Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

con ternura

con ternura

5 Pascua Juan 13, 31-33a.34-35
NO PERDER LA IDENTIDAD
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 28/04/10.- Jesús se está despidiendo de sus discípulos. Dentro de muy poco, ya no lo tendrán con ellos. Jesús les habla con ternura especial: «Hijitos míos, me queda poco de estar con vosotros». La comunidad es pequeña y frágil. Acaba de nacer. Los discípulos son como niños pequeños. ¿Qué será de ellos si se quedan sin el Maestro?

Jesús les hace un regalo: «Os doy un mandato nuevo: que os améis unos a otros como yo os he amado». Si se quieren mutuamente con el amor con que Jesús los ha querido, no dejarán de sentirlo vivo en medio de ellos. El amor que han recibido de Jesús seguirá difundiéndose entre los suyos.

Por eso, Jesús añade: «La señal por la que conocerán todos que sois discípulos míos será que os amáis unos a otros». Lo que permitirá descubrir que una comunidad que se dice cristiana es realmente de Jesús, no será la confesión de una doctrina, ni la observancia de unos ritos, ni el cumplimiento de una disciplina, sino el amor vivido con el espíritu de Jesús. En ese amor está su identidad.

Vivimos en una sociedad donde se ha ido imponiendo la "cultura del intercambio". Las personas se intercambian objetos, servicios y prestaciones. Con frecuencia, se intercambian además sentimientos, cuerpos y hasta amistad. Eric Fromm llegó a decir que "el amor es un fenómeno marginal en la sociedad contemporánea". La gente capaz de amar es una excepción.

Probablemente sea un análisis excesivamente pesimista, pero lo cierto es que, para vivir hoy el amor cristiano, es necesario resistirse a la atmósfera que envuelve a la sociedad actual. No es posible vivir un amor inspirado por Jesús sin distanciarse del estilo de relaciones e intercambios interesados que predomina con frecuencia entre nosotros.

Si la Iglesia "se está diluyendo" en medio de la sociedad contemporánea no es sólo por la crisis profunda de las instituciones religiosas. En el caso del cristianismo es, también, porque muchas veces no es fácil ver en nuestras comunidades discípulos y discípulas de Jesús que se distingan por su capacidad de amar como amaba él. Nos falta el distintivo cristiano.

Los cristianos hemos hablado mucho del amor. Sin embargo, no siempre hemos acertado o nos hemos atrevido a darle su verdadero contenido a partir del espíritu y de las actitudes concretas de Jesús. Nos falta aprender que él vivió el amor como un comportamiento activo y creador que lo llevaba a una actitud de servicio y de lucha contra todo lo que deshumaniza y hace sufrir el ser humano. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

NÃO PERDER A IDENTIDADE
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

Jesus despede-se dos Seus discípulos. Dentro de muito pouco tempo, já não O terão com eles. Jesus fala-lhes com ternura especial: «Filhos Meus, falta-Me pouco para deixar de estar convosco». A comunidade é pequena e frágil. Acaba de nascer. Os discípulos são como crianças pequenas. Que será deles se ficam sem o Mestre?

Jesus concede-lhes uma dádiva: «Dou-vos um mandamento novo: que vos ameis uns aos outros como Eu vos amei». Se se quiserem mutuamente com o amor com que Jesus os quis, não deixarão de senti-Lo vivo no meio deles. O amor que receberam de Jesus continuará a difundir-se entre os seus.

Por isso, Jesus acrescenta: «O sinal pelo qual todos vos conhecerão como meus discípulos será, que os ameis uns aos outros». O que permitirá saber que uma comunidade que se diz cristã é realmente de Jesus, não será a confissão de uma doutrina, nem a observância de uns ritos, nem o cumprimento de uma disciplina, mas o amor vivido com o espírito de Jesus. Nesse amor está a Sua identidade.

Vivemos numa sociedade onde se foi impondo a "cultura do intercâmbio". As pessoas intercambiam objectos, serviços e prestações. Com frequência, intercambiam-se também sentimentos, corpos e até amizade. Eric Fromm chegou a dizer que "o amor é um fenómeno marginal na sociedade contemporânea". A pessoa capaz de amar é uma excepção.

Provavelmente será uma análise excessivamente pessimista, mas o certo é que, para viver hoje o amor cristão, é necessário resistir-se a à atmosfera que envolve a sociedade actual. Não é possível viver um amor inspirado por Jesus sem se distanciar do estilo de relações e intercâmbios interessados que predomina com frequência entre nós.

