Blogia
ecleSALia del 11/04/07 al 31/07/10

identificación

identificación

18 Tiempo ordinario (B) Juan 6, 24-35
EL CORAZÓN DEL CRISTIANISMO
JOSÉ ANTONIO PAGOLA
SAN SEBASTIÁN (GUIPUZCOA).

ECLESALIA, 29/07/09.- La gente necesita a Jesús y lo busca. Hay algo en él que los atrae, pero todavía no saben exactamente por qué lo buscan ni para qué. Según el evangelista, muchos lo hacen porque el día anterior les ha distribuido pan para saciar su hambre.

Jesús comienza a conversar con ellos. Hay cosas que conviene aclarar desde el principio. El pan material es muy importante. Él mismo les ha enseñado a pedir a Dios «el pan de cada día» para todos. Pero el ser humano necesita algo más. Jesús quiere ofrecerles un alimento que puede saciar para siempre su hambre de vida.

La gente intuye que Jesús les está abriendo un horizonte nuevo, pero no saben qué hacer, ni por dónde empezar. El evangelista resume sus interrogantes con estas palabras: «y ¿qué obras tenemos que hacer para trabajar en lo que Dios quiere?». Hay en ellos un deseo sincero de acertar. Quieren trabajar en lo que Dios quiere, pero, acostumbrados a pensarlo todo desde la Ley, preguntan a Jesús qué obras, prácticas y observancias nuevas tienen que tener en cuenta.

La respuesta de Jesús toca el corazón del cristianismo: «la obra (¡en singular!) que Dios quiere es ésta: que creáis en el que él ha enviado». Dios sólo quiere que crean en Jesucristo pues es el gran regalo que él ha enviado al mundo. Ésta es la nueva exigencia. En esto han de trabajar. Lo demás es secundario.

Después de veinte siglos de cristianismo, ¿no necesitamos descubrir de nuevo que toda la fuerza y la originalidad de la Iglesia está en creer en Jesucristo y seguirlo? ¿No necesitamos pasar de la actitud de adeptos de una religión de "creencias" y de "prácticas" a vivir como discípulos de Jesús?

La fe cristiana no consiste primordialmente en ir cumpliendo correctamente un código de prácticas y observancias nuevas, superiores a las del antiguo testamento. No. La identidad cristiana está en aprender a vivir un estilo de vida que nace de la relación viva y confiada en Jesús el Cristo. Nos vamos haciendo cristianos en la medida en que aprendemos a pensar, sentir, amar, trabajar, sufrir y vivir como Jesús.

Ser cristiano exige hoy una experiencia de Jesús y una identificación con su proyecto que no se requería hace unos años para ser un buen practicante. Para subsistir en medio de la sociedad laica, las comunidades cristianas necesitan cuidar más que nunca la adhesión y el contacto vital con Jesús el Cristo. (Eclesalia Informativo autoriza y recomienda la difusión de sus artículos, indicando su procedencia).

O CORAÇÃO DO CRISTIANISMO
José Antonio Pagola. Tradução: Antonio Manuel Álvarez Pérez

As pessoas necessitam de Jesus e procuram-no. Há algo Nele que as atrai, mas todavia não sabem exactamente por que o procuram nem para quê. Segundo o evangelista, muitos fazem-no porque no dia anterior distribuiu-lhes pão para saciar a sua fome.

Jesus começa a conversar com eles. Há coisas que convêm aclarar desde o princípio. O pão material é muito importante. Ele mesmo os ensinou a pedir a Deus «o pão de cada dia» para todos. Mas o ser humano necessita de algo mais. Jesus quer oferecer-lhes um alimento que possa saciar para sempre a sua fome de vida.

As pessoas intuem que Jesus lhes está a abrir um horizonte novo, mas não sabem que fazer, nem por donde começar. O evangelista resume as suas interrogações com estas palavras: «e que obras temos que fazer para trabalhar no que Deus quer?». Há neles um desejo sincero de acertar. Querem trabalhar no que Deus quer, mas, acostumados a pensar tudo a partir da Lei, perguntam a Jesus que obras, práticas e observâncias novas têm que ter em conta.

A resposta de Jesus toca o coração do cristianismo: «a obra (no singular!) que Deus quer é esta: que acrediteis Naquele que foi enviado». Deus só quer que creiam em Jesus Cristo pois é a grande dádiva que Ele enviou ao mundo. Esta é a nova exigência. Nisto têm de trabalhar. O resto é secundario.

Depois de vinte séculos de cristianismo, não necessitaremos de descobrir de novo que toda a força e originalidade da Igreja estão em crer em Jesus Cristo e segui-Lo? Não necessitamos passar da atitude de adeptos de uma religião de "crenças" e de "práticas", a viver como discípulos de Jesus?

