arraigadas y que más sufrimiento genera.

¿No ha de tener el sufrimiento de la mujer un eco más vivo y concreto en nuestras celebraciones, y un lugar más importante en nuestra labor de concienciación social? Pero, sobre todo, ¿no hemos de estar más cerca de toda mujer oprimida para denunciar abusos, proporcionar defensa inteligente y protección eficaz?

REVOLUÇÃO IGNORADA
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Apresentam a Jesus uma mulher surpreendida em adultério. Todos conhecem o seu destino: será lapidada até à morte segundo o estabelecido pela lei. Ninguém fala do adúltero. Como ocorre sempre numa sociedade machista, condena-se a mulher e desculpa-se o homem. O desafio a Jesus é frontal: «A lei de Moisés manda-nos apedrejar as adúlteras. Tu, que dizes?».

Jesus não suporta aquela hipocrisia social alimentada pela prepotência dos homens. Aquela sentença à morte não vem de Deus. Com simplicidade e audácia admiráveis, introduz ao mesmo tempo verdade, justiça e compaixão no julgamento à adúltera: «o que esteja sem pecado, que atire a primeira pedra».

Os acusadores retiram-se envergonhados. Eles sabem que são os mais responsáveis dos adultérios que se cometem naquela sociedade. Então Jesus dirige-se à mulher que acaba de escapar da execução e, com ternura e grande respeito, diz-lhe: «Tampouco Eu te condeno». Logo, a anima a que o Seu perdão se converta no ponto de partida de una vida nova: «Vai, e daqui em diante não peques mais».

Assim é Jesus. Por fim existiu sobre a terra alguém que não se deixou condicionar por nenhuma lei nem poder opressivo. Alguém livre y magnânimo que nunca odiou nem condenou, nunca devolveu mal por mal. Em Sua defesa e o Seu perdão a esta adúltera há mais verdade e justiça que nas nossas reivindicações e condenações ressentidas.

Os cristãos não têm sido capazes todavia de extrair todas as consequências que encerra a actuação libertadora de Jesus frente à opressão da mulher. Desde uma Igreja dirigida e inspirada maioritariamente por homens, não acertamos a tomar consciência de todas as injustiças que continua a padecer a mulher em todos os âmbitos da vida. Algum teólogo falava há uns anos d’ "a revolução ignorada" pelo cristianismo.

O certo é que, vinte séculos depois, nos países de raíz supostamente cristã, continuamos a viver numa sociedade onde com frequência a mulher não pode mover-se livremente sem temer o homem. A violação, o mau trato e a humilhação não são algo imaginário. Pelo contrário, constituem uma das violências mais arraigadas e que mais sofrimento gera.

Não deverá ter o sofrimento da mulher um eco mais vivo e concreto nas nossas celebrações, e um lugar mais importante no nosso trabalho de consciencialização social? Mas, sobretudo, não devemos estar mais próximos de toda a mulher oprimida para denunciar abusos, proporcionar defesa inteligente e protecção eficaz?

RIVOLUZIONE IGNORATA
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Presentarono a Gesù una donna sorpresa in adulterio. Tutti conoscono il suo destino: sarà lapidata fino alla morte, secondo la legge. Nessuno parla dell’adultero. Come accade sempre in una società maschilista, si condanna la donna e si discolpa il maschio. La sfida a Gesù è frontale: Mosè, nella Legge, ci ha comandato di lapidare donne come questa, Tu che ne dici?

Gesù non sopporta questa ipocrisia sociale, alimentata dalla prepotenza dei maschi. Quella sentenza a morte non viene da Dio. Con semplicità e audacia ammirabili, introduce nello stesso tempo verità, giustizia e compassione nel giudizio sull’adultera: Chi di voi è senza peccato, getti per primo la pietra contro di lei.

Gli accusatori se ne vanno con vergogna. Essi sanno che sonno i più responsabili degli adulteri che si commettono nella società. Allora Gesù si rivolge alla donna che si è appena sottratta all’esecuzione e, con tenerezza e rispetto grandi, le dice: Neanch’io ti condanno. Poi la incoraggia a convertire il suo perdono in punto di inizio di una vita nuova: Va’ e d’ora in poi non peccare più.

