Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

decisivo

13 Tiempo ordinario (C) Lucas, 9, 51-62

SIN INSTALARSE NI MIRAR ATRAS

JOSÉ ANTONIO PAGOLA, vgentza@euskalnet.net

SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

 

ECLESALIA, 23/06/10.- Seguir a Jesús es el corazón de la vida cristiana. Lo esencial. Nada hay más importante o decisivo. Precisamente por eso, Lucas describe tres pequeñas escenas para que las comunidades que lean su evangelio, tomen conciencia de que, a los ojos de Jesús, nada puede haber más urgente e inaplazable.

Jesús emplea imágenes duras y escandalosas. Se ve que quiere sacudir las conciencias. No busca más seguidores, sino seguidores más comprometidos, que le sigan sin reservas, renunciando a falsas seguridades y asumiendo las rupturas necesarias. Sus palabras plantean en el fondo una sola cuestión: ¿qué relación queremos establecer con él quienes nos decimos seguidores suyos?

Primera escena. Uno de los que le acompañan se siente tan atraído por Jesús que, antes de que lo llame, él mismo toma la iniciativa: «Te seguiré adonde vayas». Jesús le hace tomar conciencia de lo que está diciendo: «Las zorras tienen madrigueras, y los pájaros nido», pero él «no tiene dónde reclinar su cabeza».

Seguir a Jesús es toda una aventura. Él no ofrece a los suyos seguridad o bienestar. No ayuda a ganar dinero o adquirir poder. Seguir a Jesús es "vivir de camino", sin instalarnos en el bienestar y sin buscar un falso refugio en la religión. Una Iglesia menos poderosa y más vulnerable no es una desgracia. Es lo mejor que nos puede suceder para purificar nuestra fe y confiar más en Jesús.

Segunda escena. Otro está dispuesto a seguirle, pero le pide cumplir primero con la obligación sagrada de «enterrar a su padre». A ningún judío puede extrañar, pues se trata de una de las obligaciones religiosas más importantes. La respuesta de Jesús es desconcertante: «Deja que los muertos entierren a sus muertos: tú vete a anunciar el reino de Dios».

Abrir caminos al reino de Dios trabajando por una vida más humana es siempre la tarea más urgente. Nada ha de retrasar nuestra decisión. Nadie nos ha de retener o frenar. Los "muertos", que no viven al servicio del reino de la vida, ya se dedicarán a otras obligaciones religiosas menos apremiantes que el reino de Dios y su justicia.

Tercera escena. A un tercero que quiere despedir a su familia antes de seguirlo, Jesús le dice: «El que echa mano al arado y sigue mirando atrás no vale para el reino de Dios». No es posible seguir a Jesús mirando hacia atrás. No es posible abrir caminos al reino de Dios quedándonos en el pasado. Trabajar en el proyecto del Padre pide dedicación total, confianza en el futuro de Dios y audacia para caminar tras los pasos de Jesús. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

 

SEM ACOMODAR-SE NEM OLHAR PARA TRÁS

José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Seguir Jesus é o coração da vida cristã. O essencial. Nada há mais importante ou decisivo. Precisamente por isso, Lucas descreve três pequenos episódios para que as comunidades que lêem o Seu evangelho, tomem consciência de que, aos olhos de Jesus, nada pode haver de mais urgente e inadiável.

Jesus utiliza imagens duras e escandalosas. Vê-se que quer sacudir as consciências. Não procura mais seguidores, mas seguidores mais comprometidos, que o sigam sem reservas, renunciando a falsas seguranças e assumindo as rupturas necessárias. As Suas palavras colocam no fundo uma só questão: que relação queremos estabelecer com Ele nós que nos dizemos Seus seguidores?

Primeiro episódio. Um dos que o acompanham sente-se tão atraído por Jesus que, antes que o chamem, ele mesmo toma a iniciativa: «seguir-te-ei aonde quer que vás». Jesus faz com que tome consciência do que está a dizer: «As raposas têm covis, e os pássaros ninho», mas Ele «não tem onde pousar a Sua cabeça».

