Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

colaborar

colaborar

24 Tiempo ordinario (B) Marcos 8, 27-35
RECONOCER A JESÚS EL CRISTO
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 09/09/09.- El episodio ocupa un lugar central y decisivo en el relato de Marcos. Los discípulos llevan ya un tiempo conviviendo con Jesús. Ha llegado el momento en que se han de pronunciar con claridad. ¿A quién están siguiendo? ¿Qué es lo que descubren en Jesús? ¿Qué captan en su vida, su mensaje y su proyecto?

Desde que se han unido a él, viven interrogándose sobre su identidad. Lo que más les sorprende es la autoridad con que habla, la fuerza con que cura a los enfermos y el amor con que ofrece el perdón de Dios a los pecadores. ¿ Quién es este hombre en quien sienten tan presente y tan cercano a Dios como Amigo de la vida y del perdón?

Entre la gente que no ha convivido con él se corren toda clase de rumores, pero a Jesús le interesa la posición de sus discípulos: «Y vosotros, ¿quién decís que soy yo?». No basta que entre ellos haya opiniones diferentes más o menos acertadas. Es fundamental que los que se han comprometido con su causa, reconozcan el misterio que se encierra en él. Si no es así, ¿quién mantendrá vivo su mensaje? ¿qué será de su proyecto del reino de Dios? ¿en qué terminará aquel grupo que está tratando de poner en marcha?

Pero la cuestión es vital también para sus discípulos. Les afecta radicalmente. No es posible seguir a Jesús de manera inconsciente y ligera. Tienen que conocerlo cada vez con más hondura. Pedro, recogiendo las experiencias que han vivido junto a él hasta ese momento, le responde en nombre de todos: «Tú eres el Mesías».

La confesión de Pedro es todavía limitada. Los discípulos no conocen aún la crucifixión de Jesús a manos de sus adversarios. No pueden ni sospechar que será resucitado por el Padre como Hijo amado. No conocen experiencias que les permitan captar todo lo que se encierra en Jesús. Solo siguiéndolo de cerca, lo irán descubriendo con fe creciente.

Para los cristianos es vital reconocer y confesar cada vez con más hondura el misterio de Jesús el Cristo. Si ignora a Cristo, la Iglesia vive ignorándose a sí misma. Si no lo conoce, no puede conocer lo más esencial y decisivo de su tarea y misión. Pero, para conocer y confesar a Jesucristo, no basta llenar nuestra boca con títulos cristológicos admirables. Es necesario seguirlo de cerca y colaborar con él día a día. Ésta es la principal tarea que hemos de promover en los grupos y comunidades cristianas. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

RECONHECER A JESUS O CRISTO
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

O episódio ocupa um lugar central e decisivo no relato de Marcos. Os discípulos levam já algum tempo convivendo com Jesus. Chegou o momento em que se têm de pronunciar com claridade. A quem estão seguindo? Que é que descobrem em Jesus? Que captam nas suas vidas, a Sua mensagem e o Seu projecto?

Desde que se uniram a Ele, vivem interrogando-se sobre a Sua identidade. O que mais os surpreende é a autoridade com que Lhes fala, a força com que cura os doentes e o amor com que oferece o perdão de Deus aos pecadores. Quem é este homem em quem sentem tão presente e tão próximo a Deus como Amigo da vida e do perdão?

Entre as pessoas que não conviveram com Ele corre variados rumores, mas a Jesus interessa-lhe a posição dos Seus discípulos: «E vós, quem dizeis que Eu sou?». Não basta que entre eles haja opiniões diferentes mais ou menos acertadas. É fundamental que os que se comprometeram com a Sua causa, reconheçam o mistério que se encerra Nele. Si não é assim, quem manterá vivo a Sua mensagem? Que será do Seu projecto de reino de Deus? Em que terminará aquele grupo que está tratando de pôr em marcha?

Mas a questão é vital também para os Seus discípulos. Afecta-os radicalmente. Não é possível seguir Jesus de forma inconsciente e ligeira. Têm de o conhecer cada vez com mais profundidades. Pedro, recolhendo as experiências que viveram junto a Ele até esse momento, responde-Lhe em nome de todos: «Tu és o Messias».

A confissão de Pedro é todavia limitada. Os discípulos não conhecem ainda a crucificação de Jesus às mãos dos Seus adversários. Não podem nem suspeitar que será ressuscitado pelo Pai como Filho amado. Não conhecem experiências que lhes permitam captar tudo o que se encerra em Jesus. Só seguindo de perto, o irão descobrindo com fé crescente.