Gesù è così. Finalmente è esistito sulla terra qualcuno che non si è lasciato condizionare da alcuna legge né potere oppressivo. Qualcuno libero e magnanimo che non odiò mai né mai condannò, mai rispose al male col male. Nella sua difesa e nel suo perdono a quell’adultera c’è più verità e giustizia che nelle nostre rivendicazioni e condanne risentite.

Noi cristiani non siamo stati capaci ancora di ricavare tutte le conseguenze che racchiude l’atteggiamento liberatore di Gesù di fronte all’oppressione della donna. In una Chiesa diretta e ispirata soprattutto da maschi, non arriviamo a prendere coscienza di tutte le ingiustizie che continua a soffrire la donna in tutti gli ambiti della vita. Nessun teologo parlava fino a qualche anno fa della “rivoluzione ignorata” dal cristianesimo.

È certo che, venti secoli dopo, nei paesi dalle radici che si suppongono cristiane, continuiamo a vivere in una società in cui frequentemente la donna non può muoversi liberamente senza temere l’uomo. Lo stupro, il maltrattamento e l’umiliazione non sono qualcosa di immaginario. Al contrario, costituiscono una delle violenze più radicate e che generano maggiore sofferenza.

Non può avere la sofferenza della donna un’eco più forte e concreta nelle nostre celebrazioni, e un posto più importante nel nostro lavoro di coscientizzazione sociale? Ma, soprattutto, non dobbiamo rimanere più vicini a ogni donna oppressa per denunciare abusi e dare una difesa intelligente e una protezione efficace?

REVOLUTION IGNOREE
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

On présente à Jésus une femme prise en flagrant délit d’adultère. Tous connaissent son destin : être lapidée jusqu’à ce que mort s’en suive, d’après ce qui est établi par la loi. Personne ne mentionne l’homme adultère. Comme il est de coutume dans une société machiste, on condamne la femme et on excuse l’homme. C’est un défi frontal qui est lancé à Jésus : « La loi de Moïse nous demande de lapider les femmes adultères. Qu’en dis-tu ?”

Jésus ne supporte pas cette hypocrisie sociale nourrie par l’arrogance des hommes. Cette sentence-là de mort ne provient pas de Dieu. Avec une simplicité et une audace admirables, il introduit, en même temps, dans le jugement de la femme adultère, de la vérité, de la justice et de la compassion : « que celui qui est sans péché lui jette la première pierre ».

Les accusateurs se retirent couverts de honte. Ils savent bien que ce sont eux les plus responsables des adultères commis dans cette société-là. Alors, Jésus s’adresse à la femme qui vient d’échapper à l’exécution et, avec tendresse et grand respect, lui dit : « Moi non plus, je ne te condamne pas ». Ensuite, il l’encourage à ce que son pardon devienne le point de départ d’une nouvelle vie : « Va, et désormais ne pèche plus ».

Voilà comment il est, Jésus. Quelqu’un a existé enfin sur cette terre, qui ne s’est laissé conditionner par aucune loi ni pouvoir oppresseur. Quelqu’un de libre et de magnanime qui n’a jamais haï ni condamné, qui n’a jamais rendu le mal pour le mal. Dans la défense et le pardon qu’il offre à cette femme adultère, il y a plus de vérité et de justice que dans nos revendications et nos condamnations pleines de ressentiment.

Nous, chrétiens, nous n’avons pas encore été capables de tirer toutes les conséquences que renferme l’agissement libérateur de Jésus face à l’oppression de la femme. Dans une Eglise dirigée et inspirée majoritairement par des hommes, nous n’arrivons pas à prendre conscience de toutes les injustices que la femme continue de subir dans tous les domaines de la vie. Un théologien parlait il y a quelques années, de « la révolution ignorée » par le christianisme.

C’est qui est sûr, c’est que vingt siècles après, dans des pays aux racines soi-disant chrétiennes, nous continuons de vivre dans une société où souvent la femme ne peut pas bouger librement sans craindre l’homme. Le viol, les mauvais traitements et l’humiliation ne sont pas quelque chose d’imaginaire. Bien au contraire, ils constituent l’une des violences le plus ancrées, générant le plus de souffrance.