Se a Igreja "se está diluindo" no meio da sociedade contemporânea não é só pela crise profunda das instituições religiosas. No caso do cristianismo é, também, porque muitas vezes não é fácil ver nas nossas comunidades discípulos e discípulas de Jesus que se distingam pela sua capacidade de amar como amava Ele. Falta-nos o distintivo cristão.

Nós, os cristãos, falamos muito do amor. No entanto, nem sempre temos acertado ou nos temos atrevido a dar-lhe o seu verdadeiro conteúdo a partir do espírito e das atitudes concretas de Jesus. Falta-nos aprender que Ele viveu o amor com um comportamento activo criador que o levava a uma atitude de serviço e de luta contra tudo o que desumaniza e faz sofrer o ser humano.

ON PERDERE L’IDENTITÀ
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

Gesù sta salutando i suoi discepoli. Fra poco, non l’avranno più con loro. Gesù parla con particolare tenerezza. “Figlioli miei, ancora per poco sarò con voi”. La comunità è piccola e fragile. È appena nata. I discepoli sono come bambini piccoli. Che sarà di loro se rimangono senza il Maestro?

Gesù fa loro un regalo: “Vi do un comandamento nuovo: che vi amiate gli uni gli altri come io vi ho amato”. Se si amano a vicenda con l’amore con il quale Gesù li ha amati, non cesseranno di sentirlo vivo in mezzo a loro. L’amore che hanno ricevuto da Gesù continuerà a diffondersi tra i suoi.

Perciò Gesù aggiunge: “Da questo tutti sapranno che siete miei discepoli: se avete amore gli uni per gli altri”. Quello che permetterà di scoprire se una comunità che si dice cristiana è realmente di Gesù, non sarà la confessione di una dottrina, né l’osservanza di alcuni riti, né l’obbedienza a una disciplina, ma l’amore vissuto con lo spirito di Gesù. In questo amore è la sua identità.

Viviamo in una società in cui si è andata imponendo la “cultura dello scambio”. Le persone si scambiano oggetti, servizi e prestazioni. Spesso si scambiano anche sentimenti, corpi e persino amicizia. Eric Fromm arrivò a dire che “l’amore è un fenomeno marginale nella società contemporanea”. Le persone capaci di amare sono un’eccezione.

Questa, forze, è un’analisi eccessivamente pessimista, ma è certo che, per vivere oggi l’amore cristiano, è necessario resistere all’atmosfera che avvolge la società attuale. Non è possibile vivere un amore ispirato da Gesù senza distanziarci dallo stile di relazioni e scambi interessati che predomina con frequenza tra di noi.

Se la Chiesa “si sta diluendo” in mezzo alla società contemporanea, non è solo per la crisi profonda delle istituzioni religiose. Nel caso del cristianesimo, è anche perché molte volte non è facile vedere nelle nostre comunità discepole e discepoli di Gesù che si distinguono per la loro capacità di amare come amava lui. Ci manca il distintivo cristiano.

Noi cristiani abbiamo parlato molto dell’amore. Tuttavia, non sempre giustamente, non sempre abbiamo osato dargli il suo vero contenuto a partire dallo spirito e dagli atteggiamenti concreti di Gesù.

Non abbiamo ancora imparato che egli visse l’amore come un comportamento attivo e creatore che lo portava a un atteggiamento di servizio e di lotta contro tutto quello che disumanizza e fa soffrire l’essere umano.

NE PAS PERDRE SON IDENTITE
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Jésus prend congé de ses disciples. Dans peu de temps, ils ne l’auront plus avec eux. Jésus leur parle avec une tendresse particulière : « Mes petits enfants, il me reste peu de temps à passer avec vous ». La communauté est fragile et petite. Elle vient de naître. Les disciples sont comme des bébés. Que deviendront-ils si le Maître leur manque ?

Jésus leur fait un cadeau: “Je vous donne un commandement nouveau : « Aimez-vous les uns les autres comme je vous ai aimés ». S’ils s’aiment mutuellement de l’amour même dont Jésus les a aimés, ils ne cesseront pas de le sentir vivant au milieu d’eux. L’amour qu’ils ont reçu de Jésus continuera de se répandre parmi les siens.

C’est pourquoi, Jésus ajoute: “Le signe par lequel tous reconnaîtront que vous êtes mes disciples c’est que vous vous aimez les uns les autres » Ce qui permettra de découvrir qu’une communauté soi-disant chrétienne appartient réellement à Jésus, ce ne sera pas la confession d’une doctrine, ni l’observance de quelques rites, ni l’accomplissement d’une discipline mais l’amour vécu selon l’Esprit de Jésus. C’est dans cet amour que se trouve son identité.