Seguir Jesus é toda uma aventura. Ele não oferece aos seus segurança ou bem-estar. Não ajuda a ganhar dinheiro ou a adquirir poder. Seguir Jesus é "viver do caminho", sem nos instalarmos no bem-estar e sem procurar um falso refúgio na religião. Uma Igreja menos poderosa e mais vulnerável não é uma desgraça. É o melhor que nos pode suceder para purificar a nossa fé e confiar mais em Jesus.

Segundo episódio. Outro está disposto a segui-Lo, mas pede-Lhe para que possa primeiro cumprir com a obrigação sagrada de «enterrar o seu pai». A nenhum judeu pode estranhar, pois trata-se de uma das obrigações religiosas mais importantes. A resposta de Jesus é desconcertante: «Deixa que os mortos enterrem os seus mortos: tu vai anunciar o reino de Deus».

Abrir caminhos ao reino de Deus trabalhando por uma vida mais humana é sempre a tarefa mais urgente. Nada deve atrasar a nossa decisão. Ninguém nos deve reter ou travar. Os "mortos", que não vivem ao serviço do reino da vida, já se dedicarão a outras obrigações religiosas menos urgentes que o reino de Deus e da Sua justiça.

Terceiro episódio. Há um terceiro que quer despedir-se da sua família antes de segui-Lo, Jesus diz-lhe: «O que coloca a mão no arado e continua a olhar para trás não vale para o reino de Deus». Não é possível seguir Jesus olhando para trás. Não é possível abrir caminhos para o reino de Deus deixando-nos ficar no passado. Trabalhar no projecto do Pai requer dedicação total, confiança no futuro de Deus e audácia para caminhar atrás dos passos de Jesus.

 

SENZA ISTALLARSI NÉ VOLGERSI INDIETRO

José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Seguire Gesù è il cuore della vita cristiana. L’essenziale. Niente è più importante o decisivo. Proprio per questo, Luca descrive tre piccole scene perché le comunità che leggano il suo evangelo, prendano coscienza che, agli occhi di Gesù, non c’è niente di più urgente e ineludibile.

Gesù usa immagini dure e scandalose. Si vede che vuole scuotere le coscienze. Non cerca più seguaci, ma seguaci più impegnati, che lo seguano senza riserve, rinunciando a false sicurezze e accettando le rotture necessarie. Le sue parole presentano in fondo una sola domanda: quale relazione vogliamo stabilire con lui, noi che ci diciamo suoi seguaci?

Prima scena. Uno di quelli che lo accompagnano si sente così attratto da Gesù che, prima ancora che lo chiami, lui stesso prende l’iniziativa: “Ti seguirò dovunque tu vada”. Gesù gli fa prendere coscienza di quello che sta dicendo: “Le volpi hanno le loro tane e gli uccelli del cielo i loro nidi”, ma “il Figlio dell’uomo non ha dove posare il capo”.

Seguire Gesù è tutta un’avventura. Egli non offre ai suoi sicurezza o benessere. Non aiuta a guadagnare denaro o ad acquistare potere. Seguire Gesù è “vivere camminando”, senza istallarci nel benessere e senza cercare un falso rifugio nella religione. Una Chiesa meno potente e più vulnerabile non è una disgrazia. È la cosa migliore che ci possa accadere per purificare la nostra fede e confidare di più in Gesù.

Seconda scena. Un altro è disposto a seguirlo, ma gli chiede di assolvere prima l’obbligo sacro di “seppellire il padre”. Nessun giudeo può stupirsi, poiché si tratta di uno degli obblighi religiosi più importanti. La risposta di Gesù è sconcertante: “Lascia che i morti seppelliscano i loro morti; tu invece va’ e annuncia il Regno di Dio”.

Aprire strade al Regno di Dio lavorando per una vita più umana è sempre il compito più urgente. Nulla può ritardare la nostra decisione. Nessuno ci può trattenere o frenare. I “morti”, che non vivono al servizio del regno della vita, si dedicheranno ad altri obblighi religiosi meno urgenti del Regno di Dio e della sua giustizia.