Para os cristãos é vital reconhecer e confessar cada vez com mais profundidade o mistério de Jesus o Cristo. Se se ignora a Cristo, a Igreja vive ignorando-se a si mesma. Si não O conhece, não pode conhecer o mais essencial e decisivo da Sua tarefa e missão. Mas, para conhecer e confessar a Jesus Cristo, não basta encher a nossa boca com títulos cristianológicos admiráveis. É necessário segui-lo de perto e colaborar con Ele dia a dia. Esta é a principal tarefa que temos de promover nos grupos e comunidades cristãs.

RICONOSCERE GESÙ IL CRISTO
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

L’episodio occupa un posto centrale e decisivo nel racconto di Marco. I discepoli hanno già vissuto un certo tempo con Gesù. È arrivato il momento in cui si devono pronunciare con chiarezza. Chi stanno seguendo? Che cosa scoprono in Gesù? Che cosa colgono nella sua vita, nel suo messaggio e nel suo progetto?

Da quando si sono uniti a lui, vivono interrogandosi sulla sua identità. Quello che più li sorprende è l’autorità con cui parla, la forza con cui guarisce gli infermi e l’amore con cui offre il perdono di Dio ai peccatori. Chi è quest’uomo nel quale sentono così presente e così vicino Dio come Amico della vita e del perdono?

Fra la gente che non ha vissuto con lui corre ogni genere di voci, ma a Gesù interessa la posizione dei suoi discepoli: “E voi chi dite che io sia?”. Non basta che ci siano opinioni diverse più o meno opportune. È fondamentale che quelli che si sono impegnati nella sua causa, riconoscano il mistero che si racchiude in lui. Se non è così, chi manterrà vivo il suo messaggio? Che avverrà del suo progetto del regno di Dio? Come finirà quel gruppo che sta cercando di mettere in marcia?

Ma la questione è vitale anche per i suoi discepoli. Li tocca radicalmente. Non è possibile seguire Gesù in maniera incosciente e superficiale. Devono conoscerlo sempre più in profondità. Pietro, raccogliendo le esperienze che hanno vissuto insieme a lui fino a quel momento, gli risponde a nome di tutti: “Tu sei il Messia”.

La confessione di Pietro è ancora limitata. I discepoli non conoscono ancora la crocifissione di Gesù per mano dei suoi avversari. Non possono nemmeno sospettare che sarà risuscitato dal Padre come Figlio amato. Non conoscono esperienze che permettano loro di cogliere tutto quello che si racchiude in Gesù. Solo seguendolo da vicino, lo andranno scoprendo con fede crescente.

Per i cristiani è vitale riconoscere e confessare con sempre maggiore profondità il mistero di Gesù il Cristo. Se ignora Cristo, la Chiesa vive ignorando se stessa. Se non lo conosce, non può conoscere il nucleo più essenziale e decisivo del suo compito e della sua missione. Ma per conoscere e confessare Gesù Cristo, non basta riempire la bocca di mirabili titoli cristologici. È necessario seguirlo da vicino e collaborare con lui giorno dopo giorno. Questo è il principale impegno che dobbiamo promuovere nei gruppi e nelle comunità cristiane.

RECONNAITRE JESUS LE CHRIST
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

L’épisode occupe un lieu central et décisif dans le récit de Marc. Cela fait déjà un bon moment que les disciples vivent avec Jésus. Le temps de se prononcer clairement est arrivé. Qui suivent-ils ? Que découvrent-ils chez Jésus ? Que saisissent-ils de sa vie, de son message, de son projet ?

Depuis qu’ils ont adhéré à Jésus, ils s’interrogent continuellement sur son identité. Ce qui les surprend le plus c’est l’autorité avec laquelle il parle, la force avec laquelle il guérit les malades et l’amour avec lequel il offre aux pécheurs le pardon de Dieu. Qui est cet homme chez qui l’on ressent, si présent et si proche, ce Dieu, Ami de la vie et du pardon ?

Parmi les gens qui n’ont pas vécu avec lui, toute sorte de rumeurs ont cours. Mais Jésus est intéressé par la position de ses disciples : « Et vous, que dites-vous, pour vous qui suis-je ? » Il ne suffit pas qu’il y ait chez eux des opinions diverses, plus ou moins exactes. L’essentiel c’est que ceux qui se sont engagés avec sa cause reconnaissent le mystère enfermé en lui. S’il n’est pas ainsi, qui maintiendra vivant son message ? Qu’arrivera-t-il de son projet du royaume de Dieu ? Qu’adviendra-t-il du groupe qu’il essaie de mettre en route ?