Nous vivons dans une société où c’est la “culture de l’échange” qui est en train de s’imposer. Les personnes échangent des objets, des services et des prestations. Souvent, elles échangent aussi des sentiments, leurs corps et même l’amitié. Eric From est arrivé à affirmer que « l’amour est un phénomène marginal dans la société contemporaine ». Les gens capables d’aimer sont une exception.

C’est probablement une analyse trop pessimiste mais ce qui est sûr, c’est que pour vivre aujourd’hui l’amour chrétien, il faut résister à l’ambiance qui enveloppe la société actuelle. Il n’est pas possible de vivre un amour inspiré par Jésus sans prendre ses distances par rapport au genre de relations et d’échanges intéressés qui prévaut fréquemment parmi nous.

Si l’Eglise est “en train de se diluer” au milieu de la société contemporaine, cela n’est pas seulement dû à la crise profonde que traversent les institutions religieuses. Dans le cas du christianisme, cela est souvent dû au fait qu’il n’est pas facile de trouver dans nos communautés des disciples de Jésus, hommes et femmes, se distinguant par leur capacité d’aimer comme il aimait. C’est le signe distinctif chrétien qui nous manque.

Nous chrétiens, nous avons beaucoup parlé sur l’amour. Cependant, ce n’est pas toujours que nous avons osé et réussi à lui donner son véritable contenu à partir de l’esprit et des attitudes concrètes de Jésus. Il nous reste à apprendre que Jésus a vécu l’amour comme un comportement actif et créateur qui le poussait vers une attitude de service et de lutte contre tout ce qui déshumanise et fait souffrir l’être humain.

LET US NOT LOSE OUR IDENTITY
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

Jesus was saying goodbye to his disciples. In a short while, they would not have Him anymore. Jesus speaks to them with special affection: “My little children, I shall not be with you much longer.” They make a small and fragile community, with just a few days together. The disciples feel like small children. What will they do without Him?

Jesus has a gift for them: “I give you a new commandment: love one another, just as I have loved you.” If they learn to love one another the way Jesus has loved them, they will continue to feel their presence among them. The same love they have received from Jesus will continue to exist among them.

That is why Jesus says, “People will recognize that you are my disciples,

if you love one another.” What will make their community to be identified as Christian will be that type of love; not the public confession of their faith, or the observance of special rituals, or the fulfilment of certain commandments, but the practice of the love that Jesus has taught us. This love constitutes our very identity.

We live in a society in which a “culture of exchange” is most prevalent. People exchange things, services and help. Frequently, we even exchange sentiments, our bodies and our friendship. Eric Fromm went as far as to say that “love is a marginal phenomenon in our modern society.” People who are capable of loving are an exception.

This analysis could sound too pessimistic, but one thing remains certain: the practice of Christian love requires that we stay away from much of what constitutes modern society. One cannot practice the love that Jesus speaks about without resisting the style of relations and selfish interests that predominate in our society today.

If the Church’s influence seems to be disappearing in our society, it is not only because of any crisis within our religious institutions. In the case of Christianity, it is also because its members cannot be identified as disciples who love like Jesus told us to love. We lack our distinctive Christian identity.

Christians keep talking a lot about love, but we have not always dared to give its true content to that love: the spirit and concrete manifestations that Jesus taught us. We have failed to learn that Jesus showed his love with his

actions in creative ways: a life of service and continuous fight against anything that was unjust or dehumanized people.

EZ GALDU NORTASUNA
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Ikasleei agur esaten ari da Jesus. Gutxi barru ez dute izango beren artean. Samurtasun bereziz mintzo zaie Jesus: «Seme-alabatxoak, denbora gutxi gelditzen zait zuen artean egoteko». Txikia da elkartea eta hauskorra. Jaioberria da. Haur txiki bezalako dira ikasleak. Zer izango da haietaz Maisurik gabe gelditzen badira?

Erregalu bat egin die Jesusek: «Agindu berri bat damaizuet: maita dezazuela elkar nik maite izan zaituztedan bezala». Jesusek agertu dien maitasunez elkar maite badute, hura beren artean bizirik dutela sentituz bizi dira. Jesusengandik hartu duten maitasuna zabalduz joanen da jarraitzaileen artean.