A fé cristã não consiste primordialmente em ir cumprindo correctamente um código de práticas e observâncias novas, superiores às do antigo testamento. Não. A identidade cristã está em aprender a viver um estilo de vida que nasce da relação viva e confiada em Jesus, o Cristo. Vamo-nos fazendo cristãos na medida em que aprendemos a pensar, sentir, amar, trabalhar, sofrer e viver como Jesus.

Ser cristão exige hoje uma experiência de Jesus e uma identificação com o Seu projecto que não se requeria anos atrás para ser um bom praticante. Para subsistir no meio da sociedade laica, as comunidades cristãs necessitam cuidar mais que nunca da adesão e do contacto vital com Jesus, o Cristo.

IL CUORE DEL CRISTIANESIMO
José Antonio Pagola. Traduzione: Mercedes Cerezo

La gente ha bisogno di Gesù e lo cerca. C’è qualcosa in lui che li attrae, ma ancora non sanno esattamente perché lo cercano né per quale scopo. Secondo l’evangelista, molti lo fanno perché il giorno prima ha distribuito loro pane per saziare la loro fame.

Gesù comincia a conversare con loro. Ci sono cose che conviene chiarire dall’inizio. Il pane materiale è molto importante. Lui stesso ha insegnato loro a chiedere a Dio “il pane quotidiano” per tutti. Ma l’essere umano ha bisogno di qualcosa di più. Gesù vuole offrire loro un alimento che può saziare per sempre la loro fame di vita.

La gente intuisce che Gesù sta aprendo loro un orizzonte nuovo, ma non sanno che fare, né da dove incominciare. L’evangelista riassume i loro interrogativi con queste parole: “Quali opere dobbiamo fare per compiere la volontà di Dio?”. C’è in loro un desiderio sincero di arrivare a capire. Vogliono compiere la volontà di Dio, ma, abituati a pensare tutto a partire dalla Legge, chiedono a Gesù quali opere, pratiche e osservanze nuove devono tenere in conto.

La risposta di Gesù tocca il cuore del cristianesimo: “Questa è l’opera (al singolare!) di Dio: credere in colui che egli ha mandato”. Dio vuole solo che credano in Gesù Cristo, perché è il grande dono che egli ha inviato al mondo. Questa è la nuova esigenza. A questo devono lavorare. Il resto è secondario.

Dopo venti secoli di cristianesimo, non abbiamo bisogno di scoprire nuovamente che tutta la forza e l’originalità della Chiesa consiste nel credere in Gesù Cristo e seguirlo? Non abbiamo bisogno di passare dall’atteggiamento di adepti di una religione di “credenze” e di “pratiche” a vivere come discepoli di Gesù?

La fede cristiana non consiste in primo luogo nel compiere correttamente un codice di pratiche e di osservanze nuove, superiori a quelle dell’antico testamento. No. L’identità cristiana sta nell’imparare a vivere uno stile di vita che nasce dalla relazione viva e fiduciosa in Gesù il Cristo. Ci andiamo facendo cristiani nella misura in cui impariamo a pensare, sentire, amare, lavorare, soffrire e vivere come Gesù.

Essere cristiano esige oggi un’esperienza di Gesù e un’identificazione con il suo disegno che non si richiedeva anni fa’ per essere un buon praticante. Per continuare a vivere in una società laica, le comunità cristiane devono curare più che mai l’adesione e il contatto vitale con Gesù il Cristo.

LE COEUR DU CHRISTIANISME
José Antonio Pagola, Traducteur: Carlos Orduna, csv

Les gens ont besoin de Jésus et elles le cherchent. Il y a quelque chose chez lui qui les attire mais ils ne savent pas encore exactement pourquoi ils le cherchent ni pourquoi faire. D’après l’évangéliste, beaucoup d’entre eux le font parce qu’il leur a partagé la veille du pain pour combler leur faim.

Jésus entame un dialogue avec eux. Il y a des choses à mettre au clair dès le début. Le pain matériel est très important. C’est lui-même qui leur a appris à demander à Dieu pour tous «le pain de chaque jour». Mais l’être humain a besoin de quelque chose de plus. Jésus veut leur offrir un aliment pouvant rassasier pour toujours leur faim de vie.

Les gens devinent que Jésus est en train de leur ouvrir un nouvel horizon mais ils ne savent pas quoi faire ni par où commencer. L’évangéliste résume leur questionnement avec ces mots: «Quelles sont les œuvres que nous devons faire pour travailler à l’ouvre que Dieuveut?» Ils ont un désir sincère de réussir. Ils veulent travailler à ce que Dieu veut, mais comme ils sont habitués à tout penser à partir de la Loi, ils demandent à Jésus quelles sont les œuvres, les pratiques, les préceptes nouveaux dont ils devront tenir compte.