La souffrance de la femme, ne devrait-elle pas avoir un écho plus vif et concret dans nos célébrations, et une place plus importante dans notre travail de conscientisation sociale? Et surtout, ne devons-nous pas être plus proches de toute femme opprimée pour dénoncer les abus et lui fournir une défense intelligente et une protection efficace ?

FORGOTTEN REVOLUTION
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

The Pharisees brought to Jesus a woman who had been caught committing adultery. Everyone knew what her punishment would be: “death by stoning,” as prescribed by the Law of Moses. Nobody said anything about the adulterous man. As it was the case in so many male dominated societies, the woman is condemned and the man excused. Jesus is challenged by them: “What have you to say? Moses has ordered in the Law to condemn women like this to death by stoning.”

Jesus does not tolerate such social hypocrisy, backed up by the abuse of power by the male population. Such death sentence has never come from God. With great courage and skill, Jesus brings into his answer truth, justice and compassion: “If there is anyone of you who has not sinned, let him be the first to throw a stone at her.”

The accusers began to leave the place one by one, beginning with the eldest. They knew very well who were responsible for the adulteries in their society. Then Jesus turned to the woman who was left alone and, with great tenderness and respect, told her: “No one has condemned you; neither do I condemn you.” Jesus encouraged her to go away and sin no more.

That is the real Jesus. For the first time in history, someone stood up against oppressive laws and power. Jesus was free and magnanimous, who never hated or condemned anyone and who never returned evil for evil. By defending an adulterous woman, Jesus showed more truth and justice than most of us in our own demands and resentful condemnations.

Many of us Christians have not yet been able to learn and practice all the lessons taught by Jesus in defence of an oppressed woman. Being members of a Church made up and mainly dominated by males, we are unable to judge fairly the injustices that women are still suffering in many areas of our society. A few years ago, a theologian spoke about the “unknown revolution” of modern Christianity.

The fact remains that, twenty centuries later, in many countries traditionally Christian, we live in a society in which often a woman cannot survive without the help of man. Rape, violence and discrimination are all too real to be discounted. So widespread, in fact, that these are considered the root cause of most other gender injustices.

Gender discriminations should be identified and condemned more concretely and loudly in all our celebrations; it should occupy a prominent place in our social activities and planning. Shouldn’t Christians and the Church always be by the side of any oppressed woman, denouncing all abuses, and offer intelligent defence and adequate protection?

EZ IKUSIA EGIN DIOTEN IRAULTZA
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Adulterioan harrapatu duten emakume bat dakarkiote Jesusi. Guztiek ezagutzen dute halakoaren zoria: legeak arautua duenez, harrikatua izanen da, hiltzeraino. Inork ez du kontuan hartu gizon adulteriogilea. Beti bezala, gizarte matxista da, emakumea galdu eta gizonezkoa desenkusatu. Aurrez aurre egin diote Jesusi desafioa: «Moisesen legeak emakume adulteriogilea harrikatzeko agindu digu. Eta zuk zer diozu?»

Jesusek ezin jasan du gizarte-hipokresia hori, gizonezkoen agintekeriak elikatua. Hiltzeko agindu hori ez dator Jainkoagandik. Xume eta miresgarriki ausart, aldi berean eta batean bildu ditu Jesusek adulteriogilearen kontrako auzi horretan egia, zuzentasuna eta errukia: «zuetan bekaturik ez duenak bota diezaiola lehen harria».

Eta salatzaileak han doaz lotsaturik. Badakite ezen berak direla gizarte hartan egiten diren adulterioen erantzule handienak. Orduan hila izatetik libratu den emakumeari mintzatu zaio Jesus, eta samurkiro eta errespetu handiz diotso: «Nik ere ez zaitut gaitzesten». Ondoren, barkazio hori biziera berri baten abiapuntu bihur dezan erregutu dio: «Zoaz, eta ez gehiago bekaturik egin».