Horregatik, Jesusek gehitu du: «Zuek elkar maite izatea izanen da nire ikasle zareten seinalea, guztientzat». Kristau izeneko elkarte bat egiaz Jesusena dela agertuko duena, ez da izanen dotrina bat aitortzea, ezta erritu batzuk betetzea ere, ezta araubide bat jarraitzea, baizik Jesusen espirituaren arabera bizi izandako maitasuna. Maitasun hori izanen du bere nortasun-agiria.

«Trukearen kultura» nagusituz joan zaion gizartean bizi gara. Gaurko jendeak gauzak, zerbitzuak, laguntzak trukatzen ditu. Sarritan, gainera, sentimenduak, gorputzak eta adiskidetasuna bera trukatzen dira. Eric Frommek esana da: «maitasuna fenomeno marjinala da egungo gizartean». Salbuespen da maitatzeko gai den jendea.

Segur aski, analisi ezkorregia da hori; baina, nolanahi ere, gaur egun kristau-maitasuna bizi ahal izateko, egungo gizartea inguratzen duen ingurumenari aurre egin beharra dugu. Ezinezkoa da Jesusek arnasturiko maitasuna bizitzea, gure artean sarritan gailurra jo duen harreman eta truke interesatuen moldeari aurpegi eman gabe.

Eliza egungo gizartean «urtuz» badoa, ez da soilik erakunde erlijiosoen krisi sakonagatik. Kristautasunaren kasuan bada beste arrazoi bat ere: gure elkarteetan askotan ezin ikusi ahal izatea Jesusek maite zuen bezala maitatzeko gai diren ikasleak. Kristau-ezaugarria falta zaigu.

Kristauek asko hitz egin izan dugu maitasunaz. Halaz guztiz, ez dugu asmatu beti edo ez gara ausartu hura edukiaz janzten, Jesusen espirituaren eta jarrera zehatzen araberako edukiaz. Ikastea falta zaigu ezen Jesusek maitasuna portaera eginkor eta sortzaile bezala bizi izan zuela, ezen zerbitzari izatera eta gizakia desgizatartzen duen eta sufriarazten dion guztiaren kontra borroka egitera eragiten zion portaera bezala bizi izan zuela.

NO PERDRE LA IDENTITAT
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

Jesús s'està acomiadant dels seus deixebles. D'aquí a molt poc, ja no el tindran amb ells. Jesús els parla amb tendresa especial: «Fills meus, encara estic amb vosaltres per poc temps». La comunitat és petita i fràgil. Acaba de néixer. Els deixebles són com nens petits. Què serà d'ells si es queden sense el Mestre?

Jesús els fa un regal: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Si s'estimen mútuament amb l'amor amb que Jesús els ha estimat, no deixaran de sentir-lo viu enmig d'ells. L'amor que han rebut de Jesús seguirà difonent-se entre els seus.

Per això, Jesús afegeix: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres». El que permetrà descobrir que una comunitat que es diu cristiana és realment de Jesús, no serà la confessió d'una doctrina, ni l'observança d'uns ritus, ni el compliment d'una disciplina, sinó l'amor viscut amb l'esperit de Jesús. En aquest amor hi ha la seva identitat.

Vivim en una societat on s'ha anat imposant la "cultura de l'intercanvi". Les persones s'intercanvien objectes, serveis i prestacions. Sovint, s'intercanvien a més sentiments, cossos i fins amistat. Eric Fromm va arribar a dir que "l'amor és un fenomen marginal en la societat contemporània". La gent capaç d'estimar és una excepció.

Probablement sigui una anàlisi excessivament pessimista, però el cert és que, per viure avui l'amor cristià, cal resistir-se a l'atmosfera que envolta la societat actual. No és possible viure un amor inspirat per Jesús sense distanciar-se de l'estil de relacions i d'intercanvis interessats que predomina amb freqüència entre nosaltres.

Si l'Església "s'està diluint" enmig de la societat contemporània no és només per la crisi profunda de les institucions religioses. En el cas del cristianisme és, també, perquè moltes vegades no és fàcil de veure a les nostres comunitats deixebles de Jesús, homes i dones, que es distingeixin per la seva capacitat d'estimar com estimava ell. Ens falta el distintiu cristià.

Els cristians hem parlat molt de l'amor. Tanmateix, no sempre hem encertat o ens hem atrevit a donar-li el seu veritable contingut a partir de l'esperit i de les actituds concretes de Jesús. Ens falta aprendre que ell va viure l'amor com un comportament actiu i creador que el portava a una actitud de servei i de lluita contra tot allò que deshumanitza i fa patir l'ésser humà..

0 comentarios