Terza scena. A un terzo che vuole salutare la sua famiglia prima di seguirlo, Gesù dice: “Nessuno che mette mano all’atro e poi si volge indietro, è adatto per il Regno di Dio”. Non è possibile seguire Gesù volgendosi indietro. Non è possibile aprire strade al Regno di Dio rimanendo nel passato. Lavorare al progetto del Padre richiede una dedicazione totale, fiducia nel futuro di Dio e audacia per camminare sulle orme di Gesù.

 

NE PAS S’INSTALLER NI REGARDER EN ARRIERE

José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Suivre Jésus est le coeur de la vie chrétienne. L’essentiel. Rien de plus important ni décisif. C’est justement pour cela que Luc décrit trois petites scènes afin que les communautés qui liront l’évangile prennent conscience de ce que, aux yeux de Jésus, rien n’est plus urgent et non ajournable

Jésus utilise des images dures et scandaleuses. On sent qu’il veut secouer les consciences. Il ne cherche pas à augmenter le nombre d’adeptes mais des disciples plus engagés, prêts à le suivre sans réserve, à renoncer aux fausses sécurités et à assumer les ruptures nécessaires. Au fond, ses paroles ne posent qu’une seule question : quel genre de relation voulons-nous établir avec lui, nous qui nous disons ses disciples?

Première scène. Quelqu’un de sa suite se sent attiré par Jésus et avant que celui-ci ne l’appelle, il prend lui-même l’initiative : « Je te suivrai partout où tu iras ». Jésus lui fait prendre conscience de ce qu’il est en train de dire : « Les renards ont des terriers et les oiseaux des nids », mais lui « n’a pas de pierre où reposer sa tête ».

Suivre Jésus est toute une aventure. Ce ne sont pas la sécurité et le bien-être qu’il offre aux siens. Il n’aide pas à gagner de l’argent ni à acquérir du pouvoir. Suivre Jésus c’est « être en marche », sans s’installer dans le bien-être ni chercher dans la religion un faux refuge. Ce n’est pas un malheur qu’une Eglise moins puissante et plus vulnérable. C’est ce qui peut nous arriver de mieux afin de purifier notre foi et de faire davantage confiance à Jésus.

Deuxième scène. Un autre est prêt à le suivre, mais il lui demande de le laisser d’abord accomplir la mission sacrée « d’enterrer son père ». Aucun juif ne peut s’en étonner puisqu’il s’agit d’une des obligations religieuses les plus importantes. La réponse de Jésus est déconcertante : « Laisse les morts enterrer leurs morts : toi, va annoncer le règne de Dieu ».

Ouvrir des chemins au règne de Dieu en travaillant pour une vie plus humaine, est toujours la tâche la plus importante. Rien ne doit retarder notre décision. Personne ne doit nous retenir ou nous freiner. Les « morts », ceux qui ne vivent pas au service du royaume de la vie, pourront se consacrer aux autres obligations moins contraignantes que le règne de Dieu et sa justice.

Troisième scène. A un troisième qui veut prendre congé de sa famille avant de le suivre, Jésus dit: “Celui qui met la main à la charrue et qui regarde en arrière n’est pas fait pour le royaume de Dieu”. On ne peut pas suivre Jésus en regardant en arrière. Il n’est pas possible d’ouvrir des chemins au règne de Dieu en nous installant dans le passé. Travailler au projet du Père, exige un investissement total, une grande confiance dans l’avenir de Dieu et de l’audace pour marcher sur les pas de Jésus.

 

 “NO ONE WHO LOOKS BACK…”

José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

Following Christ is part of the essence of Christian life. Nothing else is as important or decisive. To make this very clear, Luke describes three small incidents so that the communities that read the gospels would understand that these were the most urgent and important things for Jesus.