La réponse de Jésus touche le cœur du christianisme: «l’œuvre (au singulier) que Dieu veut est celle-ci: que vous croyiez en celui qu’il a envoyé». La seule chose que Dieu veut c’est qu’ils croient en Jésus-Christ car il est le grand cadeau qu’il a offert au monde. Voilà la nouvelle exigence à laquelle ils devront travailler. Tout le reste est secondaire.

Après vingt siècles de christianisme, n’avons-nous pas besoin de découvrir à nouveau que croire en Jésus-Christ et le suivre constituent la base de toute la force et l’originalité de l’Eglise? N’avons-nous pas besoin de passer d’une attitude d’adeptes d’une religion de «croyances» et de «pratiques» à vivre en tant que disciples de Jésus?

La foi chrétienne ne consiste pas d’abord en l’accomplissement correct d’un code de pratiques et de nouveaux préceptes, supérieurs à ceux de l’Ancien Testament. Non. L’identité chrétienne consiste à apprendre à vivre un style de vie qui naît d’une relation vivante et confiante avec Jésus le Christ. Nous devenons chrétiens dans la mesure où nous apprenons à penser, à sentir, à aimer, à travailler, à souffrir et à vivre comme Jésus.

Etre chrétien implique aujourd’hui une expérience de Jésus et une identification avec son projet que l’on n’exigeait pas il y a quelques années pour être un bon pratiquant. Pour subsister au milieu d´une société sécularisée, les communautés chrétiennes ont besoin de soigner plus que jamais leur adhésion et leur contact vital avec Jésus le Christ.

THE ESSENCE OF CHRISTIANITY
José Antonio Pagola. Translator: José Antonio Arroyo

People need Jesus and keep looking for him. There is something in Him that attracts everyone, even though they don’t know why or what for they seek Him. According to the evangelist, many sought Him because he had given them food the day before, when they were hungry.

Jesus sat down to talk with them. There are some things that have to be cleared right from the start. Staple food like bread is a basic need for all. Jesus himself had taught them to pray saying, “give us this day our daily bread.” But men and women need much more than bread alone. Jesus wants to offer them another kind of food that will “endure to eternal life.”

People began to see that Jesus was opening a new horizon for them, but they did not know what to say or how to go on from there. The evangelist summarizes their questions with these words: “What must we do if we are to do the works that God wants?” They showed a sincere effort to do the right thing. They wanted to follow God’s guidelines, but accustomed as they were to obey all the prescribed laws, they asked Jesus about new practical observances they ought to follow instead.

Jesus’ answer to their query goes to the very heart of Christianity: “This is working for God: you must believe in the one He has sent.” God only wants that they should believe in Jesus, because he is the greatest gift he has sent to the world. This is the new requirement, and they should all try to observe it. Everything else is secondary.

After twenty centuries of Christianity, shouldn’t we really accept that the full strength and originality of the Church consists in our true faith in Jesus – and in his following? The time has come to change from being simple believers in a set of doctrines and practices and become true disciples and followers of Jesus.

Our Christian faith does not consist primarily in the regular fulfilment of a new code of laws and practices which are superior to those of the Old Testament. No. Our real Christian identity consists in learning to live a new style of life that results from our true relationship with Jesus Christ. We become better Christians in as much as we learn to think, feel, love, work, suffer and live like Jesus did.

Being Christian today requires that we experience and identify ourselves with Jesus’ project. Such identification was not needed or expected of every practicing Christian in centuries gone by. But if we want to survive in our present society, where religious values are totally ignored, our Christian communities must, more than ever, rely on a total adherence and vital relationship with Jesus Christ.

KRISTAUTASUNAREN BIHOTZA
José Antonio Pagola. Itzultzailea: Dionisio Amundarain

Jesusen premia du jendeak, eta haren bila dabil. Badu hark jendea erakartzen duen zerbait; artean, ordea, ez daki zehazki zergatik eta zertarako dabilen Jesusen bila. Ebanjelariaren arabera, bezperan gosea asetzeko ogia eman dielako dabil bila haietako asko.

Haiekin hizketan hasi da Jesus. Badira hastetik argitzea komeni den gauzak. Ogi materiala oso garrantzitsua da. Jesusek berak irakatsi die Jainkoari eskatzen «eguneroko ogia» guztientzat. Alabaina, gizakiak badu beste behar bat ere. Eta bizi-gosea betiko aseko dien jatekoa eskaini nahi Jesusek.