Mais la question vitale s’adresse aussi à ses disciples. Elle les touche radicalement. On ne peut pas suivre Jésus inconsciemment ou à la légère. Ils doivent le connaître de plus en plus profondément. Pierre, rassemblant les expériences vécues jusqu’à ce moment auprès de lui, lui répond au nom de tous : « Tu es le Messie ».

La confession de Pierre est encore limitée. Les disciples ne connaissent pas encore la crucifixion de Jésus aux mains de ses adversaires. Ils ne peuvent même pas soupçonner qu’il sera ressuscité par le Père en tant que Fils aimé. Ils n’ont pas vécu des expériences leur permettant de saisir tout ce qui est caché en Jésus. Ce n’est qu’en le suivant de près, qu’ils pourront le découvrir avec une foi croissante.

Il est vital pour les chrétiens de reconnaître et de confesser avec de plus en plus de profondeur, le mystère de Jésus le Christ. Si elle ignore le Christ, l’Eglise vit en s’ignorant elle-même. Si elle ne le connaît pas, elle ne peut pas connaître le plus essentiel et décisif de sa tâche et de sa mission. Mais pour connaître et pour confesser Jésus-Christ, il ne suffit pas de remplir notre bouche d’admirables titres christologiques. Il faut le suivre de près et collaborer avec lui au jour le jour. C’est-là la première tâche à promouvoir dans nos groupes et dans nos communautés chrétiennes.

RECOGNIZING THE REAL JESUS
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

This gospel incident occupies a central and important place in Mark’s Gospel. The disciples had already lived with Jesus for quite some time. The time has come for them to say openly what their intentions are: Whom are they following? What does Jesus mean to them? What do they think about his life, message and project?

From the first day they had joined Jesus, they kept asking themselves about His identity. They were always surprised by the authority with which He spoke, by his power to heal the sick and the love and forgiveness from God that He showed to all sinners. Who could this man be, whom they perceive so close to God and such friend of life and forgiveness?

The people who had not lived close to Him have spread all sorts of rumours; but Jesus is mostly interested in what His disciples think: “But you, who do you say that I am?” It was not enough to gather their different and individual opinions. Being totally committed to His cause, they ought to recognize the mystery behind His preaching. Who else could keep alive His project – the kingdom of God? What is the future of this group of disciples He has been selecting with so much care?

The question is equally vital for his disciples. It affects them personally. They could not follow Jesus too long in a casual and uncommitted manner. They ought to see and know him with much more depth. Peter, recollecting all the experiences he had shared with Him up till this moment, answers Jesus’ question on behalf of all: “Your are the Messiah.”

Peter’s confession, of course, isn’t yet definitive. The disciples have no knowledge yet of Jesus’ crucifixion at the hands of His enemies. They can’t even suspect that His Father will raise him from death, as His beloved Son. In fact, they haven’t yet experienced so many other things about Jesus. In the months ahead, following Jesus day by day, their faith will discover more and more things.

For us Christians, it is imperative that we recognize and discover the mysteries of Jesus Christ with greater depth. The Church, too, must keep unravelling Christ’s mysteries, if it wants to know its own task and mission. And to know and profess Jesus’ message and kingdom, it is not enough to preach and celebrate Christ’s liturgical titles. What we really need is to follow His call and project day by day.

And this must be promoted within all Christian groups and communities.

JESUS KRISTO EZAGUTU
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Gaurko pasarte hau erdigunea da eta erabakitzailea Markosen kontakizunean. Ikasleek denboralditxoa daramate jada Jesusekin bizitzen. Iritsia dute beren hautua argi eta garbi egiteko ordua. Zeinen jarraitzaile dira? Zer da Jesusengan aurkitu dutena? Zer atzeman dute haren bizian, haren mezuan, haren egitasmoan?

Harekin ibiltzen hasi diren momentutik, galde eta galde ari dira Jesusen nortasunaz. Hau da haren baitan sumatu duten gauzarik harrigarriena: hitz egitean nabari zaion aginpidea, gaixoak sendatzeko duen ahala, bekatariei Jainkoaren barkazioa eskaintzeko duen maitasuna. Nor da gizon hau, zeinengan hain presente eta hain hurbil sumatzen baitute Jainkoa, biziaren eta barkazioaren Adiskide bezala?