Jesus makes use of harsh and even shocking comparisons. Evidently, he wants to shake up their consciences. He is not simply hunting for followers; he wants disciples who will follow him unconditionally, giving up other false securities and human supports. His words present one straight and simple challenge: what will our relationship with Him be if we choose to follow Him?

Scene number one: one of those who tried to Jesus is so attracted to him that, without being called, he himself says: “I will follow you wherever you go.” Jesus invites him to think again about what he just said: “Foxes have holes and the birds of the air have nests, but the Son of Man has nowhere to lay his head.”

Following Jesus is a whole new adventure. He does not offer to his own any security or welfare. He does not help them to make money or gain power. Following Jesus means “living on the road”, without any secure settlement or safety in its own religion. A less powerful religion and more Vulnerable is not a disgrace. In fact, that could be the best that happened to us, to purify our faith and strengthen our trust in Jesus.

Scene number two: another disciple was ready to follow him, but he asked Jesus permission to fulfil his sacred duty of burying his father. Every Jew would have understood, since it was one of their more important religious duties. Jesus’ answer is quite disconcerting: “Leave the dead to bury their dead. Your duty is to go and spread the Word of the kingdom of God.”

To open new roads towards the kingdom of God, by working towards making our life more humane, is always a very urgent task. Nothing should delay or question our response. No one should detain or slow us down. Those who are “dead”, that is, not living for the kingdom of God and his justice, will take care of those less urgent religious duties than the kingdom of God and his justice.

Scene number three: to a third man who wants to say goodbye to his family and relatives before following him, Jesus tells him: “Once the hand is laid on the plow, no one who looks back is fit for the kingdom of God.”

We cannot follow Jesus and keep looking back. We cannot take the road to the kingdom of God and still keep thinking about the past. Working for the Father’s kingdom requires total dedication, complete trust in God and courage to follow in Jesus’ steps all the way.

 

Ez txokoari loturik, ez atzera begira

José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Jesusi jarraitzea da kristau-bizitzaren bihotza. Funtsa. Ez da gauza garrantzizkoagorik edo erabakitzaileagorik. Lukasek hiru pasadizo txiki dakartza, beraren ebanjelioa irakurriko dutenak jabetu daitezen ezen, Jesusen ustez, ez dela ezer premiazkoagorik eta atzeraezinekorik.

Irudi gogorrak eta eskandalagarriak darabiltza Jesusek. Bistan da ezen jendearen kontzientzia astindu nahi duela. Ez dabil jarraitzaile gehiagoren bila, baizik jarraitzaile konprometituagoen bila: mugarik gabe jarraituko diotenak, sasi-segurtasunei uko eginez, beharrezko diren hausturak baitaratuz. Haren hitzek azken batean galdera bakar hau harrotzen dute: zein harreman ezarri nahi dugu geure burua haren jarraitzailetzat ematen dugunok?

Lehenengo pasadizoa. Bidelagun dituenetako batek halako erakarmena sentitzen du Jesusekiko, non, Jesusek deitu aurretik, bera aurreratzen baita esatera: «Jarraitu dizut noranahi zoazela». Zer esaten ari den konturatu dadin nahi du Jesusek: «Azeriek badituzte zuloak, eta hegaztiek habiak»; gizonaren semeak, berriz, «ez du burua non ezarri».

Abentura hutsa da Jesusi jarraitzea. Jesusek ez die eskaintzen bereei ez segurtasunik, ez ongizaterik. Ez die laguntzen dirua irabazten edo boterea eskuratzen. Jesusi jarraitzea «bidean bizitzea da», ongizateari lotu gabe eta erlijioan sasi-babesik bilatu gabe. Ez da zoritxarra Eliza hain boteretsua ez izatea eta zaurigarriago gertatzea. Gerta dakigukeen gauzarik hoberena da hori, geure fedea garbi egiteko eta Jesusengan konfiantza handiagoa ezartzeko.