Jendeak sumatu du, ezen Jesusek horizonte berri bat ireki nahi diola, baina ez daki ez zer egin, eta nondik nora hasi. Ebanjelariak hitz hauekin laburbildu ditu jendearen galdekizunak: «eta zein egintza behar ditugu burutu Jainkoak nahi duen harian lan egiteko?» Bada jende horrengan asmatzeko zinezko gogo bat. Jainkoak gura duen hartan lan egin nahi du; baina, dena legearen argitan pentsatzera ohitua dagoelarik, Jesusi galdetzen dio zein egintza, zein jarduera eta zein betekizun izan behar dituen kontuan.

Jesusen erantzunak kristautasunaren bihotza ukitzen du: «hau da Jainkoak nahi duen egintza (singularrean): sinets dezazuela berak bidali duen harengan». Jesu Kristogan sinets dezaten nahi du Jainkoak, hura baita berak (Jainkoak) mundura bidali duen erregalu handia. Hauxe da eskakizun berria. Horretan behar dute lan egin. Gainerakoa bigarren mailakoa da.

Kristautasunean hogei mende bizi ondoren, ez ote gara berraurkitu beharrean, ezen Elizaren indar guztia eta berezitasuna Jesu Kristogan sinestea dela eta harri jarraitzea? Ez ote gara «sineskizun» eta «betekizun» batzuen erlijiozaleen jarrera gainditu eta Jesusen ikasle bezala bizitzeari ekin beharrean?

Kristau-fedea ez datza, funtsean, jarduera eta betekizun berri batzuen kodea, itun zaharrekoena baino goragokoa, betez bizitzean. Ez. Kristau-nortasuna Jesu Kristorekiko harreman bizi eta konfiantzazkotik datorren biziera bizitzen ikastea da. Jesusek bezala pentsatzen, sentitzen, maitatzen, sufritzen eta bizitzen ikasten goazen neurrian goaz kristau bihurtzen.

Kristau izateak, gaur, Jesusen esperientzia izatea eskatzen du, haren egitasmoarekin bat egitea; duela hogei urte betetzaile on izateak eskatzen ez zuen moduan eskatzen du hori gaur egun. Gizarte laiko honetan biziari eutsi ahal izateko, kristau-elkarteek inoiz ez bezala zaindu behar dituzte Jesu Kristorekiko atxikimendua eta bizi-harremanak.

EL COR DEL CRISTIANISME
José Antonio Pagola. Traductor: Francesc Bragulat

La gent necessita Jesús i el busca. Hi ha alguna cosa en ell que els atrau, però encara no saben exactament per què el busquen ni per a què. Segons l'evangelista, molts ho fan perquè el dia abans els ha distribuït pa per sadollar la seva gana.

Jesús comença a conversar amb ells. Hi ha coses que convé aclarir des del principi. El pa material és molt important. Ell mateix els ha ensenyat a demanar a Déu «el pa de cada dia» per a tothom. Però l'ésser humà necessita quelcom més. Jesús vol oferir-los un aliment que pot sadollar per sempre la seva fam de vida.

La gent intueix que Jesús els està obrint un horitzó nou, però no saben què fer, ni per on començar. L'evangelista resumeix els seus interrogants amb aquestes paraules: «Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?». En ells hi ha un desig sincer d'encertar. Volen treballar en el que Déu vol, però, acostumats a pensar-ho tot des de la Llei, pregunten a Jesús quines obres, pràctiques i observàncies noves han de tenir en compte.

La resposta de Jesús toca el cor del cristianisme: «l'obra (en singular!) que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat». Déu només vol que creguin en Jesucrist perquè és el gran regal que ell ha enviat al món. Aquesta és la nova exigència. En això han de treballar. La resta és secundari.

Després de vint segles de cristianisme, no necessitem descobrir de nou que tota la força i l'originalitat de l'Església està en creure en Jesucrist i seguir-lo? No necessitem passar de l'actitud d'adeptes d'una religió de "creences" i de "pràctiques" a viure com a deixebles de Jesús?

La fe cristiana no consisteix primordialment en anar complint correctament un codi de pràctiques i observàncies noves, superiors a les de l'antic testament. No. La identitat cristiana està en aprendre a viure un estil de vida que neix de la relació viva i confiada en Jesús el Crist. Ens anem fent cristians en la mesura que aprenem a pensar, a sentir, a estimar, a treballar, a patir i a viure com Jesús.

Ésser cristià exigeix avui una experiència de Jesús i una identificació amb el seu projecte que no calia fa uns anys per a ésser un bon practicant. Per a subsistir enmig de la societat laica, les comunitats cristianes necessiten tenir cura més que mai de l'adhesió i el contacte vital amb Jesús el Crist.

0 comentarios