Horra zer den Jesus. Azkenean izan da lurrean ez inongo legek, ez botere zapaltzailek makurrarazi ez duen norbait. Norbait askea eta bihotz-handia, sekula inor gorrotatu eta gaitzetsi ez duena, gaitzik gaitzaren truke itzuli ez duena. Adulteriogile honi eskaini dion defentsan eta barkazioan gure eskabide zorrotzetan eta sumindurazko gaitzespenetan baino egia eta zuzenbide handiagoak nabari dira.

Kristauak ez gara oraino gai izan emakumearen zapalkuntzaren aurrean Jesusek izan duen jarduera askatzailearen ondorioak ateratzeko. Gehiengo nagusian gizonezkoek gidatu eta arnasturiko Elizan, ez gara iritsi jabetzera emakumea bizitzako eremu guztietan jasaten ari den zuzengabekeriaz.. Teologo bat, duela urte batzuk, kristauek «ez ikusia egin dioten iraultzaz» mintzo zen.

Nolanahi, hau da egia: hogei mende ondoren, ustez kristau-erroak dituzten lurraldeetan, gizarte baten bizi garela, zeinetan emakumea sarritan ezin baita mugitu libreki gizonezkoari beldur izan gabe. Bortxakeria, tratu txarra eta umilazioa ez dira irudipen huts. Aitzitik, indarkeriarik errotuenetarik dira eta sufrimendurik gehien eragiten dutenetarik.

Ez ote luke emakumearen sufrimenduak oihartzun biziagoa eta zehatzagoa izan behar gure ospakizunetan?, ez ote luke izan behar leku inportanteago bat gizartea kontzientziatzeko gure lanean? Baina, batez ere, ez ote genuke bizi behar emakume zapaldu ororengandik hurbilago, abusuak salatzeko, defentsa burutsua eta babes eginkorra eskaintzeko?


REVOLUCIÓ IGNORADA
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Li presenten a Jesús una dona sorpresa en adulteri. Tots coneixen el seu destí: serà lapidada fins a la mort segons el que estableix la llei. Ningú parla de l’adúlter. Com passa sempre en una societat masclista, es condemna la dona i es disculpa l’home. El desafiament a Jesús és frontal: «Moisès en la Llei ens ordenà d’apedregar aquestes dones. I tu, què hi dius?».

Jesús no suporta aquella hipocresia social alimentada per la prepotència dels homes. Aquella sentència a mort no ve de Déu. Amb senzillesa i audàcia admirables, introdueix al mateix temps veritat, justícia i compassió en el judici a l’adúltera: «aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra».

Els acusadors es retiren avergonyits. Ells saben que són els més responsables dels adulteris que es cometen en aquella societat. Llavors Jesús es dirigeix a la dona que acaba d’escapar de l’execució i, amb tendresa i gran respecte, li diu: «Jo tampoc no et condemno». Després, l’anima que el seu perdó es converteixi en punt de partida d’una vida nova: «Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més».

Així és Jesús. Per fi ha existit sobre la terra algú que no s’ha deixat condicionar per cap llei ni poder opressiu. Algú lliure i magnànim que mai va odiar ni condemnar, mai va tornar mal per mal. En la seva defensa i el seu perdó a aquesta adúltera hi ha més veritat i justícia que a les nostres reivindicacions i condemnes ressentides.

Els cristians no hem estat capaços encara d’extreure totes les conseqüències contingudes en l’actuació alliberadora de Jesús enfront de l’opressió de la dona. Des d’una Església dirigida i inspirada majoritàriament per homes, no vam encertar a prendre consciència de totes les injustícies que segueix patint la dona en tots els àmbits de la vida. Algun teòleg parlava fa uns anys de "la revolució ignorada" pel cristianisme.

El cert és que, vint segles després, en els països d’arrels suposadament cristianes, seguim vivint en una societat on sovint la dona no pot moure’s lliurement sense témer l’home. La violació, el maltractament i la humiliació no són quelcom imaginari. Al contrari, constitueixen una de les violències més arrelades i que més patiment genera.

No ha de tenir el patiment de la dona un ressò més viu i concret en les nostres celebracions, i un lloc més important en la nostra tasca de conscienciació social? Però, sobretot, no hem d’estar més a prop de tota dona oprimida per denunciar abusos, proporcionar defensa intel ligent i protecció eficaç? (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

0 comentarios