Bigarren pasadizoa. Beste lagun bat prest da Jesusi jarraitzeko, baina lehenik eta behin betebehar erlijiosoetako bat, «bere aitari lur ematea», betetzen uzteko eskatu dio. Hori ezin gerta dakioke arrotz inongo juduri, zeren betebehar erlijioso handienetakoa baitute. Txundigarri da Jesusen erantzuna: «Utzi ezazu hildakoek beren hildakoei lur eman diezaieten: zu, zoaz Jainkoaren erregetza hots egitera».

Jainkoaren erregetzari bidea irekitzea da beti zereginik premiazkoena, bizitza gizatarragoa egite aldera. Ezerk ez dezake atzerarazi gure erabakia. Inork ez digu eutsi behar, ez galgatu. «Hildakoek», biziaren erregetzaren zerbitzura bizi ez diren haiek, jardungo dute Jainkoaren erregetza eta haren zuzentasuna bezain premiatsuak ez diren beste betebehar erlijiosoak betetzen.

Hirugarren pasadizoa. Jesusen ondoren hasi aurretik, bere familiari agur egin nahi dion hirugarren bati, hau diotso Jesusek: «Goldeari heldu eta atzera begira jartzen dena ez da gai Jainkoaren erreinurako». Ezin jarrai dakioke Jesusi atzera begira jarririk. Ezin zaio biderik ireki Jainkoaren erregetzari iraganean geldituz. Aitaren egitasmoaren arabera lan egiteak hari guztiz emanik jardutea eskatzen du, konfiantza Jainkoaren geroan jartzea, Jesusen urratsen ondoren ausardiaz bide egitea.

 

SENSE INSTALLARSE NI MIRAR ENRERA

José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Seguir Jesús és el cor de la vida cristiana. L'essencial. No hi ha res de més important o de més decisiu. Precisament per això, Lluc descriu tres petites escenes perquè les comunitats que llegeixin el seu evangeli, prenguin consciència que, als ulls de Jesús, no pot haver-hi res de més urgent i inajornable.

Jesús utilitza imatges dures i escandaloses. Es veu que vol sacsejar les consciències. No cerca més seguidors, sinó seguidors més compromesos, que el segueixin sense reserves, renunciant a falses seguretats i assumint les ruptures necessàries. Les seves paraules plantegen en el fons una sola qüestió: quina relació volem establir amb ell els qui ens diem seguidors seus?

Primera escena. Un dels que l'acompanyen se sent tan atret per Jesús que, abans que ho digui, ell mateix pren la iniciativa: «Et seguiré arreu on vagis». Jesús li fa prendre consciència del que està dient: «Les guineus tenen caus, i els ocells nius», però ell «no té on reposar el cap».

Seguir Jesús és tota una aventura. Ell no ofereix als seus seguretat o benestar. No ajuda a guanyar diners o adquirir poder. Seguir Jesús és "viure de pas", sense instal•lar-nos en el benestar i sense cercar un fals refugi en la religió. Una Església menys poderosa i més vulnerable no és una desgràcia.És el millor que ens pot passar per purificar la nostra fe i confiar més en Jesús.

Segona escena. Un altre està disposat a seguir-lo, però li demana complir primer amb l'obligació sagrada de «enterrar el seu pare». A cap jueu pot estranyar, ja que es tracta d'una de les obligacions religioses més importants. La resposta de Jesús és desconcertant: «Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu».

Obrir camins al regne de Déu treballant per una vida més humana és sempre la tasca més urgent. Res no ha de retardar la nostra decisió. Ningú ens ha de retenir o de frenar. Els "morts", que no viuen al servei del regne de la vida, ja es dedicaran a altres obligacions religioses menys urgents que el regne de Déu i la seva justícia.

Tercera escena. A un tercer que vol acomiadar-se de la seva família abans de seguir-lo, Jesús li diu: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu». No és possible seguir Jesús mirant cap enrere. No és possible obrir camins al regne de Déu quedant-nos en el passat. Treballar en el projecte del Pare demana dedicació total, confiança en el futur de Déu i audàcia per caminar seguint els passos de Jesús.

 

0 comentarios