Harekin bizi izan ez den jendeagan mila zurrumurru dabil, baina bere ikasleen jarrera zaio axola Jesusi: «Eta zuek, nor naizela diozue?» Ez da aski haien artean iritzi desberdinak izatea, gutxi-asko zuzenak. Funtsezkoa da Jesusen arazoan bat egin dutenek haren baitako misterioa ezagut dezaten. Horrela ez bada, zeinek gordeko du bizirik haren mezua?, zer gertatuko zaio Jainkoaren erreinuaz hark duen egitasmoari?, zer izango da hark abian jarri nahi duen talde hartaz?

Ikasleentzat ere hil ala bizikoa da arazoa. Errotik doakie. Ezin jarraitu zaio Jesusi oharkabean eta kaskarin. Gero eta sakonkiago ezagutu beharra dute. Une hori arte bizi izan dituzten esperientziak bilduz, Pedrok erantzun dio guztien izenean: «Mesias zara zu».

Mugatua da, artean, Pedroren aitorpen hori. Ikasleek ez dute ezagutu, artean, Jesusek bere etsaien eskuz jasango duen gurutzeko heriotza. Ezin izan dute burutik pasatu ere Aitak Seme kutun bezala piztuko duela. Ez dute izan Jesusen baitan den guztia atzematea emango dien esperientziarik. Hurbiletik hari jarraituz bakarrik joango dira hura ezagutzen, gero eta fede handiagoz.

Kristauentzat ere hil ala bizikoa da Jesus Kristoren misterioa gero eta sakonago ezagutu eta aitortzea. Elizak, Kristo ezagutzen ez badu, bere burua ere ez du ezagutuko. Kristo ezagutzen ez badu, ezin ezagutuko du bere egitekoaren eta bere eginkizunaren alderik funtsezkoena eta erabakitzaileena. Baina, Jesu Kristo ezagutu eta aitortzeko, ez da aski gure ahoa titulu kristologiko miresgarriez betetzea. Hari hurbiletik jarraitzea da beharrezkoa, eta haren lankide izatea egunez egun. Horra kristau-taldeetan eta elkarteetan eragin beharko genukeen zereginik nagusiena.

RECONÈIXER JESÚS EL CRIST
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

L'episodi ocupa un lloc central i decisiu en el relat de Marc. Els deixebles ja fa un temps que estan convivint amb Jesús. Ha arribat el moment en què s'han de pronunciar amb claredat. Qui estan seguint? Què descobreixen en Jesús? Què capten de la seva vida, del seu missatge i del seu projecte?

Des que s'han unit a ell, viuen interrogant-se sobre la seva identitat. El que més els sorprèn és l'autoritat amb que parla, la força amb que cura els malalts i l'amor amb que ofereix el perdó de Déu als pecadors. Qui és aquest home en qui senten tan present i tan proper Déu com Amic de la vida i del perdó?

Entre la gent que no ha conviscut amb ell corren tota mena de rumors, però a Jesús li interessa la posició dels seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». No n'hi ha prou que entre ells hi hagi opinions diferents més o menys encertades. És fonamental que els que s'han compromès amb la seva causa, reconeguin el misteri que s’amaga en ell. Si no és així, qui mantindrà viu el seu missatge? Què serà del seu projecte del Regne de Déu? En què acabarà aquell grup que està intentant de posar en marxa?

Però la qüestió és vital també per als seus deixebles. Els afecta radicalment. No és possible seguir Jesús de manera inconscient i lleugera. L’han de conèixer cada vegada amb més profunditat. Pere, recollint les experiències que han viscut amb ell fins aquell moment, li respon en nom de tots: «Tu ets el Messies».

La confessió de Pere és encara limitada. Els deixebles no coneixen encara la crucifixió de Jesús a mans dels seus adversaris. No poden ni sospitar que serà ressuscitat pel Pare com a Fill estimat. No coneixen experiències que els permetin captar tot el que es conté en Jesús. Només seguint-lo de prop, ho aniran descobrint amb fe creixent.

Per als cristians és vital reconèixer i confessar cada vegada amb més profunditat el misteri de Jesús el Crist. Si ignora Crist, l'Església viu ignorant-se a si mateixa. Si no el coneix, no pot conèixer el més essencial i decisiu de la seva tasca i missió. Però, per conèixer i confessar Jesucrist, no n'hi ha prou amb omplir la nostra boca amb títols cristològics admirables. Cal seguir-lo de prop i col•laborar amb ell dia a dia. Aquesta és la principal tasca que hem de promoure en els grups i comunitats cristianes.


0 comentarios